França vira cap als extrems en les municipals i aïlla el macronisme

Tot i que els resultats oficials no es confirmaran fins aquest dilluns, els primers sondejos després del tancament de les escoles van indicar que Reagrupament Nacional hauria augmentat el seu poder guanyant electors i renovant diverses alcaldies. En ciutats com Perpinyà (51,5%), Fréjus (51,33%) o Hénin-Beaumont (77,71%), els seus alcaldes van ser reelegits directament i no hauran de sotmetre’s a una votació en la segona volta. En altres, com Toló, Nimes, Carcassona o Calais, els seus candidats van avançar a la segona volta amb gran avantatge.

A Niça, el seu aliat Eric Ciotti va liderar la primera volta amb un 43,50%, 10 punts per davant del seu rival de centredreta Cristian Estrosi. Tot just conèixer-se els primers resultats, el president de Reagrupament Nacional, Jordan Bardella, va comparèixer davant de la premsa: "Aquests resultats revelen una expectativa que sabem que és enorme […] en la línia de les últimes europees i legislatives", va afirmar. En el seu discurs, Bardella ja va iniciar el que serà una setmana d’estratègies i aliances de cara a la segona volta, estenen la mà "a les llistes de dreta sinceres", va declarar.

Asfíxia lepenista

Davant l’asfíxia del lepenisme, l’esquerra contenia la respiració passades les nou de la nit, quan els primers sondejos que arribaven des de Marsella, ciutat tradicionalment d’esquerres, mostraven un empat entre l’extrema dreta i la unió d’esquerres amb 35,4%. A mesura que passaven les hores, el ball de números no es va aturar, i a mitjanit la coalició encapçalada per Benoit Payant (35,6%) continuava sense aconseguir desenganxar-se de l’ultradretà Franck Alisio (35,1%).La diferència entre tots dos era de tan sols cinc dècimes.

Davant aquests resultats, l’ex primer ministre macronista, Gabriel Attal, secretari general de Renaixement, va alertar d’una "progressió inèdita" dels extrems i va tancar la porta a qualsevol aliança ni amb La França Insubmisa ni amb Reagrupament Nacional", reforçant la narrativa d’un centredreta aïllat davant els extrems de l’espectre polític.

Les grans ciutats

Malgrat que l’extrema dreta progressa a França, les grans ciutats –París, Lió i Marsella– continuen resistint-s’hi. La capital francesa conservarà la seva alcaldia socialista amb Emmanuel Gregoire (38,30%), davant un resultat molt més baix dels esperat per a la conservadora Rachida Dati (26%). Lilla i Lió també van mostrar aquesta resistència de l’esquerra, sobretot aquesta última, on en les últimes setmanes l’assassinat del jove militant d’extrema dreta en mans d’un grup d’ultraesquerra va marcar el rumb de la campanya electoral.

"La dreta i l’extrema dreta està disposada a tot, fins i tot a aliar-se, [davant això] som l’única solució", va declarar Gregoire durant la nit electoral.

No només la ultradreta creix, l’extrema esquerra també va experimentar una important evolució. El portaveu de La França Insubmisa (LFI), Manuel Bompard, va defensar que han tingut "una progressió important" en les municipals i que en algunes localitats han multiplicat per quatre els seus resultats del 2020. Bompard, a més, va assenyalar la victòria dels seus candidats en ciutats com Roubaix o Llemotges i que estan "colze a colze" a Lilla, fins ara un dels bastions socialistes.

Bompard va atribuir aquest avenç a "una nova generació, feminista i jove, com ho és la societat francesa" que busca entrar "en la vida política del país" i va apel·lar als altres candidats a recolzar les seves llistes per evitar el triomf de l’extrema dreta. No obstant, la crida sembla que no tindrà gran efecte entre les files socialistes, que ja han tancat la porta a una possible nova unió entre esquerres. "No hi haurà acord nacional entre el Partit Socialista i La França Insubmisa", va sentenciar el líder del Partit Socialista, Olivier Faure.

A diferència de les passades eleccions legislatives del 2024, en les quals es va formar el Nou Front Popular per frenar l’extrema dreta, aquesta vegada costa imaginar que pugui existir un nou cordó sanitari que agrupi totes les esquerres. Segons el parer de Faure, davant l’enfonsament del macronisme i davant la complicitat de la dreta moderada, "només l’esquerra està en condicions d’aturar l’extrema dreta" que "continua progressant" camí del palau de l’Elisi en les pròximes presidencials del 2027.

Philippe, bala macronista

Notícies relacionades

Un croat bel·licós

L’Iran promet "assassinar" Netanyahu i accelera els seus atacs a Israel

L’ex primer ministre de centredreta i candidat a les eleccions presidencials del 2027, Edouard Philippe, veia aquests comicis com la primera prova de foc en la seva carrera cap al palau de l’Elisi, l’any vinent. Aprovat pels seus veïns a la localitat de Le Havre, a la costa atlàntica amb un 43,76%, el representant de la unió de centre afronta la segona volta "amb energia", va afirmar.

Philippe s’enfrontarà diumenge vinent a Jean-Paul Leqoc, candidat de la unió d’esquerres, que va quedar 10 punts per darrere, amb un 33,25% dels vots.