Anar al contingut

pendents d'un permís

Salvini eternitza el desembarcament de l''Open Arms'

L'embarcació, davant el port de Lampedusa, espera una autorització per atracar que el líder ultra no firma

Espanya, França, Alemanya, Portugal, Romania i Luxemburg acorden repartir-se els 147 migrants

Iolanda Mármol

Hi ha esperes eternes que es poden argumentar des de les lleis de la burocràcia, però que, quan arriben a un punt, només s’aguanten des del cinisme del càlcul polític. L’espera del vaixell de l’oenagé 'Open Arms' davant la costa italiana és una d’aquestes. Amb 138 immigrants a bord (cinc van ser evacuats a última hora a Lampedusa "per causes psicològiques" amb els seus acompanyants, en total nou persones), el barco continua fondejat davant el port de Lampedusa en una mena de llimbs jurídics, a cinc milles d’angoixa, a l’espera de poder desembarcar per l’estratègia partidista del ministre de l’Interior i símbol de l’onada xenòfoba que recorre Europa, Matteo Salvini.

Tot i que el barco compta amb el suport d’una decisió judicial que anul·la el decret amb què el líder de la Lliga provava de mantenir els ports tancats a les embarcacions amb immigrants, l’‘Open Arms’ continua sense poder atracar perquè no té un permís exprés per tocar terra. En el súmmum de l’absurd, malgrat el vistiplau de la justícia per al desembarcament, és el mateix Salvini qui ha de firmar aquesta autorització i ja ha advertit que no està disposat a fer-ho tot i que cap dels migrants es quedi en territori italià. Ni tan sols el difícil acord a què han arribat sis països de la UE per acollir-los (Espanya, França, Alemanya, Portugal, Romania i Luxemburg) ha aconseguit fer-lo entrar en raó. En plena crisi amb els seus socis de Govern, a l’avantsala d’una moció de censura de resultat incert, Salvini redobla el pols en la seva fòbia particular a la immigració però, també, per exhibir força davant un Moviment Cinc Estrelles (M5S) que ara coqueteja amb el Partit Demòcrata (PD).

“En 15 dies l’‘Open Arms’ hauria anat i tornat tres vegades a Espanya. És evidentment un atac polític a Itàlia”, va apuntar l’ultradretà, que reaccionava des d’un ressentiment mal dissimulat: els ministres de Defensa, Elisabetta Trenta, i Transports, Danilo Toninelli, tots dos de l’M5S es van negar a firmar una nova prohibició per impedir que el barco entrés a aigües italianes. El plàcet de la justícia va permetre el barco avançar des d’aigües internacionals a prop del port de Lampedusa, però es va haver d’aturar a cinc milles.

Trucada llarga

Fora de vaixell, augmenta la pressió sobre les espatlles de la UE i especialment del president Pedro Sánchez. Tot i que ja s’havia fet públic que Espanya acollirà una part del contingent, l’actor i activista Richard Gere va telefonar el cap de l’Executiu, a qui coneix després d’haver firmat un acord per lluitar contra la fòbia cap als pobres. “L’admiro com a ésser humà, és molt positiu i optimista com a líder espanyol. També és un polític i entén la situació com una cosa política”, va assenyalar Gere, després d’explicar que, en la seva llarga conversa, li havia plantejat al president en funcions que la crisi s’ha d’abordar des d’un punt de vista humanitari.

També continua pressionant el director i fundador de l’oenagé Proactiva Open Arms, Óscar Camps, qui va demanar a Sánchez que encapçali un moviment internacional per aprovar una política de migració comuna que doni resposta a la situació. “Espero que el Govern espanyol, ja que pateix la pressió migratòria del sud d’Europa, ja que participa activament, lideri un eix amb França i Alemanya que faci fer un tomb a la política Europea al Mediterrani», va demanar en una entrevista a TV-3.

Fredor europea

Sánchez coneix bé aquesta petició i està en sintonia, de fet, amb la seva aposta des que va arribar a la Moncloa. Les gerres d’aigua freda que s’ha emportat des d’aleshores dels socis comunitaris l’han forçat a decisions controvertides. Tot just instal·lat en el Govern va acollir els immigrants de l’‘Aquarius’, convençut que en sintonia amb Angela Merkel i Emmanuel Macron podria fer un cop de timó a la UE per reorientar la política migratòria des de la solidaritat comuna. L’auge de la ultradreta a Europa i el debilitament dels lideratges a Berlín i París torpedinen l’intent que els estats regulin una normativa que estableixi un repartiment formal i proporcional.

Els esforços de Sánchez, Merkel i Macron en aquest àmbit han resultat, si no estèrils, clarament insuficients. A més, la posició espanyola és especialment sensible: es fa càrrec de les arribades d’immigrants des del sud i, a més, ha vingut acollint també (majoritàriament) part dels que arriben a costes més orientals del Mediterrani.

Davant la inacció de la UE, Sánchez va decidir endurir la seva posició per provar de forçar un canvi, especialment després de dos incidents el desembre de l’any passat. Espanya es va fer càrrec dels immigrants recollits del mar pel pesquer ‘Nuestra Señora de Loreto’ (que va atracar a Malta) i va acollir en la seva integritat el contingent de 300 persones rescatades per l’‘Open Arms’, al qual va permetre atracar a Algesires. Després de la freda resposta dels socis comunitaris, Espanya no va estar en el repartiment de nous rescatats.

El Marroc, un elefant a l’habitació

L’elefant a l’habitació que la UE prova de no veure és el Marroc. El president va comprendre quan va arribar a la Moncloa que el paper del país veí, que protestava des de feia llarg temps per l’escassetat d’ajuts en la lluita contra la immigració, és clau. Rabat assegurava que Líbia i Turquia, fan una tasca menys destacada malgrat rebre xecs més grossos de la UE.

Les reclamacions constants de Sánchez a Brussel·les s’han traduït en el compromís comunitari d’injectar 140 milions al Marroc per a la lluita contra la immigració irregular i part d’aquests diners han començat a arribar. El Govern, que gestiona part d’aquest import, ha aprovat a través del fons de contingència pressupostari (per a crisi i imprevistos) diverses partides destinades a Rabat. L’última, de 26 milions, per a l’entrega de 750 vehicles i 15 drons que han de facilitar la tasca del control migratori a les autoritats marroquines.