Afalacs des dels EUA i to dur de la Xina

Donald Trump es va esforçar a elogiar Xi Jinping durant la seva visita. No obstant, el president xinès no li va tornar els afalacs; més aviat, va fer servir un to inusitadament directe i dur per als cànons de la diplomàcia xinesa. Xi va aprofitar els dos dies de trobades a Pequín per marcar línies vermelles a Trump. En el fons d’aquesta asimetria hi ha l’oposada personalitat dels dos líders (l’espontaneïtat de l’americà davant l’ortodòxia de l’asiàtic), i també la malvolença acumulada per Xi després d’una sèrie d’atacs iniciats per Washington, de la guerra comercial a la decapitació de líders d’aliats de la Xina (Veneçuela, Iran).

Amb pocs caps d’Estat mundials es veu Trump tan afalagador. Més aviat acostuma a burlar-se’n: ha insultat el britànic Keir Starmer, el francès Emmanuel Macron, l’alemany Friedrich Merz o l’ucraïnès Volodímir Zelenski. A Xi, en canvi, l’ha definit aquests dies com "un amic" a qui té "un gran respecte". "Li dic a tothom que vostè és un gran líder. De vegades a la gent no li agrada que ho digui, però ho dic igualment, perquè és veritat", va afirmar davant de les càmeres. "És un honor ser aquí amb vostè, és un honor ser el seu amic".

De la Xina, Trump ha dit que és un "gran país" i molt "bonic". Pel poble xinès diu sentir "un gran respecte". Durant la campanya per a les presidencials, no obstant, va exclamar que no deixaria que "la Xina violi els EUA", i en la pandèmia de covid, que va marcar el seu anterior mandat, va carregar contra el que va definir com un "virus xinès". Ara, el to és un altre. "El president Xi i jo hem tingut la relació més llarga i millor que mai hagin tingut els presidents dels nostres dos països", va indicar durant la visita.

Advertències sobre Taiwan

Xi no ha correspost al to amable i pròxim de Trump. No li ha dit "amic" ni "estimat amic", una fórmula de cortesia molt habitual xinesa (hao pengyou). Tampoc l’ha definit com un "gran líder" ni cap variant que se li assembli. S’ha limitat a citar-lo com a "honorable president" en el discurs formal del sopar de gala.

El seu llenguatge va ser més fred i institucional: va parlar de cooperació i d’estabilitat estratègica. Que el "rejoveniment de la Xina" (el sintagma que defineix la filosofia política de Xi) i el Make America great again podien prou bé anar de la mà. Però ho va acompanyar tot d’advertències i recordatoris que si els EUA continuen intentant contenir l’ascens xinès, és d’esperar un xoc entre les dues potències.

"La qüestió de Taiwan és l’assumpte més important en les relacions entre la Xina i els Estats Units", va dir Xi segons l’agència de notícies Xinhua, amb referència a l’illa autogovernada que la República Popular reclama com a pròpia i a la qual els EUA envien armament per preparar la seva defensa en cas d’invasió. "Si es gestiona adequadament, la relació bilateral disfrutarà d’estabilitat general. Altrament, els dos països tindran xocs i fins i tot conflictes, i posaran tota la relació en greu perill". I va afegir, en una al·legoria d’estil molt asiàtic: "La independència de Taiwan i la pau a l’estret són tan irreconciliables com el foc i l’aigua".

Notícies relacionades

Juan Luis López Aranguren, expert en geopolítica de l’Indopacífic: "Taiwan és el punt geopolític més calent del planeta"

Els rivals de Starmer en el laborisme preparen l’últim cop al seu lideratge

Hi va haver més advertències poc dissimulades de la possibilitat d’un xoc entre totes dues potències. "¿Poden la Xina i els EUA superar la trampa de Tucídides i crear un nou model de relacions entre grans potències?", es va preguntar Xi. La trampa de Tucídides és la teoria segons la qual una potència emergent acaba xocant amb una altra dominant quan amenaça de reemplaçar-la. El concepte sorgeix de la guerra entre l’Atenes en ascens i l’Esparta que temia perdre el seu poder, cinc segles abans de Crist. "No hi ha una cosa anomenada trampa de Tucídides al món. Però els errors estratègics repetits entre grans potències la podrien crear", va rematar Xi. L’autòcrata xinès fins i tot va arribar a vantar-se en el discurs del sopar de gala dels 5.000 anys de la civilització xinesa (una xifra discutida però molt feta servir per la propaganda del país asiàtic), en el qual també va esmentar que els EUA celebren (tan sols) el 250è aniversari de la seva independència.

Trump ha convidat Xi i la seva dona a una visita recíproca als EUA el 24 de setembre, només unes setmanes abans que acabi la treva en la guerra comercial. No hi ha, per ara, confirmació xinesa d’acceptació.