INTENSA RECERCA

Les Àvies de Plaza de Mayo presenten el net recuperat número 130

Javier Matías va ser abandonat al carrer després de la desaparició de la seva mare en plena dictadura i després va ser adoptat, però el seu oncle mai el va deixar de buscar

argentina dictatorship 11208-e6279

argentina dictatorship 11208-e6279 / Marcos Brindicci (AP)

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

El reconeixement ho diu tot. "Gràcies per no deixar de buscar-me". Ell mateix es va buscar i el van trobar. Es diu Javier Matías Darroux Mijalchuk. Per les Àvies de la Plaza de Mayo a l’Argentina és el net recuperat número 130 els pares del qual van ser segrestats i desapareguts durant la dictadura militar que va governar l’Argentina entre 1976 i 1983.

La societat el va conèixer durant una roda de premsa en què va estar acompanyat del seu tiet i la presidenta de les Àvies, Estela de Carlotto. "Per nosaltres és el premi més merescut que té el nostre país, una lluita que dona resultats positius com és la trobada del net 130", va dir ella.

"Avui jo estic en la lluita per la meva veritat. Vull saber què va passar amb els meus pares i si tinc un germà o germana", va dir el net recuperat. Fa 41 anys Elena Mijalchuk i Juan Manuel Darroux van ser segrestats per un "grup de tasques". Era el desembre de 1977, i la repressió estatal havia assolit el seu pic de més intensitat. La jove estava embarassada de cinc mesos.

"Em van explicar que una senyora em va trobar de nadó al carrer, a uns carrers de l’Esma", va explicar Javier Matías, amb referència al principal centre clandestí de detenció pel qual van passar unes 5.000 persones donades després per desaparegudes o mortes. 

Una cosa intuïtiva

Com altres casos de nets recuperats, Javier Matías sempre va intuir una cosa que no sabia dir amb paraules. Els mateixos fets el van anar acostant a preguntes més concretes. "Emvaig criar en una família més aviat burgesa, que tirava cap a la dreta, i jo tenia idees més d’esquerra". Sempre discutia amb el seu avi de criança sobre la situació política argentina. No hi havia acord. I per marcar les diferències, l’avi de criança li deia: "Estimat, són els gens".

Als 15 anys se’n va anar de casa. Fa 13 anys es va presentar voluntàriament a fer la seva primera anàlisi genètica. "Em va donar negatiu i no m’ho podia creure". Li van explicar llavors que faltaven dades de la seva família paterna, que es van obtenir més tard. "Per això el 2016 finalment dona positiu".

El 2016 va saber que és fill d’Elena Mijalchuk i Juan Manuel Darroux, una parella desapareguda el desembre de 1977.  Però poc o res sap de la història dels seus pares, de les circumstàncies en què van ser segrestats, d’on van estar tancats ni quin va ser el seu destí. Per això va decidir treure a la llum la seva història: "Jo vull saber la veritat sobre el que els va passar, vull saber si tinc un germà o germana. No és una necessitat de reconeixement, és una necessitat de veritat”.

Una carícia de l’ànima

Notícies relacionades

Javier Matías ha tornat a néixer en un sentit i va voler que l’Argentina ho sabés. “Volia parlar amb el cor i donar les gràcies a tots els que van contribuir a la restitució de la meva identitat”. Al final, els seus amics, que tant li van insistir a presentar-se davant de les Àvies, tenien raó: el seu oncle l’estava buscant fa 40 anys.

"La restitució de la meva identitat és un homenatge als meus pares, una carícia a l’ànima". El net 130, com el van anomenar alguns dels mitjans, a seques, com si no tingués nom propi, va aprofitar l’efímera notorietat noticiària per fer una crida als que, com ell, tenen 40 anys i un mar de dubtes sobre el seu origen. Els va comminar a "reunir coratge" i acostar-se a la veritat. Encara hi ha centenars de casos de nets de desapareguts sense resoldre’s.