Els EUA sospesen escenaris per a la guerra amb l'Iran

Ja fa més d’una dècada, quan les forces nord-americanes ocupaven l’Iraq i l’Exèrcit israelià bombardejava el Líban durant la guerra contra Hezbollah del 2006, la llavors secretària d’Estat dels Estats Units, Condoleezza Rice, va presentar a Tel-Aviv un pla per crear "un nou Pròxim Orient". La idea de l’Administració de Bush consistia a fomentar la inestabilitat amb l’ús de la violència per forçar un realineament de forces a la regió que enfonsés l’Iran i els seus aliats. "El que estem veient aquí són els dolors del part d’un nou Pròxim Orient", va dir Rice referint-se a la massiva destrucció causada al Líban. El pla mai va arribar a completar-se perquè l’Iran va acabar sent l’actor més beneficiat del desastre de l’Iraq, però els ecos d’aquella estratègia tornen a ressonar a la Casa Blanca. 

Des que Donald Trump abandonés unilateralmentl’acord nuclear amb Teheran el 2018, la seva Administració no ha deixat de fer passos cap a una perillosa confrontació amb l’Iran. Els moviments de les últimes setmanes han alarmat els europeus, conscients que qualsevol error de càlcul podria desencadenar una guerra en què no volen participar. "Estem molt preocupats pel risc que es desencadeni un conflicte de forma accidental, amb una escalada que no sigui intencionada," va dir dilluns el ministre d’Exteriors britànic, Jeremy Hunt, després que el seu col·lega nord-americà, Mike Pompeo, es presentés per sorpresa a Brussel·les per demanar als seus socis que recolzin l’estratègia nord-americana de "màxima pressió contra l’Iran". 

Gairebé alhora, Espanya va ordenar a la seva fragata Méndez Núñez deslligar-se del grup de combat 'USS Abraham Lincoln' al qual acompanyava i que es dirigeix al Golf Pèrsic. El Lincoln té capacitat per transportar 6.000 ‘marines’, a més de caces i helicòpters de combat. Però no està sol. En les últimes setmanes el Pentàgon ha apostat caces bombarders B-52 en la seva base de Qatar, davant les costes iranianes, i ha anunciat l’enviament imminent a la regió del barco amfibi 'USS Arlington', carregat amb bateries de míssils Patriot.

Informació d’intel·ligència

La Casa Blanca afirma que són mesures purament defensives per respondre als senyals detectats pels seus serveis d’intel·ligència, que suposadament haurien descobert que l’Iran i els seus satèl·lits estan incrementant la seva preparació per atacar les forces nord-americanes a la regió. 

No s’han presentat proves sobre això, però a Washington comencen a aflorar plans per a una hipotètica guerra. Dijous passat es van reunir a la capital els principals comandaments de l’Exèrcit, la intel·ligència i l’Administració per discutir plans de contingència, segons 'The New York Times'. El pla contemplaria l’enviament de 120.000 militars al Pròxim Orient en cas que l’Iran ataqui les forces nord-americanes o reprengui el seu treball per fabricar armes nuclears. La línia dura està sent liderada per l’assessor de seguretat nacional, John Bolton, qui ja va encapçalar els esforços per bombardejar l’Iran en els anys de Bush i va advocar per forçar un canvi de règim abans de ser fitxat per Trump. 

En tot cas les divisions al si de l’Administració són profundes i no està clar que el president estigui per la feina, tenint en compte que ha sigut molt crític amb les guerres dels ‘neocon’ al Pròxim Orient i que està provant de treure les seves tropes de Síria i l’Afganistan. Però fa anys que tant Israel com l’Aràbia Saudita busquen la venjança contra els aiatol·làs i l’Administració de Trump s’ha convertit pràcticament en un subcontractista dels dos països. 

El marge per als errors de càlcul és immens. I també per a la recerca de pretextos. La setmana passada l’Iran va anunciar que incrementarà l’enriquiment d’urani i l’emmagatzemament de combustible nuclear si les grans potències no troben una fórmula per mantenir viu l’acord del 2015 en 60 dies.

Economia enfonsada

Des que els EUA van reprendre les sancions a l’agost, la seva economia s’ha enfonsat. Les seves exportacions de petroli han caigut a la meitat i tot i que europeus, asiàtics i russos volen mantenir la vigència del pacte buscant fórmules creatives, Washington està disposat a sancionar les seves empreses si no aïllen completament Teheran, que ha quedat exclòs novament del sistema bancari internacional.  

Notícies relacionades

Espanya retira la fragata 'Méndez Núñez' del grup de combat dels EUA davant de la tensió amb l'Iran

La UE i els EUA xoquen en la seva resposta a l'Iran

Al mig de la renovada tensió, s’han produït diversos incidents misteriosos al Golf Pèrsicincidents misteriosos al Golf Pèrsic. Aquesta mateixa setmana dos petroliers saudites, un de noruec i un altre dels Emirats van patir algun tipus d’atac o sabotatge mentre navegaven per l’estret d’Ormuz, pel qual transita almenys una quarta part del cru mundial. L’Iran ha negat la seva implicació i els incidents s’estan investigant, però les seves conseqüències podrien ser explosives perquè des dels anys 70 els EUA s’arroguen el paper de garant de la lliure circulació per l’estret. Fa unes setmanes un alt càrrec militar iranià va dir que el seu país tancaria l’estret si s’impedeix a Teheran utilitzar-lo. 

No es descarta que els atacs contra els petroliers puguin ser de bandera falsa, una mena de pretext per acusar l’Iran i crear un 'casus belli'. No seria la primera vegada que els EUA fabriquen incidents per anar a la guerra. La guerra de Cuba contra Espanya o el golf de Tonkin (Vietnam) en són alguns exemples. Del que no hi ha dubte és que un conflicte contra l’Iran podria ser devastador, no només per la seva entitat com a enemic o per la importància del petroli del Golf per a l’economia mundial. Teheran té estrets aliats a Síria, al Líban, l’Iraq, el Iemen, Palestina.