30 d’oct 2020

Anar al contingut

INCERTESA A EUROPA

Johnson aboca el Regne Unit a un 'brexit' salvatge

Diputats de l'oposició i rebels conservadors busquen una llei exprés que eviti un «'brexit' salvatge»

A. Niubó

Johnson aboca el Regne Unit a un 'brexit' salvatge

HENRY NICHOLLS

Boris Johnson va posar ahir en perill tot el sistema parlamentari britànic al demanar a la reina Elisabet II la suspensió del Parlament, petició que la monarca ha autoritzat. El primer ministre britànic ha al·legat que l’actual sessió parlamentària fa massa temps que dura i que el país necessita mirar cap endavant. El Parlament quedaria suspès des de la setmana del 9 de setembre fins al 14 d’octubre, tres dies abans que se celebri la decisiva cimera europea on es decidirà el 'brexit'. D’aquesta manera redueix el temps del qual disposen els diputats per poder frenar la legislació per avortar el 'brexit' dur que ell proposa.

El moviment del primer ministre ha suscitat, a més d’un fort rebuig de l’oposició, una gran indignació en una part important de la societat britànica. Més d’un milió de ciutadans van firmar ja una petició popular per instar Johnson a no suspendre durant cinc setmanes el parlament, una decisió que ha convulsat tots els partits. La sol·licitud ‘online’ aviat va assolir les 100.000 firmes necessàries perquè hagi de ser sotmesa a debat a la Cambra dels Comuns.

A més, segons 'The Guardian', nombrosos diputats tant de l’oposició com conservadors van realitzar aquest dimecres reunions i trucades per aconseguir prevenir un 'brexit' sense acord a la sessió parlamentària de la setmana vinent i abans del tancament del Parlament. Aquesta "rebel·lió", segons 'The Guardian', pretén aconseguir una legislació exprés que obligui Johnson a demanar una extensió de l’article 50 si no aconsegueix un acord del 'brexit'.

“El Parlament tindrà l’oportunitat de debatre el programa de govern i sobre el ‘brexit’ els dies abans i després de la cimera europea i després votar la resolució de la cimera el 21 o 22 d’octubre”, va dir en una carta enviada a tots els parlamentaris. I va afegir: “Si aconsegueixo un acord amb la UE, llavors el Parlament tindrà l’oportunitat de debatre la llei que ho ratifiqui”. Es tracta d’una jugada del tot inesperada. Bona part del seu gabinet no ho sabia.  

Indignació generalitzada

“No importa com es disfressi, és obvi que el propòsit de la suspensió ara és evitar que el Parlament debati sobre el 'brexit' i dugui a terme les seves tasques de definir un rumb per al país”, va lamentar John Bercow, el president de la Cambra, qui considera que la decisió de Johnson és un “ultratge democràtic”.

Per la seva banda, el líder de l’oposició laborista, Jeremy Corbyn, va qualificar la decisió de “temeritat” i va enviar una carta Elisabet II remarcant que la suspensió del Parlament “no és acceptable” i que el que ha fet Johnson és “arrencar la democràcia”. Corbyn va demanar unitat contra Johnson. Va dir que el primer que farà dimarts de la setmana que ve, quan es reobri el Parlament, és “en primer lloc intentar legislar per impedir el que està fent Johnson i, en segon lloc, convocar una moció de censura en algun moment”.     

Bloqueig legislatiu i moció de censura

No obstant, després d’aquest moviment de Johnson, és materialment impossible que es pugui aprovar cap llei. Els partits de l’oposició van acordar dilluns demanar una sessió parlamentària extraordinària per poder proposar una normativa que vetés el 'brexit' dur sense l’aprovació del Parlament. Era una estratègia semblant a la que es va utilitzar contra Theresa May a l’abril.

L’única opció que els quedaria als opositors seria plantejar una moció de censura la setmana que ve, com va suggerir Corbyn, que és l’únic que la pot proposar com a líder de l’oposició. Una moció permetria forçar eleccions.

El problema seria saber quan convocaria Johnson aquestes eleccions. El seu assessor principal, Dominic Cummings, el cervell de la campanya del 'brexit' del 2016, ja va dir fa unes setmanes que si el forcen a convocar eleccions, Johnson les convocaria després del 31 d’octubre, una vegada consumada la sortida de la UE.

L’ombra de Farage

Johnson sap que no tindria opcions d’imposar-se en uns comicis sense haver implementat el 'brexit' perquè el Partit del Brexit de l’euròfil Nigel Farage es quedaria amb el vot euroescèptic conservador com va passar en les europees del mes de maig. Farage ja ha dit, i l’ha reiterat, que es presentarà a eleccions si Johnson no aposta per una ruptura en sec amb la Unió Europea (UE).

Una altra opció que li quedaria a l’oposició seria presentar una moció, guanyar-la, i crear un govern interí que tragués Johnson del poder. Aquesta possibilitat va quedar descartada la setmana passada perquè Corbyn vol ser ell el nou primer ministre interí, mentre que els demòcrates liberals i els conservadors europeistes volen que sigui qualsevol menys ell.

En qualsevol cas, Johnson considera que el Parlament pretén evitar el 'brexit' i afirma que els que es comporten de forma antidemocràtica són els diputats que no van acceptar la derrota en la consulta del 2016. A la carta enviada ahir als diputats, Johnson va explicar que el 14 d’octubre, en el seu tradicional discurs, la reina presentarà “una pla nacional nou i ambiciós per renovar el país després del 'brexit'”. I va anunciar importants inversions en sanitat, en infraestructures i en educació.

Amenaça de demandes

S’apunta que Johnson es troba en campanya electoral des que va arribar al poder el 24 de juliol passat. Llavors va constituir un govern que, d’una banda, garantís el ‘brexit’, i, de l’altra que preparés el país per després de la sortida de la UE.

Diverses personalitats britàniques, incloent l’exprimer ministre John Major, han amenaçat de portar el cas als tribunals. "No hi ha dubte que la motivació [de Johnson] és evitar que el Parlament sobirà s’oposi a la seva política del 'brexit'". Al seu torn, la portaveu de Justícia del Partit Nacional Escocès (SNP), Joanna Cherry, va explicar que el seu govern ja està treballant per denunciar-ho a la justícia escocesa.

El líder de l’SNP a Westminster, Ian Blackford, va acusar Johnson d’“actuar com un dictador”, mentre que la líder dels liberaldemòcrates, Jo Swinson, va lamentar que Johnson “sap que ni la gent ni els seus representants volen un 'brexit' sense acord i per això els silencia”.

El president del consell privat de la reina, l’euròfil conservador Jacob Rees-Mogg, que va ser qui va recomanar a Elisabet II suspendre el Parlament en nom del govern, va assegurar que es tracta d’“un procediment constitucional totalment correcte”.