Anar al contingut

ESCÀNDOL SEXUAL

Una onada de càmeres ocultes atemoreix les sud-coreanes

Webs de pagament ofereixen imatges íntimes de milers de dones del país asiàtic

Efe / Andrés Sánchez Braun

Nous casos de vídeos sexuals gravats i difosos sense consentiment han tornat a remarcar la sensació d’indefensió que pateixen les sud-coreanes diàriament, el masclisme que hi ha sota el fenomen i l’escàs efecte que estan tenint les mesures institucionals.

A començaments de març va esclatar un dels escàndols més greus que ha sacsejat fins avui la indústria musical sud-coreana, en què s’entrecreuen suposades xarxes de prostitució o el presumpte ús de drogues per abusar sexualment de dones en clubs del pretenciós districte de Gangnam a Seül.

La investigació també va revelar un xat en què diversos cantants de K-Pop, entre ells la supervedet Seungri, del grup Bigbang (epicentre del cas), van compartir vídeos i fotos sexuals fets sense el consentiment de les dones que hi apareixien.

Gairebé alhora la policia detenia quatre individus acusats d’ocultar càmeres en desenes de motels per hores per a parelles i muntar un web de pagament (que va arribar a sumar 4.000 abonats) en què van transmetre en directe la intimitat d’unes 1.600 persones.

Van amagar les càmeres sense fil en suports per a assecadors de cabells, receptors de televisió per cable o endolls, tal com explica a Efe la inspectora Hong Hye-Jeong, de la unitat de violència sexual cibernètica de l’Agència Nacional de Policia (NPA).

Hong també confirma que el 2018 es va produir un altre cas similar a motels de Seül, tot i que en aquesta ocasió el sospitós no va compartir res del material gravat a internet.

Per a les sud-coreanes, no és cap sorpresa: des de l’any passat milers d’elles s’han llançat al carrer per denunciar que el “porno venjatiu” i el “molka” –fotos i vídeos sexuals o íntims gravats i distribuïts sense consentiment– suposen des de fa temps un problema greu a Corea del Sud.

En aquestes manifestacions, milers de dones van mostrar el seu afartament per la possibilitat que se les gravi quan practiquen sexe, van al bany o es canvien de roba a casa seva (hi ha casos en què es va gravar víctimes dins dels seus apartaments utilitzant potents teleobjectius).

Dificultat per prevenir

No obstant, les crides de l’Executiu sud-coreà no semblen estar fent efecte arran de l’augment de denúncies per investigar més a fons els casos de “ciberdelinqüència sexual”, endurir les penes per als que graven i distribueixen material, o conscienciar sobre el problema i l’atemptat contra la intimitat que implica.

La inspectora Hong assenyala que “és tècnicament impossible” prevenir cada cas de càmeres ocultes, però assegura que la NPA ha desenvolupat un nou sistema que detecta els senyals sense fil a una distància considerable.

“Ja que no podem entrar a cada habitació de cada motel, hem trobat un sistema per detectar senyals des dels passadissos dels allotjaments”, explica sobre aquesta tecnologia que es distribuirà pròximament a unitats policials a tot el país.

Quant a tancar pàgines web que allotgen “molka”, Hong recorda que el tancament es complica perquè la majoria de les vegades el servidor es troba a l’estranger.

Però més enllà dels elements tecnològics que permetin aturar el fenomen, diferents editorialistes sud-coreanes han assenyalat les últimes setmanes la cultura masclista, misògina i de cosificació sexual que alimenta la cultura del “molka” i que queda exposada en el ‘cas Seungri’.

N’hi ha prou amb llegir el contingut dels xats revelats en la investigació, en què a més d’intercanviar vídeos es parla en to jocós d’administrar drogues a dones i violar-les, o les reaccions d’alguns internautes a l’escàndol per veure que molts sud-coreans no veuen res de dolent a gravar, veure i compartir ‘molka’.

“Abans que res, la gent no hauria de gravar vídeos sexuals il·legals i intercanviar-los amb els altres, i tampoc s’hauria de poder trobar-los i tenir desig de veure’ls”, explica Lee Hyo-rin, directora de Cyber Lion (organització que dona recolzament a víctimes d’aquests crims) que creu que les mesures anunciades des del 2017 pel Govern amb prou feines han donat fruit.

“Necessitem aturar aquest assumpte des de diferents plans i la solució de moment es limita més aviat a regular la parcel·la ‘online’, però hem d’encarar-lo reglamentant també el món real”, afegeix, “de manera que tots –Govern, sector privat, societat civil– hagin d’estar involucrats per solucionar-ho”.