'Ni una menys' va tornar als carrers per denunciar que «ens continuen matant»

"Ens continuen matant". El col·lectiu feminista ‘Ni una menys’, acompanyat d’agrupacions socials, estudiantils, sindicals i polítiques, va envoltar per cinquena vegada la seu del Congrés Nacional per cridar ben fort: "Vives i lliures ens volem". Una enorme bandera amb les fotos de nenes i dones assassinades en els últims quatre anys, entre elles Candela Rodríguez i Sheila Ayala, noms de casos que van esgarrifar la societat, va ser penjat a la reixa perimetral del Parlament per donar compte d’una emergència que no cessa: al llarg del 2018 es van registrar 278 femicidis. La xifra pertany a l’Oficina de la Dona (OM) del Tribunal Suprem. "L’onada no s’acaba", va advertir Diana Paz, germana d’un dels noms inclosos en aquesta llista de l’espant. La taxa de violència de gènere es manté inalterable a l’Argentina: 1,1 víctima fatal cada 100.000. Només en 31 casos les dones comptaven amb protecció judicial.

L’informe de l’OM dona compte que el 44% dels femicidis van segar l’any passat la vida de dones d’entre 24 i 44 anys. En el 83% dels casos hi havia un vincle previ amb els femicides. El 66% dels fets van tenir lloc a la llar de la víctima. Un total de 202 nens, nenes i adolescents s’han quedat sense les seves mares. ‘Ni una menys’ va començar les seves mobilitzacions el 2015. Des d’aleshores es comptabilitzen 1.193 femicidis.  

La cinquena protesta es va fer a 60 ciutats del país i va acabar amb la lectura d’un manifest. "Estem aquí una vegada més per prendre els carrers i manifestar-nos, per dir prou de violència econòmica, sexista, racista i classista contra les dones, lesbianes, transvestits, trans, bisexuals, no binaries, gordes i intersex". Les massives protestes, afegeixen, es van convertir en "la veu del nostre afartament".

‘Ni una menys’ va decidir sortir en defensa de les migrants, les dones dels pobles originaris i "totes les identitats vulnerades pel capitalisme patriarcal i el model econòmic" del Govern de dretes. Les seves polítiques "van produir un saldo de gairebé 250.000 acomiadaments. Aquest moviment es pronuncia per la defensa del treball, el salari, les jubilacions i les pensions”. Segons el document, el feminisme, en tots els seus vessants, té “la tasca ineludible d’aportar una alternativa de futur perquè el poble no continuï pagant les conseqüències d’aquesta crisi". A to amb el missatge, la quarta mobilització va curullar de verd l’espai públic, el color de la campanya nacional en favor d’una llei que despenalitzi la interrupció voluntària de l’embaràs.“Prou de violència masclista en tots els àmbits: n’hi ha prou de tràfic, prou de femicidis, travesticidis, transfemicidis i crims d’odi, prou d’avortaments clandestins”.  

Un gran canvi cultural

‘Ni una menys’ s’ha transformat en una referència internacional. El seu influx es percep especialment a la regió. Però també més enllà de l’Amèrica Llatina. "Dones argentines, han sigut temps difícils per a la igualtat de les dones però la lluita que van iniciar no ha passat desapercebuda", van assenyalar les actrius que protagonitzen la popular sèrie de Netflix ‘Orange is the new black’. "Volem que totes us pareu i lluiteu, que us reconeguin com hauria de ser. Lluiteu pel que mereixeu, per la igualtat, el reconeixement, l’orgull i l’autonomia sobre els vostres propis cossos."

Notícies relacionades

Rebuig feminista de rebatejar l'aeroport de Santiago de Xile amb el nom de Neruda

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La irrupció del col·lectiu feminista ha provocat un enorme canvi cultural a l’Argentina del qual no es poden desentendre els polítics.  Fins al mateix president Mauricio Macri va haver de revisar les seves antigues declaracions. En els seus dies d’alcalde de la capital reivindicava l’afalac de carrer en clau picaresca. "A totes les dones els agraden les floretes, tot i que els diguin quin cul tan maco que tens," va arribar a dir. El cap d’Estat ha canviat les seves actituds. "Vull agrair a les centenars de dones valuosíssimes que gràcies a la política vaig poder conèixer, perquè jo venia de l’empresa i del futbol sense grans relacions amb les dones i la veritat que elles em van il·luminar i em van fer valorar i sentir totes aquestes polítiques que avui estem fent realitat".  

Més enllà d’aquest gir i les seves consideracions permanents, el Govern amb prou feines li dedica un 0,13% del pressupost a les polítiques per disminuir les bretxes de gènere. L’Institut Nacional de la Dona (INAM) va rebre el 2018 un 18% menys de diners com a conseqüència de les polítiques d’ajustament. "¡Qui volen protegir per 11 pesos (20 centaus d’euro) per dona!", van cridar davant la legislatura. Aquesta és la quantitat que es va destinar el 2019 a les partides pressupostàries per portar endavant les polítiques que preveu des de fa 10 anys la llei de protecció integral per prevenir, sancionar i erradicar la violència contra les dones.