La visita de Trump deixa més pompa i bones intencions que acords

L’entusiasta gernació va acomiadar Donald Trump mentre caminava cap a l’Air Force One en la tarda grisa de Pequín. "Han sigut dos dies meravellosos. Tornarem", havia anunciat. A la visita no li han faltat ni la fanfàrria ni la pompa. Sobre els seus assoliments substancials hi ha més dubtes perquè ni la discreció confuciana d’uns ni la verborrea ditiràmbica dels altres ajuden a calibrar l’èxit del segon viatge de Trump com a president a la Xina. Després de la fumarada de declaracions benintencionades i grandiloqüents, amb prou feines emergeix una certesa: el diàleg fluid i la química personal que hi ha entre Xi i Trump.

Mesos enrere s’esperava que aquesta cimera servís per elevar la treva que havia acabat amb la fragorosa guerra comercial fins a un acord sòlid. Expirarà a finals d’any i a Pequín ni tan sols s’ha acordat prorrogar-la. El clima actual convida a l’optimisme, però sis mesos són tot un oceà temporal en les relacions sino-nord-americanes.

El portaveu del Ministeri d’Exteriors va esquivar les preguntes sobre els acords concrets signats quan Trump ja volava cap a Washington. La comitiva nord-americana havia presumit de pactes per valor de milers de milions de dòlars en productes agropecuaris, però no en va oferir detalls. "Fantàstics", es va limitar a dir Trump. En qualsevol cas, no n’hi haurà prou per igualar el volum de compres xineses anterior a la segona guerra comercial declarada per Washington. Trump només va concretar la compra de 200 avions Boeing. "Avions molt grans que crearan molts llocs de treball", va afegir en una entrevista televisiva. Tot seguit, però, les accions de Boeing van caure un 4%, perquè els mercats especulaven amb una comanda de fins a 500 unitats. Sobre la soja i la carn de boví, qüestions cabdals per a la indústria agrícola, no hi va haver notícies. La Casa Blanca va suggerir que podrien arribar en els pròxims dies.

Reobertura d’Ormuz

Respecte a l’Iran es va mostrar també triomfal. La Xina, va revelar Trump, pretén la reobertura urgent de l’estret d’Ormuz i no enviarà armes a Teheran. Aquestes reclamades victòries diplomàtiques són, en realitat, la postura de Pequín des que els EUA van llançar els primers míssils. Va desatendre la Xina la petició de Trump d’enviar els seus vaixells de guerra per protegir el trànsit marítim, però la seva diplomàcia ha parlat amb totes les parts per arribar a l’armistici. El comunicat del Ministeri d’Exteriors supura cert cansament amb Washington: "Aquesta guerra mai hauria d’haver començat i no hi ha raó perquè continuï".

Notícies relacionades

Juan Luis López Aranguren, expert en geopolítica de l’Indopacífic: "Taiwan és el punt geopolític més calent del planeta"

Els rivals de Starmer en el laborisme preparen l’últim cop al seu lideratge

En aquests dies, Xi i Trump han semblat consolidar la seva sintonia. A les converses sobre comerç i geopolítica s’hi han afegit passejos gairebé bucòlics: dijous al Temple del Cel i divendres a Zhongnanhai, el complex emmurallat i hermètic situat a poca distància de Tiananmen. Construït en origen per a la celebració imperial, des de l’època de Mao funciona com a quarter general de l’elit del partit. És un delicat conjunt d’edificis i jardins amb arbres centenaris i mostres de l’art xinès més refinat. Però a diferència de la Casa Blanca o el Kremlin, no està destinat per a recepcions oficials. Les visites d’estranys són comptades i la premsa, quan hi té accés, és traslladada en autobús i sotmesa a instruccions estrictes per pujar-hi immediatament després de l’acte.

Trump va reparar en les roses, les més boniques que mai havia vist, i Xi va prometre enviar-li algunes a la Casa Blanca. "Crec que és una persona molt càlida. Però també està molt focalitzat en els negocis, per a ell no hi ha jocs", va dir Trump de Xi remarcant la seva compartida naturalesa. El dia anterior havia expressat orgull per la relació amb qui va descriure com "un gran líder". Aquest va parlar de la visita com "una fita". "Hem establert una nova relació bilateral, o més ben dit, una relació estable, constructiva i estratègica", va afirmar sense concretar si es referia als Estats Units o al seu president. Les erràtiques polítiques de Trump impulsen la Xina al centre de l’escena internacional: la setmana vinent aterrarà Putin.