LA CARRERA A LA CASA BLANCA

Beto O'Rourke anuncia la seva candidatura a president en el Partit Demòcrata

L'excongressista de Texas, estrella demòcrata en ascens, s'afegeix a la superpoblada carrera per rellevar Trump

És més moderat que Sanders i Warren i ha sigut comparat amb Obama i, sobretot, Bobby Kennedy

zentauroepp46932883 beto190212084719

zentauroepp46932883 beto190212084719 / PAUL RATJE

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

A excepció d’Alexandria Ocasio-Cortez no hi ha hagut l’últim any una estrella més fulgurant en el Partit Demòcrata dels Estats Units que Beto O’Rourke, l’excongressista de Texas de 46 anys, que en les legislatives de novembre va quedar a només 2,5 punts d’arrabassar l’escó al Senat a Ted Cruz a l’estat republicà més gran del país. Ara O’Rourke, o simplement Beto, eleva encara més la seva figura: aquest dijous ha anunciat oficialment que entra en la ja superpoblada carrera demòcrata per provar de treure Donald Trump de la Casa Blanca el 2020.

La candidatura de Beto promet sacsejar la lluita demòcrata, en la qual ja hi ha 15 candidats més. Aquesta lluita intestina, a més de 10 mesos que se celebrin el 3 de febrer les primeres primàries a Iowa, planteja públicament la batalla entre les propostes més progressistes, encarnades sobretot per Bernie Sanders i Elizabeth Warren, i l’agenda progressista però més moderada de figures com Kamala Harris, un duel que pot intensificar-se encara més si com s’espera anuncia la seva candidatura l’exvicepresident Joe Biden, emblema perfecte de l’establishment.

Candidat centrista

O’Rourke es mou en el centre d’aquest debat. Arriba a la campanya amb un missatge positiu i d’unitat, aprofitant la seva experiència a la fronterera ciutat d’El Paso, on va néixer i ha fet la seva carrera política, per enfrontar-se a la radical agenda de Trump en immigració, un duel que ja es va mostrar al febrer, quan el president va oferir un míting a la ciutat i Beto va ser l’estrella d’una contramanifestació.

En el seu vídeo d’anunci de la candidatura, que ve seguit d’un viatge de tres dies per Iowa, O’Rourke alerta sobre les“amenaces sense precedents a la democràcia”que representen tant actors estrangers com Rússia com “la polarització” i “un president que està minant totes les institucions democràtiques”. I amb els bons resultats obtinguts a Texas, assegura que té “capacitat d’unir a la gent” i competir en estats republicans. “No sé si hi ha un altre candidat que pugui fer això”, ha dit aTexas Monthlyel candidat, que oferirà el seu primer gran ral·li el 30 de març a El Paso.

El que O’Rourke no té de moment és una gran proposta definitòria. I tot i que posa la lluita contra el canvi climàtic en el centre de la seva agenda, ara per ara s’ha mantingut a certa distància de les propostes més progressistes del Green New Deal i la universalització de la cobertura sanitària pública.

Notícies relacionades

Cal veure si sense aquesta agenda aconsegueix repetir l’èxit que va aconseguir en les legislatives, quan va provar tenir sobrades capacitats per mobilitzar i entusiasmar bona part de la mateixa base que connecta amb Sanders. A Texas, que va recórrer de cap a peus visitant almenys una vegada els 254 comtats, va aconseguir una recaptació històrica de 80 milions de dòlars, gairebé la meitat d’ells arribats de petites donacions de menys de 200 dòlars. La seva presència a les paperetes va contribuir que la participació en els comicis a l’estat es disparés un 80% respecte al 2014. Ningú va ser capaç de viralitzar els seus missatges i manejar amb mestria les xarxes socials com aquest antic membre d’una banda de punk. I els mitjans estan entregats a cobrir la seva figura.

Combatre la imatge de privilegiat

Beto, que beu de l’herència política de Bobby Kennedy i d’aquella campanya de 1968 que el malaguanyat candidat va centrar en el combat contra la pobresa i la desigualtat i per la justícia social, té també altres reptes. Un és el seu dèficit d’experiència, ja que només ha passat pel consell municipal d’El Paso i sis anys per la Cambra de Representants, d’on va sortir amb un pírric historial legislatiu. I també haurà de combatre la imatge de privilegiat home blanc que esquitxa la seva història personal, on apareixen un institut d’elit i la prestigiosa Universitat de Colúmbia i un parell d’incidents amb la llei, incloent-ne un per conduir borratxo, en els quals els seus crítics asseguren que es va salvar per la influència política del seu pare, que era jutge a El Paso.