Les Oversteegen, dues germanes que seduïen i mataven nazis

Haarlem, 1941. El jou nazi ja pesa sobretot els Països Baixos. És de nit i el bar d’aquesta ciutat holandesa s’omple de soldats i oficials de la Wehrmacht disposats a passar una bona estona. Tres nenes de tot just 15 anys entren a la taverna, s’asseuen amb els militars i els sedueixen. És un escenari ideal. Embriagats de poder, els nazis accedeixen a la seva petició d’anar a passejar per un bosc que es convertirà en la seva tomba.

Podria semblar una escena eliminada de Shosanna Dreyfus a‘Inglorious basterds’,però va ser una realitat per a Freddie Oversteegen, icona de la resistència holandesa. Nascuda el 1925 en el si d’una família de classe treballadora, es va impregnar dels ideals comunistes de la seva mare, Trijntje, que la va criar a ella i a la seva germana granTruus en sola després de divorciar-se. Quan els nazis van envair el seu país el maig del 1940, la família Oversteegen va acollir a casa seva un grup de jueus. “Hi havia camions al carrer plens de cadàvers”, va explicar Freddie en una entrevista. “Va ser terrible”, va afegir.

L’impacte del’ocupació nazi va llançar aquesta nena i la seva germana a l’acció. Juntament amb la seva mare van començar a repartir per la ciutat un diari esquerrà censurat i pamflets antifeixistes que demanaven l’alliberament dels Països Baixos. Poc després, el comandant Frans van der Wiel les cridaria a unir-se al grup de resistència comunista ‘Raad van Verzet’. No van dubtar. Freddie tenia llavors 14 anys; Truus, 16.

Liquidats al bosc

Després d’aprendre a disparar i a sobreviure en la clandestinitat, les germanes Oversteegen es passejaven en bici per Haarlem, amb una pistola a la cistella. Una de les missions que duien a terme era la del bar. Confiats, els soldats nazis i els seus col·laboradors holandesos es deixaven seduir. Una vegada al bosc, els “liquidaven”. “Ho havíem de fer. Era un mal necessari”, va explicar Freddie abans de morir el setembre de l’any passat, un dia abans de celebrar el seu 93è aniversari. “No li dispares a un home en primer lloc, li dispares a l’enemic”. Truus va morir el 2016.

El 1943 una noia de cabells vermells es va unir a aquesta cèl·lula de resistència comunista, formada per tres noies i cinc homes. Era Hannie Schaft, probablement la combatent antifeixista més coneguda dels Països Baixos. Junts es van convertir en un petit problema per als invasors. Van amagar dissidents, van ajudar nens jueus a escapar-se del país, van fer explotar vies de tren i ponts que proporcionaven munició a la Wehrmacht desd’Alemanya  i fins i tot van aconseguir hissar una bandera comunista a la seu del partit nazi a Utrecht al dia del treballador.

Nits en blanc

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Tot aquest pla de sabotatge no va ser gens fàcil per a les germanes Oversteegen. “Un ho perd tot, enverina totes les coses boniques de la vida”, va explicar Truus sobre el sentiment d’haver matat algú. Nits en blanc, llàgrimes i una sensació d’amargor. “Jo mateixa els vaig disparar i els vaig veure caure. I el que vols és ajudar-los a aixecar-se”, va assegurar, Freddie.

Totes dues van sobreviure a la guerra. Truus es va convertir en artista i va escriure unes memòries sobre el seu periple. Freddie es va casar i va tenir tres fills. Hannie Schaft no va tenir la mateixa sort i, a amb prou feines 18 dies abans de l’alliberament dels Països Baixos, va ser capturada, torturada i executada pels nazis. Tenia 24 anys. Orgulloses d’aquest “acte de justícia històrica” que també les va perseguir per la resta de les seves vides, les germanes Oversteegen van voler deixar clar que no van ser heroïnes, “només vam fer el correcte”. Un gra de sorra contra la maquinària feixista, un acte de resistència. Subestimar les dones va ser un greu error per als nazis.