Sead Vrana: «Bòsnia i Hercegovina estarà neta de mines el 2050»

Sead Vrana és un dels màxims especialistes desactivant mines a Bòsnia i Hercegovina. Va començar la seva feina com a soldat en la guerra i ha seguit amb la seva tasca durant aquests últims 25 anys. Des que va acabar la guerra de Bòsnia, el 1996, les mines, que ocupen el 2% del territori nacional, han matat 614 persones i han causat 1.802 víctimes. Professionals com Vrana han eliminat 65.796 mines antipersones, 2.101 només el 2018. Per a aquest excombatent de 43 anys, encara queda molt per fer. Calcula que el país no estarà net de mines fins al 2050.

- ¿Quan va començar a desactivar mines?

- El 1993, quan em vaig allistar a l’Exèrcit i em van assignar la unitat de demolició. Col·locava i treia mines. La primera vegada que en vaig desactivar una va ser de manera espontània. El noi que ho feia estava malalt i m’hi vaig oferir voluntari. Un mes després ho vaig tornar a fer i es va convertir en una cosa habitual, i així durant els últims 20 anys.

- ¿Perquè va continuar al finalitzar la guerra?

- Més aviat van ser les mines les que van decidir que havia de continuar eliminant-les. Llavors, era una feina molt ben pagada i em sento molt còmode fent-la. A més, tinc una tolerància molt alta a l’adrenalina, a diferència de la resta de la gent és difícil que la presència d’explosius em pertorbi. No dic que sigui valent, simplement que em concentro fàcilment. Quan em vaig graduar a la universitat vaig tenir la possibilitat d’ensenyar literatura i bosnià, però era massa tranquil per a mi. No m’imagino fent una altra cosa.

- ¿Porta els comptes de quantes n’ha destruït?

Només recordo les grans, les que pesen més de 250 quilograms. D’aquestes, n’he eliminat 55. Sobre les petites, una vegada en vaig destruir 2.200 en una sola explosió. Una part de la nostra feina consisteix a treure les mines que representen un perill a les zones on treballen els investigadors de les fosses comunes.

- ¿Com troben els explosius?

Hi ha tres mètodes: desminatge manual per detectors de metalls i excavadores, mitjançant gossos i amb màquines que perforen el terra i les deixen a la vista. També utilitzem drons per inspeccionar les zones i observar la destrucció de les mines. Els raigs X, magnetòmetres i radars ens ajuden a localitzar els components interns de les municions.

-¿Qui va posar les mines?

Jo mateix en vaig posar algunes. La mina és molt barata i efectiva, tant que fins i tot actualment se’n registren víctimes. Tothom ho feia. Ara, el problema no és qui, sinó com aconsegueixes la informació necessària per treure-les.

- ¿Quant es guanya en aquesta feina?

Entre 700 i 1.100 euros. A les empreses privades potser una mica més, però només contracten durant uns mesos de l’any.

- ¿Quantes persones es dediquen a aquesta feina?

A la meva agència som 150. A la resta del país ho desconec.

- ¿Ha tingut algun accident?

El meu motor és «juga segur». Aquí posa «Viu per lluitar un altre dia» [ensenya el tatuatge del braç esquerre]. Ho va dir l’orador grec Demòstenes, a qui van acusar d’abandonar el camp de batalla quan aquesta ja gairebé estava guanyada. El que lluita i s’allunya viu per lluitar un altre dia. Mai faria res en la meva feina sense estar al 100% segur del resultat. És el que ensenyo als joves.

- ¿I els seus companys?

Un va perdre els ulls i, un segon, els peus.

- ¿Quan creu que Bòsnia estarà neta de mines?

Segons l’estratègia nacional, el 2025. No obstant ja hi va haver un objectiu anterior per al 2019, però es van perdre 80 milions del pressupost. Per ser més realistes i per a algú que està sempre sobre el terreny, diria que l’objectiu podria aconseguir-se el 2050.

Notícies relacionades

Sarajevo: memòria infantil de la guerra

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

- ¿Què sent quan destrueix un artefacte?

És difícil de descriure però, en general, com més difícil és la tasca, més gran és la satisfacció.