Culpables per estimar

La periodista marroquina Hajar Raissouni, de 28 anys, ha sigut finalment condemnada aquest dilluns a un any de presó per mantenir relacions sexuals fora del matrimoni i sotmetre’s a un avortament clandestí. El seu nòvio, amb qui tenia previst casar-se, també complirà un any de presó. «La sentència demostra que a l’Estat no li importa la reputació o la imatge que pugui projectar a l’exterior al violar els drets humans», declara el seu oncle i redactor en cap del diari ’Ajbar al Youm’, Suleiman Raissouni, a EL PERIÓDICO. I afegeix: «Es vol destruir la meva família i acabar amb el diari». Per la seva banda, Aziz Ghali, president de l’Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH), assenyala a aquest diari que «la resolució judicial representa un punt negre en el camp de les llibertats».

Aquesta sentència, que té aparences de desencadenar una mobilització social a les xarxes, arriba després que dos joves intel·lectuals de la diàspora marroquina hagin aconseguit llançar una campanya nacional contral’article 490 del Codi Penal del país alauita. Aquest article tanca a la presó dones per mantenir relacions sexuals fora del matrimoni, per cometre adulteri i sotmetre’s a un avortament. La sociòloga Sonia Terrab i l’escriptora de l’obra ’Sexo y mentiras’, Leila Slimani, han fet un contundent al·legat en favor del dret de tot ciutadà de disposar lliurement del seu cos.

«Nosaltres violem les lleis injustes, nosaltres tenim relacions sexuals fora del matrimoni. Hem practicat o sigut còmplices de l’avortament ¡Quant temps encara suportant aquestes acusacions!», es desprèn d’un manifest demolidor que ja porta més de 2.000 firmes des del 23 de setembre passat, quan es va fer públic. «El nostre document ha sigut ratificat per diferents perfils de dones: mestresses de casa, funcionàries, artistes, periodistes, líders polítics», destaca a EL PERIÓDICO Terrab. «Hem rebut moltes trucades de dones que per la seva condició personal no van poder firmar», afegeix.

Debat delicat

«Cada dia, cada hora, en secret, clandestinament, dones com jo, homes com tu, conservadors o progressistes, personalitats públiques o anònimes, de tots les realitats socials disfruten i s’atreveixen a infringir les lleis», diu el text, en al·lusió a la pràctica sexual fora del matrimoni. El manifest ha corregut com la pólvora a les xarxes socials i ha plantejat un debat delicat en una societat polaritzada entre conservadors i liberals. Els que defensen que l’islam estipula que s’ha d’arribar verge al matrimoni, davant els musulmans practicants, laics o agnòstics –els menys– que entenen el sexe amb amor com una pràctica tolerada per Déu perquè es fa des de la sinceritat. Tot i que també són més els marroquins que veuen en el sexe només diversió.

Les noves generacions han deixat de ser prudents en les seves vides privades. Arrelades a les tradicions, però també assedegades d’obertura i d’ambients moderns en els quals proliferen els centres comercials, les sales de cine, les botigues de roba ’distingida’ i els llocs preservats per a la intimitat d’una parella que cada vegada s’oculta menys. És ja quotidià veure en els punts estratègics de les platges del país més d’un vehicle amb marroquins tirant al vol els dogmes religiosos. «¿Per què sentir-se culpable d’estimar?», es pregunta la sociòloga Sonia Terrab.

Religió de l’Estat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Postulats bel·ligerants en un país on la Constitució del qual és molt clara sobre això: L’islam és la religió de l’Estat ¿Això què vol dir? Doncs que moltes lleis s’inspiren en la religió islàmica creant-se una col·lisió directa entre els textos religiosos i les llibertats fonamentals. I molt pitjor. També vol dir que milers de dones pateixen l’estigma del deshonor, la infàmia, la vergonya social o, com en el cas de Hajar Raissouni, la presó.

El 2018, segons el manifest, «més de 15.000 persones van ser processades judicialment» d’acord al polèmic article 490 del Codi Penal per mantenir relacions sexuals sense haver contret matrimoni prèviament. I «més de 3.000» van entrar a la presó acusades d’adulteri. «És una llei que s’ha convertit en una eina de venjança política i personal. Una espasa de Dàmocles amenaçadora que ens recorda que la nostra vida ens pertany», sentencia el manifest.