Eleccions argentines

Macri recobra la fe en la seva reelecció malgrat la crisi

El Govern de dretes creu que la polarització amb Cristina Fernández de Kirchner el beneficiarà en els comicis

Les enquestes donen al mandatari un 51% d'imatge negativa després d'haver superat amb escreix els dos terços

macri-en-osaka

macri-en-osaka / CHARLY TRIBALLEAU (AFP)

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

“Els principals líders del món van decidir recolzar l’Argentina en aquesta etapa per sortir del populisme”. Malgrat la crisi, l’atur i els ‘tarifazos’ Mauricio Macri ha recuperat la confiança a ser reelegit en els comicis del 27 d’octubre. El PIB caurà aquest any un 1,8%. Si es mesura per habitant, el retrocés és del 2,7%, només superat al món per Veneçuela, Guinea Equatorial, l’Iran, Nicaragua, el Sudan i Turquia. L’ensorrament no fa minvar l’esperança del president. “En la mesura que les enquestes van marcant que hi ha més possibilitat de continuïtat, totes les coses van millorant”. D’acord amb el diari La Nación les seves opcions van millorar “quan es va frenar el suposat frenesí per la tornada segura de Cristina (Fernández de Kirchner)”.

El macrisme està convençut que l’humor social ha canviat des del moment en què es va aturar artificialment la caiguda del peso i que el ritme de la inflació comença lentament a reduir-se: El 2019 acabarà, segons es preveu, amb una taxa del 40%, més de 10 punts menys que el 2018. “¡Quin ensurt ens vam endur!”, va reconèixer l’alcalde de Buenos Aires, Horacio Rodríguez Larreta, sobre les atziagues perspectives electorals que s’insinuaven fins fa molt poc. “Però ens en vam sortim”.  L’horitzó s’hauria tornat a il·luminar amb la incorporació del senador Miguel Ángel Pichetto com a vicepresident de Macri. Pichetto va ser l’espasa dels Kirchner al Senat, però, a partir del 2016, va iniciar un gir conservador que, a vegades, l’emparenta amb el brasiler Jair Bolsonaro.

Tot i que Bloomberg diu que les enquestes no són de confiança a l’Argentina, algunes consultores privades diuen que la imatge negativa de Macri es troba en un 51% després d’haver superat àmpliament els dos terços. El Govern estima que l’anunciat acord comercial entre el Mercosur i la UE, i el desig de subscriure un pacte similar amb els Estats Units, li donaran un impuls més decidit al projecte de la reelecció.

L’escenari de les primàries

L’11 d’agost se celebraran a l’Argentina les primàries obligatòries (PASO). Els seus resultats solen ser analitzats com una mena d’enquesta oberta de cara a la contesa d’octubre. Ara per ara, la fórmula Alberto Fernández i Cristina Kirchner quedaria per davant de la de Macri-Pichetto. El que faltaria saber és la diferència entre un i l’altre binomi. D’acord amb la Carta Magna, un candidat es proclama guanyador en primera volta si obté el 45% dels vots o un 40% i una diferència de 10 punts en relació amb el segon. El macrisme suposa que això no passarà i, per tant, el president arribaria a la segona volta del 24 de novembre amb probabilitats de vèncer.

El cap de ministres, Marcos Peña, un dels estrategs de la campanya, creu que una polarització entre Macri i Fernández acabarà afavorint el primer. Tant el mandatari com els seus principals portaveus van començar a agitar el fantasma d’una tornada de l’autoritarisme, i fins i tot, en sintonia amb l’ocorregut l’any passat al Brasil, d’un perill comunista sense guerra freda. La diputada Elisa Carrió ha parlat de hackers i drogoaddictes camuflats de kirchneristes. 

El factor dòlar

Notícies relacionades

Molt del que passa a les PASO dependrà del fet que el preu del dòlar no es torni a disparar. El Govern està disposat a pagar l’alt preu d’abaratir el seu cost al mercat. L’ajuda del Fons Monetari Internacional (FMI) i, en especial, de Christine Lagarde ha sigut inestimable. Abans d’abandonar la presidència de l’organisme per desembarcar al BCE, Lagarde va tornar a augurar un futur venturós a l’economia argentina. Ja ho havia fet abans sense encertar en els pronòstics. Gràcies a ella, l’Argentina va rebre de l’FMI 57.0000 milions de dòlars. Amb part d’aquests diners es va finançar la fuga de capitals. Al maig van sortir del país 2.500 milions, un 152,2% més que el mateix mes del 2017 i un 328% més que el maig del 2016. Del deute contret durant l’era Macri, el 36%, uns 68.388 milions de dòlars, es va destinar per a propòsits similars.

L’escalada del dòlar s’intenta frenar, al seu torn, amb taxes d’interès que voregen el 60% i destrueixen el crèdit. Segons l’Assemblea de Petits i Mitjans Empresaris (APYME): cada dia es produeixen 50 tancaments d’establiments. Una missió de l’FMI es va reunir a Buenos Aires amb Alberto Fernández i Roberto Lavagna, exministre de Néstor Kirchner, tercer a les enquestes. Tots dos van advertir que l’acord firmat pel Govern és impossible de complir i que, en els fets, l’Argentina es troba a les portes de la suspensió de pagaments. Macri va descartar riscos si ell seguiex al poder. “El món espera veure si continuem”.

Temes:

Argentina