El fantasma d'Alan García interpel·la els peruans

Un fantasma recorre el Perú i pertorba la consciència dels seus habitants: el d’Alan García. Deu dies després del seu suïcidi, García no només sembla haver enterrat l’Apra, un partit de caràcter centenari. Per a molts, el fèretre de qui va ser dues vegades president (1985-90 i 2006-11) s’ha convertit en una metàfora involuntària de tota la classe política. La mort deCaballo Loco, com li deien en els seus temps de vel·leïtats esquerranes, interpel·la una societat que observa perplexa com tots els que van governar aquest país des de 1990, a excepció de Valentín Paniagua, mandatari interí per un any (2000-01), enfronten difícils situacions judicials.

La causa que enfrontava García per blanqueig de diners es va extingir amb la seva defunció. Però la ‘trama Odebrecht’ està lluny de silenciar-se. L’exrepresentant al Perú de la constructora brasilera, Jorge Barata, continua parlant davant dels fiscals i cada paraula que deixa anar obre la porta d’un potencial escàndol. Però la imatge Alan amb el seu revòlver abans de prendre la decisió fatal és la que segueix en certa mesura guiant part dels debats. Tenia nou armes a casa: un revòlver Colt .357 MAG, una carrabina Colt, una pistola Derringer, una pistola FN Browning, una escopeta Winchester, una pistola Star, una pistola Baikal, una pistola Bul i un revòlver Colt .38 SPL. Cinc d’aquests pertrets provenien del mercat il·legal. La il·legalitat de les transaccions també és darrere de la caiguda final de García.

Missatges de condolença

Els seus antecessors i successors en la presidència, el pròfug Alejandro Toledo, Ollanta Humala, que va ser 300 dies a la presó i encara és investigat, així com Pedro Pablo Kuczynski, beneficiat amb la presó domiciliària, no es van privar d’enviar un missatge de condolença per la seva partida. Més enllà dels condols sentits i impostats, la gran pregunta que acompanya l’espectre de García té a veure amb la fondària de la corrupció. En rigor, l’interrogant no és nou. De fet, satura part del cine i la literatura.

Després del suïcidi de Caballo Loco, molts peruans s’han posat a revisar films recents, com“Caiga quien caiga”, d’Eduardo Guillot Meave, basat en el llibre escrit pel fiscal José Ugaz sobre la captura de Vladimiro Montesinos, el “Rasputín” de l’autòcrata Alberto Fujimori; o “Conciencia sucia”, de Leonard Ich, que gira al voltant dels negocis foscos d’un comandant de la policia. Sempre hi ha un jutge o un fiscal probe, com “Casos complejos”, d’Omar Forero, que actua en solitud contra delinqüents, polítics i policies. El cine, d’aquesta manera, es va anticipar a la tasca dels fiscals en l’estesa trama Odebrecht.

Claus ocultes

De sobte, i com a conseqüència del suïcidi de García, la 'Historia de la corrupción en el Perú', l’assaig d’Alfonso Quiroz, va passar a ser llibre de capçalera dels qui miren d’entendre el daltabaix ètic. D’altres van buscar en els últims llibres de García ('Pizarro, el rey de la baraja', 'Pida la palabra' y 'Confucio y la globalización’) alguna clau oculta de la seva defunció. Més enllà de la curiositat conjuntural, la sort que va córrer per l’expresident ha donat una altra evidència: la fortalesa de l’economia no és incompatible amb el negociat. De fet, el segon Govern d’Alan García va estar marcat per una alça mitjana del 8% del PIB. En els últims deu anys, el país va créixer a un ritme del 6% anual i aquest any ho farà un 4%. Es tracta de la pujada més alta de tota la regió. Aquestes xifres s’enfosqueixen enmig dels expedients judicials de tots els governants.

Noves amenaces

Notícies relacionades

Menjar i assaltarambaixades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La successió de presidents electes al Perú no ha sigut una cosa natural. Només hi va haver abans un període en la història durant el qual sis mandataris van arribar al poder consecutivament pel vot. Aquells 18 anys, des de l’assumpció de Nicolás de Piérola el 1895 fins al cop d’Estat d’Óscar R. Benavides, el 1914, solen ser coneguts com la “república aristocràtica” perquè les dones i els analfabets no disfrutaven del dret al sufragi.

¿Com es dirà en el futur el període que va des de la fugida al Japó de Fujimori, a finals del 2000, a la dimissió de Kuczynski, l’any passat? La ‘trama Odebrecht’ és tan vasta que fins i tot Keiko Fujimori, la rival de Kuczynski durant la segona volta del 2016, afronta un procés judicial. El seu partit, Força Popular, el més important del Parlament, acaba d’avisar el president interí, Martín Vizcarra, que li queden pocs dies com a capdavanter de la lluita contra la corrupció. La congressista Yeni Vilcatoma va anunciar que presentarà una demanda de vacant en contra seu. “Som en una etapa de recopilar informació”, va dir, però ja va assegurar que és “molt greu” el que té entre mans.