Anar al contingut

TENSIÓ A L'ILLA

Les protestes a Hong Kong aconsegueixen posposar el debat sobre la llei d'extradició

Desenes de milers de persones denuncien el que consideren una nova eina de Pequín per llimar la seva autonomia

La policia ha utilitzat bales de goma i gasos lacrimògens per desallotjar els manifestants de l'entrada del Parlament.

Adrián Foncillas

Les protestes a Hong Kong aconsegueixen posposar el debat sobre la llei d'extradició

Kin Cheung

Desenes de milers de hongkonguesos han tornat a conquerir el cor financer de l’illa. Són escenes ja familiars: les tanques com a barricades, els paraigües contra la pluja i les màscares contra el gas lacrimogen, l’impecable civisme dels joves manifestants, l’eficaç organització que reparteix aigua i menjar, els líders encoratjant les masses amb megàfon, les promeses de perseverar... Tot suggereix un altre llarg pols entre la societat civil i el govern local, aquesta vegada per una inquietant llei d’extradició. Ho ha resumit la legisladora prodemocràtica Claudia Mo: “Quan ens vam retirar després de la Revolta dels Paraigües vam prometre que tornaríem. Hem tornat”, ha dit als manifestants. Però s’ha acabat la tranquil·litat quan la policia ha utilitzat bales de goma i gasos lacrimògens per desallotjar l’entrada del Parlament.

El pla original consistia a passar la nit als voltants de la seu parlamentària per impedir l’entrada dels legisladors. La policia ha extremat els controls d’accés examinant bosses i demanant identificacions, i ha aconseguit evitar l’ocupació del parc Tamar i altres zones veïnes. Així que els joves s’han concentrat en les principals vies del districte d’Admiralty per evitar que els 70 parlamentaris poguessin acostar-se. L’èxit era evident quan han anunciat que el Legco o Parlament local ha posposat la segona lectura de la llei prevista avui a les 11.00 hores (les cinc del matí en horari peninsular espanyol) fins a una data encara per concretar.

La llei d’extradició ha aconseguit unir una de les societats més pragmàtiques i apolítiques del món. A l’illa es considera una altra eina pequinesa per llimar l’autonomia que va establir el principi d’“un país, dos sistemes”. Segons el govern local, permetrà enviar els criminals als seus països d’origen perquè siguin jutjats, integrarà el sistema judicial local al global i impedirà que els fugitius trobin refugi a Hong Kong. Els seus defensors apunten al recent cas d’un jove detingut per assassinar la seva nòvia a Taiwan que no ha pogut ser extradit a Taipei.

A Hong Kong no preocupa aquest perfil de delinqüent sinó els dissidents o qualsevol que Pequín consideri hostil. Carrie Lam, la líder del govern insular, s’ha esforçat durant setmanes per vèncer la desconfiança: la llei no ha sigut dictada per Pequín, les extradicions les decidiran els tribunals independents i les corroborarà l’Executiu, no s’aplicaran a casos polítics o religiosos... Però encara hi ha dubtes raonables sobre si el govern local tindrà la voluntat i les forces per oposar-se a una extradició sol·licitada des de l’interior.

Lam ha desdenyat les protestes i alleugerit el tràmit de la llei, que podria ser votada el pròxim dijous. Es dona per fet que s’aprovarà a causa de la majoria de parlamentaris afins a Pequín, així que qualsevol esperança de tirar-la a baix passa per la pressió popular.

Estranya unanimitat

Un milió de hongkonguesos es van manifestar diumenge en la protesta més gran des que l’illa va tornar a la mare pàtria el 1997. La llei ha aconseguit una rara unanimitat en una societat complexa i fracturada entre els sectors empresarials pragmàtics i la joventut idealista. Jutges i advocats, periodistes, universitats, comerços, sindicats i altres organitzacions de la societat civil han alertat contra una llei que amenaça de convertir Hong Kong en una altra ciutat xinesa. No pretenen la independència ni la democràcia sinó protegir la identitat local.

La joventut hongkonguesa ja va ocupar el districte financer el 2014. Aquella revolta dels paraigües va ser desallotjada amb pulcritud 79 dies després pel cansament dels activistes, que no aconseguien cap assoliment tangible. Però d’aquelles brases han sorgit aquestes protestes.

Temes: Xina Hong Kong