Una multitud va recordar les víctimes de l'última dictadura militar

"No permetrem ni un retrocés en memòria, veritat i justícia", va dir Estela de Carlotto, presidenta de les Àvies de Plaça de Mayo, davant la multitud que va envoltar la seu presidencial. L’advertència va sintetitzar les aspiracions de les milers i milers de persones que van guanyar els carrers per recordar les víctimes de l’última dictadura militar (1976-83). Cada 24 de març, el dia del cop que va partir en dos el segle XX argentí, un sector actiu de la societat torna a peregrinar fins a la plaça de Mayo amb les mateixes consignes que va repetir De Carlotto.

Des del 2008, quan van ser anul·lades les lleis d’impunitat i es van reobrir els judicis per delictes de lesa humanitat, l’Argentina ha condemnat més de 900 responsables de fets atroços. Aquest gir històric va permetre que anessin a la presó el dictador Jorge Videla i nombrosos símbols de la repressió il·legal. No obstant, l’arribada a finals del 2015 d’un Govern de dretes va frenar l’impuls dels set anys precedents i alhora va qüestionar els balanços històrics sobre el resultat de la tragèdia argentina més gran.

"A 43 anys del cop genocida, en aquesta plaça de Mayo reafirmem la nostra reivindicació pels 30.000 detinguts desapareguts i continuem lluitant per la pàtria amb què van somiar", va dir Taty Almeyda, l’octogenària referent de les Mares de Plaça de Mayo Línia Fundadora. 

La presidenta d’Àvies va denuncia,r per la seva part, els perills que planen sobre els judicis pendents als repressors a causa dels obstacles que posa al camí el Tribunal Suprem. Però també va fer referència a la falta de col·laboració de les autoritats en la recerca dels fills de desapareguts. "El 2018 vam aconseguir resoldre un només cas, les preocupacions quotidianes però també els discursos que impulsen l’oblit no generen un clima propici per als qui tenen pendent indagar sobre la seva identitat".

LA RECERCA DELS NETS

Un any després del’enderrocament d’Isabel Perón, les mares i àvies van començar a organitzar-se i encapçalar la resistència al règim castrense. La gran majoria d’elles oscil·len entre la vuitena i novena dècada de vida. Per això De Carlotto va emfatitzar durant el seu discurs: “La recerca avui més que mai és urgent. No volem acomiadar mes àvies sense que hagin pogut arribar a abraçar els seus nets. És deure de tots els ciutadans i del país saber què va passar amb ells i elles. Per això com cada any us demanem que trenquem el silenci i que ens animem a comprometre’ns amb la nostra història. És en la mirada solidària i humana la que ens podrà reconstruir els llaços amb aquell passat".

L’exercici de memòria del que va passar es va convertir en una crítica al present. "Ens manifestem contra la submissió que el Govern de Mauricio Macri genera cada dia: acomiadaments massius, la misèria planificada, persecució dels pobles originaris i militants; la greu ingerència del Poder Executiu sobre el Poder Judicial; la violència institucional, la repressió a la protesta social, la censura a la premsa, el negacionisme", assenyala el document subscrit per tots els organismes humanitaris. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

L’anomenat Dia de la Memòria sol trobar als carrers milers de persones unides per un mateix reclam. Però la concurrència d’aquest diumenge va superar totes les expectatives. Durant l’acte a la plaça de Mayo se li va retre homenatge al’Equip Argentí d’Antropologia Forense (EAAF), que ha tingut un paper clau en la identificació de desapareguts des que va ser fundat el 1984. L’EAAF ha recuperat més de 1.400 cossos i ja ha identificat 795 desapareguts. Per primera vegada es troba amb dificultats de finançament estatal. 

Claudio Avruj, el secretari de Drets Humans de Macri, va criticar amb duresa el document dels organismes i els va acusar de mantenir actituds radicals i haver sigut captats per Néstor i Cristina Kirchner.