Macri posa en joc la seva reelecció enmig del naufragi econòmic a l'Argentina

Mauricio Macri posarà a prova aquest diumenge d’hivern la consistència dels seus somnis de ser reelegit president dels argentins. Les ‘Primarias, Abiertas, Simultáneas y Obligatorias’ (PASO) funcionen com una mena de tomografia de les intencions de vot de cara alscomicis generals del 27 d’octubre. El grau de polarització i rancúnia que habita en la societat és tan profund que les terceres opcions han quedat descartades. La lluita de Macri és amb el binomi que formen Alberto Fernández i l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner: MM contra FF. Les enquestes situen el peronisme reunificat com a guanyador de les PASO. Macri sabrà diumenge a la nit si els seus desitjos de permanència s’acaben a la primera volta o se celebra un balotatge (segona volta) el 17 de novembre en què reverdiran les seves possibilitats de triomf.

La lluita pel vot s’ha tornat més immaterial i costosa que mai al llarg d’aquesta campanya. Fernández de Kichner va fer proselitisme editorial: cada presentació multitudinària del seu llibre ‘Sinceramente’ es va convertir alhora en un míting electoral. Fora d’això, les tribunes i les grans mobilitzacions van cedir el seu lloc a les xarxes socials i les pàgines d’internet.  La iracúndia i el greuge, les promeses de redempció i les ‘fake news’ van inundar les pantalles dels telèfons i ordinadors dels usuaris. Macri va prevaler en el món virtual. El Govern ha destinat un pressupost enorme a la seva publicitat en què li prega no tornar a un passatque, suggereix, ha sigut ominós. Ha superat en sis mesos més dels 50 milions de dòlars que es van gastar en comunicació oficial al llarg del 2018.

Conjuntura econòmica desfavorable

Més enllà de les apel·lacions, el macrisme sap que enfronta les PASO enmig d’un panorama econòmic ombrívol: el preu del dòlar es va tornar a disparar a la recta final de la campanya malgrat els esforços per contenir la devaluació amb els recursos deixats per l’FMI i unes taxes d’interès bancàries exorbitants del 63%.

La consigna “no tornem al passat” també omple la ciutat. El kirchnerisme es va haver de comprometre en una subtil operació d’esborrar al treure la lletra “p” de centenars de cartells. El que es llegeix llavors és “asado”, un dels menjars preferits d’una societat sobretot carnívora i que ha reduït de manera sensible el consum dels productes bovins. Pel que fa als fets, milions de persones no poden "tornar" al rostit perquè el salari real s’ha esfondrat un 15%. El 49% de la població econòmicament activa té feines precàries o informals. Els pensionistes van perdre el 23% de la seva capacitat de compra respecte del 2015. S’ha passat d’ingerir 217 litres de llet a 133.

El flagell de la pobresa

Macri va fer la seva primera campanya proselitista amb el lema de ‘Pobresa Zero’. El 2017 va demanar a la societat que l’avaluï per la seva “capacitat” per desterrar el flagell. El primer semestre del 2018, un 27,3% dels argentins es trobava en aquesta condició. El març d’aquest any ja eren un 34,1%, i la indigència, un 7,1%. El 49,6% dels nens que viuen en zones urbanes són pobres i l’11,3% són indigents. La secretaria de Treball ha informat que es perden 186 llocs per dia a les indústries. En quatre anys han tancat 19.131 empreses, cosa que representa una retracció del 3,4% respecte als registres del fisc del 2015.

Malgrat l’acumulació d’infortunis, el macrisme no dona per perduda la seva batalla per a la reelecció. El resultat de les PASO estarà en gran part determinat pel que passi a les urnes de la província de Buenos Aires, que concentra el 40% del padró electoral. La carismàtica governadora María Eugenia Vidal s’enfronta amb Axel Kicilof. El jove exministre d’Economia de Cristina l’avantatja en els sondejos però ella creu que pot capgirar la tendència. 

El factor emocional

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El Govern aposta a les emocions profundes i fins i tot irracionals d’una part dels electors. “Déu vol fer una aliança amb nosaltres”, va assegurar la diputada Elisa Carrió, una de les figures més votades del macrisme. La legisladora va titllar el kirchnerisme de nazi per augurar el desastre si la dreta es manté en el Govern. “Això feia Hitler. Agafava la gent cansada i repetia cada dia el mateix”.

Macri i el seu principal guru, l’equatorià Jaime Durán Barba, estan convençuts que l’antiperonisme és una força visceral més poderosa que els desencants amb l’actual gestió. La crisi, estimen diversos assessors macristes, no és una condició suficient perquè la classe mitjana, decisiva en la contesa, doni l’esquena al president. Es recorda que el 1989 i sota els efectes d’una hiperinflació que va destruir el teixit social i productiu, el candidat de la Unió Cívica Radical (UCR, centredreta) Eduardo Angeloz va obtenir el 37% dels sufragis. Macri sap que l’odi pot pesar més que la cartera. Per això va ser més pràctic que ideològic en la seva última exhortació. “No esnecessiten arguments, no és necessari donar explicacions”, va dir als seus votant potencials a través de les xarxes socials.