GUERRA A SÍRIA

L'últim sospir d'Estat Islàmic

El califat escenifica la seva rendició a Al-Baghuz, un dels seus últims reductes sirians

zentauroepp47421190 garcia vilanova190320095254

zentauroepp47421190 garcia vilanova190320095254

4
Es llegeix en minuts
Ricardo García Vilanova

Des d’una muntanya a l’oest es divisa el riu Eufrates, on s’aprecia un sortint d’uns centenars de metres que acull un camp de refugiats. Un més dels molts que esquitxen Síria, si no fos perquè aquest és diferent. És el queda del califat d’Estat Islàmic. Els que fa uns anys van tenir les tres capitals del seu Estat a Raqqa (Síria), Mossul (Iraq) i Sirte (Líbia), a més de moltes altres ciutats, ara viuen com a refugiats en uns quants metres quadrats a Al-Baghuz, on es divisen tendes de campanya, moltes 'pick ups', alguns cotxes, i construccions de tela sostingudes per pals de fusta. Es distingeixen perfectament algunes dones vestides amb el nicab, nens i diversos homes.

Les dificultats principals a l’hora d’abordar l’atac a l’últim reducte d’Estat Islàmic –explica Kino Gabriel, portaveu de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS)– van ser dues principalment. La primera, el fet que les forces de la coalició tenien com a prioritat mirar de salvar el màxim de vides de civils possibles, per la qual cosa un bombardeig a gran escala no era una opció plausible. La segona era la gran quantitat de túnels que Estat Islàmic tenia a la zona, la qual cosa els permetia sortir pràcticament del no-res i improvisar atacs suïcides o d’infanteria sobtats. Molts dels túnels naixen de les tendes de campanya, que serveixen també de protecció en cas de bombardeig. Estris de cuina, roba, medecines i camions cremats sobresurten, tenyits amb la sorra del desert que ho cobreix tot. Un paisatge desolador i fantasmagòric.

El trajecte des de Sousa fins a Al-Baghuz, de l’últim reducte d’Estat Islàmic a Síria, són tot just nou quilòmetres que cal recórrer cada dia per poder anar al capdavant. Però quan es fan de tornada, sempre de nit, el paisatge s’omple d’esquelets del que van ser cases, forats enormes de bombes a la carretera i una caravana interminable de cotxes cremats en alguns punts del recorregut. És el llegat d’Estat Islàmic, destrucció i mort en una revolució segrestada quan l’ONU i la Lliga Àrab van abandonar a la seva sort els civils.

La imatge de la rendició

La consolidació d’Estat Islàmic es va produir per tres raons. Una va ser la matança de la població civil per part del règim d’Al-Assad, amb un balanç de centenars de milers de morts. A això s’han de sumar totes les ingerències externes de molts altres països que tenien una agenda pròpia marcada pels seus propis interessos. Com a colofó, les maniobres internes del mateix règim amb l’alliberament dels presos islamistes. Aquests tres vèrtexs van permetre aEstat Islàmic crear el seu califat el 2014, sobreviure fins al 2019 després d’anar esvaint-se durant els últims anys.

Una de les imatges del califat d’Estat Islàmic pot ser la d’una 'pick up' militar divisada a la llunyania precedida de diversos camions, alguns dels quals de doble tràiler. A l’interior, els últims 500 combatents i famílies que s’han rendit en una decisió que significa el final d’Estat Islàmic. A la llunyania, entre les muntanyes i la plana, es pot sentir el plor d’un nen que crida la seva mare, nens que no tenen res a veure amb la bogeria en què els van involucrar els seus pares, els que ara han decidit finalment rendir-se en lloc de lluitar fins al final per posar fora de perill les seves famílies. Les Forces Democràtiques Sirianes els van oferir en moltes ocasions l’oportunitat de salvaguardar la vida dels civils.

Evolució d’Estat Islàmic

Acaba el califat, ha perdut el que li donava pes com a Estat; tenia el territori i les estructures pròpies d’un Estat. Un Estat Islàmic que ha submergit en el desvari de la seva inhumanitat centenars de milers de persones que han sigut assassinades. En qualsevol cas, el final del califat no és el final d’Estat Islàmic. Com evolucionaràEstat Islàmic és una incògnita per a les forces de seguretat, per als analistes, per a la població civil que els pateix i, probablement, per als seus propis militants.

Notícies relacionades

Al terreny, ja es veu com es teixeix un entramat clandestí –"del Califat a les coves", com molts diuen– amb presència als seus bastions clàssics de Síria, Líbia i l’Iraq, però també en altres escenaris com ara l’Afganistan, el Iemen, Nigèria i Somàlia on forgen aliances. És probable que el que ha d’arribar sigui un intent de califat global, mediàtic, impredictible, capaç d’atreure individus amb perfils molt variats i amb capacitat per planejar tipologies diverses d’atacs terroristes a qualsevol part del món.

Les dades (referents al 2017 però que marquen la mateixa tendència el 2018,  segons diverses bases de dades) corroboren un terrorisme cada vegada més global amb un nombre inferior de víctimes (un 27% menys el 2017), però amb un increment en nombre d’atacs i de països víctimes d’almenys un atemptat (98).Estat Islàmic es confirma com el grup terrorista més perillós, però en clar descens (52%) respecte a anteriors estadístiques. El terrorisme afecta indubtablement més països en conflicte, la majoria musulmans (el 95%) amb cinc països concentrant la majoria dels atacs (l’Afganistan, l’Iraq, Nigèria, Somàlia i Síria van registrar el 2017 més de mil morts).