NOVA JORNADA DE PROTESTES

Enfrontaments violents entre policia i manifestants a Hong Kong

Activistes han llançat còctels molotov contra les forces de seguretat i aquestes han respost amb gasos, aigua i tinta blava

tinta-azul

tinta-azul / Vincent Yu (AP)

3
Es llegeix en minuts
Agencias

Aquest dissabte els durs enfrontaments entre els activistes prodemocràcia i les forces de seguretat han marcat les protestes a Hong Kong. Manifestants han llançat còctels molotov contra la policia i els agents han utilitzat gasos lacrimògens i canons d’aigua per dispersar la mobilització.  Els manifestants més radicals han tombat les tanques situades al voltant del Parlament i de la seu del Govern xinès, segons ha relatat un periodista de l’agència AFP.

Ni la pluja ni la prohibició de la manifestació han impedit que desenes de milers de persones hagin sortit a manifestar-se pels carrers del districte financer de Hong Kong en el tretzè cap de setmana consecutiu de protestes a la ciutat.

Passades les 15.30 hora local (08.30 del matí a Espanya), els carrers principals de l’illa de Hong Kong eren plens de manifestants i d’agents antiavalots que provaven d’evitar que es dugués a terme una marxa que tenia per objectiu protestar davant de la seu de l’Oficina d’Enllaç, l’organisme que representa el Govern de la Xina a Hong Kong.

Tinta blava

No va ser fins dues hores després que la policia va començar a utilitzar gas lacrimogen per provar de dispersar els manifestants que es congregaven als afores de la seu del cos, després, un manifestant va llançar un còctel molotov contra l’edifici.

Així mateix, per primera vegada des que van començar les protestes, les forces de la llei van utilitzar canons d’aigua des dels quals van disparar tinta blava; segons la premsa local, això permetrà identificar amb més facilitat els manifestants, ja que la manifestació il·legal és un delicte penat a Hong Kong amb entre tres i cinc anys de presó.

A la protesta va fer aparició el secretari general de la formació prodemocràtica Demosisto, Joshua Wong, en llibertat sota fiança després d’haver sigut arrestat ahir juntament amb almenys cinc activistes més i diputats opositors per la seva participació en les manifestacions.

La presència de l’activista també va ser significativa per l’efemèride que se celebra aquest dissabte: el cinquè aniversari de la decisió de les autoritats xineses de no permetre el sufragi universal i lliure per elegir el cap del Govern hongkonguès, que va ser la llavor per a la coneguda Revolució dels Paraigües, de la qual Wong va ser un dels líders.

‘Marxa religiosa’

Originalment, la marxa estava convocada pel Front Civil de Drets Humans (CHRF), un organisme que va estar darrere de les manifestacions més multitudinàries –i pacífiques– de les que s’han celebrat aquestes últimes setmanes, cosa que no va evitar que les autoritats deneguessin el permís per celebrar-la, adduint que en altres protestes s’han viscut episodis de violència.

Per tant, el Front va decidir posposar-la, al considerar que sense permís de les autoritats no era capaç de garantir que ningú resultés ferit ni detingut, i al seu lloc va demanar als manifestants que encenguessin espelmes o els flaixos dels seus telèfons mòbils per fer que la “llum de la democràcia” inundés Hong Kong quan es fes fosc.

No obstant, a les xarxes socials llavors es va començar a cridar a una marxa religiosa per “pregar pels pecadors de Hong Kong”, el cartell de la qual venia acompanyat d’una foto d’un cel il·luminat i de la foto de la líder del Govern local, Carrie Lam.  

¿La raó? Que a Hong Kong, les marxes religioses no necessiten permís de la policia. No obstant, ahir les forces de la llei van advertir que considerarien manifestació il·legal qualsevol aglomeració de més de 30 persones a les zones designades per a la marxa convocada originalment.

L’origen: la llei d’extradició

Les protestes a Hong Kong van començar el mes de març passat com a oposició a una polèmica proposta de llei d’extradició que, segons advocats i activistes, podria haver permès a Pequín accedir a “fugitius” refugiats a l’excolònia britànica.

No obstant, les manifestacions han mobilitzat des de principis de juny centenars de milers de persones i han deixat enfrontaments entre alguns manifestants violents i la policia, a què s’acusa d’actuar amb força excessiva a l’hora de dissuadir les protestes.

De fet, els ànims també estaven caldejats per part de les autoritats després que ahir a la nit tres homes emmascarats apunyalessin un policia fora de servei, tot i que es desconeix si l’agressió va tenir a veure amb les protestes.

Notícies relacionades

I, igual que durant les últimes setmanes, avui la premsa oficial xinesa ha publicat un article en què recorda que, si les autoritats hongkongueses no aconsegueixen controlar les manifestacions, el Govern central hi intervindrà.

En aquests últims dies, la policia paramilitar ha portat milers d’efectius a Shenzhen, ciutat fronterera amb Hong Kong, i aquesta setmana es va dur a terme la rotació anual d’efectius a les casernes de l’Exèrcit xinès a Hong Kong, cosa que els analistes qualifiquen d’advertències de Pequín als manifestants. 

Temes:

Xina Hong Kong