Anar al contingut

CONFLICTE MIGRATORI

Trump ordena aturar l'ajuda a Guatemala, Hondures i El Salvador

Acusa aquests països de «no fer res» per frenar les caravanes de migrants cap als EUA

És una incògnita que, sense l'aval del Congrés, pugui executar la decisió, titllada de "contraproduent"

Idoya Noain

JJL01 Washington United States 22 10 2018 - FILE - US President Donald J Trump prepares to speak to the media as he departs the White House for a Houston Texas rally to support Senator Ted Cruz in Washington DC USA 22 October 2018 Reissued 29 March 2019 On 29 March 2019 US President Donald J Trump said that he is likely to shut down the US southern border with Mexico including all trade next week unless an immediat action against illegal immigration was taken by the Mexican authorities Estados Unidos EFE EPA JIM LO SCALZO Local Caption 54719939

JJL01 Washington United States 22 10 2018 - FILE - US President Donald J Trump prepares to speak to the media as he departs the White House for a Houston Texas rally to support Senator Ted Cruz in Washington DC USA 22 October 2018 Reissued 29 March 2019 On 29 March 2019 US President Donald J Trump said that he is likely to shut down the US southern border with Mexico including all trade next week unless an immediat action against illegal immigration was taken by the Mexican authorities Estados Unidos EFE EPA JIM LO SCALZO Local Caption 54719939 / JIM LO SCALZO (EFE)

El consens entre els qui treballen en qüestions de migració és que qualsevol solució passa imperiosament per abordar els problemes econòmics i socials als països d’origen que empenyen als seus ciutadans a emigrar. Per a Donald Trump, el consens no importa. El president dels Estats Units ha donat instruccions al Departament d’Estat perquè posi fi a l’ajut econòmic a Guatemala, Hondures i El Salvador, els tres països de l’anomenat Triangle Nord que, en el cas dels dos primers, han donat el relleu a Mèxic i s’han convertit en principals punts d’origen dels qui intenten entrar als Estats Units.

Tot i que en l’anunci que va fer dissabte el Departament d’Estat falten detalls, la decisió de Trump afectaria, en principi, a prop de 700 milions de dòlars que, sota programes posats en marxa per Barack Obama, es van destinar a ajudar el triangle nord en els pressupostos per als anys fiscals 2017 i 2018 però que encara no havien sigut distribuïts. Ara, segons les instruccions de Mike Pompeo, aquests fons hauran de ser “redirigits a altres prioritats de política exterior”.

La nota informativa d’Estat assegura que s’“implicarà el Congrés en el procés”, la qual cosa suggereix una admissió que el president pot no tenir autoritat per actuar unilateralment. Les cambres van aprovar la destinació dels fons i haurien d’avalar també la seva desviació, Una llei de 1974, no obstant, podria emparar el president per retenir part d’aquestes apropiacions.

Missatges contradictoris

L’anunci, en qualsevol cas, apuntala la política de puny de ferro de l’inquilí de la Casa Blanca, que contrasta amb accions divergents que està prenent la seva pròpia Administració. L’ordre de retallada, en concret, ha arribat només dos dies després que la secretària de Seguretat Nacional, Kirstjen Nielsen, firmés a Hondures en una reunió amb representants del Triangle Nord un memoràndum de cooperació que va qualificar d’“acord històric”. Es tracta del primer pacte marc en migració i seguretat de fronteres entre els quatre països i entre els seus objectius s’ha marcat “lidiar amb les causes arrel de la crisi de migració”.

La decisió ha sigut criticada durament pels demòcrates i per experts tant en migració com en programes d’ajuda, que adverteixen que una retallada de fons és “contraproduent” i només pot contribuir a empitjorar la situació als tres països, entre els més pobres d’Amèrica Central. Jim Nealon, que va ser ambaixador dels EUA a Hondures, ha qüestionat en declaracions a The Washington Postque Trump entengui com funcionen els programes d’ajuda. Els fons en general no van directament als governs, als quals Trump critica per “no haver fet res” i als quals aquest divendres va acusar d’“organitzar en molts casos les caravanes, on posen la seva pitjor gent”, sinó agències nord-americanes, organitzacions internacionals, companyies d’assessoria, oenagés i grups de societat civil.

Des del Departament d’Estat i ambaixades afectades, en qualsevol cas, arriben ja notícies que es propaga el “caos”, amb dubtes sobre quin és el camí a seguir, especialment amb els contractes que ja s’havien firmat. I fins i tot abans de l’anunci, una informació de Politico explicava que ja es nota la paràlisi. “La gent no sap què vol el president i ningú vol fer res que pugui semblar que no segueix les seves directrius”, deia una font anònima d’Estat.

Flux incessant

Els governs dels països afectats, ara per ara, han mostrat cautela. Des del d’Hondures, per exemple, s’ha destacat que és una decisió “contradictòria”, però també s’ha remarcat que la relació amb els EUA és “sòlida, pròxima i positiva”.

Mentrestant, el flux de migrants no té aturador. Es calcula que al març el nombre de detinguts a la frontera arribarà a les 100.000 persones, una quantitat que encara està lluny de rècords històrics del 2000 però que representa el màxim de l’última dècada. Trump ha amenaçat per enèsima vegada de tancar la frontera amb Mèxic totalment o parcialment en els pròxims dies. I les seves agències dedicades a la immigració parlen d’un punt d’inflexió i d’un sistema desbordat per l’arribada, especialment, de famílies amb nens i menors no acompanyats.