CONTROVÈRSIA MEDIAMBIENTAL A L'AMÈRICA CENTRAL

I Berta Cáceres es va multiplicar

Tres anys després de l'assassinat de l'activista mediambiental creix l'oposició de les comunitats indígenes contra l'explotació dels recursos naturals

zentauroepp49128605 internacional tercer aniversario del asesinato de  berta c c190719135644

zentauroepp49128605 internacional tercer aniversario del asesinato de berta c c190719135644

3
Es llegeix en minuts
Gemma Garcia

Podria haver passat desapercebut internacionalment com molts altres, però el projecte hidroelèctric Agua Zarca al riu Gualcarque (nord-oest d’Hondures) va fer la volta al món. Per l’oposició de la comunitat afectada de Río Blanco i perl’assassinat, el 2 de març del 2016, de la defensora del medi ambient Berta Cáceres, que un any abans havia rebut el prestigiós Premi Goldman, conegut com el Nobel verd. Tres anys després del crim i un des que el projecte va quedar paralitzat per la retirada dels finançadors europeus, les ferides i el conflicte continuen oberts. La família Cáceres encara reclama justícia i la comunitat ha registrat almenys 22 atacs des d’aleshores. L’últim, el 16 de juliol passat. La Coordinadora del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH) va denunciar que un grup de persones havia destruït la collita sembrada en terres afectades pel projecte.

Mentre baixa cap a les seves aigües, esquivant branques i pedres, Rosalina Domínguez explica que "el Gualcarque és sagrat perquè manté un munt de vides". La seva comunitat se sustenta amb el cultiu de mongetes, plàtan, alvocat, canya i sobre tot blat de moro que irriga el riu. "Si no haguéssim lluitat, s’hauria privatitzat", explica Domínguez. Ara els barracons del centre d’operacions que va instal·larl’empresa hondurenya DESA estan abandonats i l’única cosa que el vent agita són els papers amb els registres que els guàrdies de seguretat van llançar darrere la contraporta. Tot i així, la possibilitat que es reactivi el projecte no s’ha aturat. Tampoc les amenaces. El maig passat, la Xarxa Nacional de Defensores dels Drets Humans va alertar que homes armats van advertir Domínguez que la matarien "de la mateixa manera que a la senyora Berta".

Judici (i lluita) sense fi

Encara perdura el gust agredolç que va deixar la sentència dictada el 2018 per l’assassinat de Cáceres. Set homes van ser declarats culpables –tres sicaris i uns altres quatre de vinculats a DESA i a l’Exèrcit hondureny– i un vuitè detingut, el president executiu de l’empresa, David Castillo, està pendent de judici. Però la família i el COPINH reclamen que també es jutgi com autors intel·lectuals els principals accionistes de la mercantil. "Per a nosaltres els màxims responsables són alguns membres de la família Atala Zablah", diu Berta Zúñiga, filla de Berta Cáceres i nova coordinadora de l’organització: "Ells formen part de l’oligarquia nacional que va recolzar el cop d’Estat del 2009 que va permetre la concessió de desenes de projectes hidroelèctrics i d’extracció de recursos naturals al país". 

Protesta contra la família Atala reclamant justícia per al cas de Cáceres, a Hondures. / CARLOS CASTRO

Moltes de les 47 concessions que llavors es van donar a Hondures van topar amb l’oposició de les comunitats. Però cap lluita va inspirar tant com la de Berta Cáceres i el COPINH a Río Blanco. "Van pensar que matant Berta matarien la lluita, però Berta va ser una llavor que es va multiplicar", diu Miriam Miranda, coordinadora general de l’Organització Fraternal Negra Hondurenya (OFRANEH). Miranda ha recollit el llegat de 27 anys de vida i defensa dels drets dels pobles indígenes compartits amb Cáceres, convertint-se en un dels màxims referents de la lluita dels moviments socials contra la presidència de Juan Orlando Hernández. 

Hondures és un polvorí. Els últims sis mesos, a més d’augmentar l’oposició a megaprojectes miners i la conseqüent persecució a líders comunitaris, com en el cas de Guapinol (a prop de la costa caribenya), les protestes contra la privatització de la salut i la sanitat han crescut a Tegucigalpa.  

Resistir a Río Blanco

Notícies relacionades

Malgrat que el conflicte ja ha fet efecte a la zona, Rosalina Domínguez, Chico Sánchez, Edmunda González, Cornelia Domínguez, Paulina Gómez, Pascual Gómez... continuen resistint. "Abans, totes les comunitats convivíem llaurant la terra. Avui hi ha desconfiances", reconeix Domínguez. I lamenta que una de les comunitats veïnes que inicialment s’oposava al projecte va acabar cedint davant les promeses de l’empresa de construir carreteres i millorar les instal·lacions d’una escola. Precisament, la filla de Cáceres identifica l’intent de "comprar les comunitats" com una de les estratègies utilitzades per les empreses per implementar megaprojectes. "Segueixen el mateix patró a tot el país: creen conflictes intercomunitaris, criminalitzen i estigmatitzen la comunitat, judicialitzen, amenacen les famílies i, si aquestes no desisteixen, assassinen", afirma Zúñiga. 

D’acord amb diferents organitzacions internacionals, Hondures és un dels països més perillosos per alsdefensors del medi ambient. Segons l’organització Global Witness, des del 2010 més de 123 ecologistes han sigut assassinats. Entre aquests, Berta. Rosalina Domínguez lamenta que "des que la van matar, ja no venen tantes comissions de solidaritat". Disposada a assumir tots els riscos, té clar que no es faran enrere. L’hi deu a Berta Cáceres: "Cada vegada que vaig al riu, sento que ella hi és. Sents l’energia que ella ens dona per parlar, per a tot, per no tenir por".

Temes:

Hondures