John Cantlie, l'últim ostatge de l'Estat Islàmic

John Cantlie John Cantlieés alt, prim i bromista. A diferència de la majoria delsostatges occidentals que van estar en poder d’Estat Islàmic, no té un dens currículum en la premsa internacional, sinó que va arribar al fotoreporterisme de guerra des del sector del periodisme del motor, on va ocupar diversos càrrecs en revistes especialitzades en motocicletes. És un comunicador nat, dotat d’extraordinari talent per explicar històries i atrapar una audiència, habilitat que posteriorment seria aprofitada pels seus capturadors perquè realitzés una sèrie de vídeos propagandístics en el seu favor. A Alep, quan es feia fosc, no hi havia llum i no hi havia res a fer a part d’estirar-se sobre les mantes i dormisquejar fins a l’alba, ell i algun ostatge anglosaxó feien torns per amenitzar el vespre als altres explicant-los unes apassionants històries que s’inventaven en aquell mateix instant.    

Cantlie és un dels últims ostatges en poder dels seguidorsd’Abu Bakr al-Bagdadi. Les autoritats britàniques i les milícies kurdosíries creuen que el fotògraf, capturat el 2012, encara és viu en mans dels seus segrestadors, que estarien intentant negociar passatge lliure a canvi del seu alliberament. La seva família i amics, en especial la seva germana Jessica, s’han mobilitzat i demanen a les xarxes socials informació sobre el seu parador. 

Entendre la filosofia

Des del principi del captiveri, Cantlie va entendre millor que cap altre ostatge la filosofia i els principis que empenyien els segrestadors, i va saber adaptar-se com ningú a les circumstàncies. Sabia què buscaven els capturadors, quines actituds respectaven, i quins comportaments menyspreaven. Tenir el mateix passaport també ajudava a entendre’ls millor. Al cap i a la fi, els combatents que gestionaven el macrosegrest eren britànics, els seus paisans i havien crescut al mateix país, en paisatges urbans i ambients molt similars. "No són més que londinencs", va arribar a dir en alguna ocasió. 

Amant de les motocicletes de carreres, John adora sentir l’adrenalina  circulant per les seves venes, fins i tot quan la seva llibertat es troba compromesa. El gener del 2014, les milícies d’Estat Islàmic van ser expulsades del nord-oest de Síria per grups armats rivals, i els segrestadors es van veure obligats a organitzar la complexa operació logística de traslladar una vintena d’ostatges fins a Raqqa, la seva capital llavors, utilitzant rutes desèrtiques i camins secundaris.

El so dels tirotejos ja era molt proper i durant la precipitada evacuació, John va ser introduït molt de pressa a la part posterior d’una camioneta, emmanillat a un altre ostatge de nacionalitat francesa i amb una manta cobrint-li el cap. El vehicle es va engegar i per primera vegada en molts mesos, el fotògraf britànic va sentir l’aire fresc colpejant-li el cos i fins al rostre. La seva satisfacció va ser tal que va emetre un ostentós so gutural mentre la camioneta avançava a gran velocitat en direcció cap a l’est: "¡¡Visca!!".

Excel·lent 'coach'

Notícies relacionades

L'Estat Islàmic desapareix del mapa

Els EUA comencen la retirada de les tropes de Síria

John és un excel·lent coach, i conscient del seu savoir faire, repartia consells entre els seus companys de captiveri a fi de fer més suportable aquella dramàtica experiència. Recomanava evitar els alts i baixos emocionals, controlar la inevitable eufòria que seguia la recepció d’alguna bona notícia des de l’exterior, per a així evitar posteriorment l’aparició de possibles episodis depressius. "Tot el que puja baixa", repetia. Al ser un dels ostatges de més edat, tenia una gran autoritat moral entre la resta del grup, erigint-se en un dels seus referents.

John parlava amb gran afecte de la seva nòvia, Charlotte Stockting, una alta executiva en l’edició britànica de la revista ¡Hola!' amb la qual vivia en una casa del sud de Londres. "La meva nòvia defensa els seus empleats com ningú, i viatja especialment a Madrid per negociar les seves bonificacions i pujades de sou; i gràcies a les exclusives que gestiona l’edició britànica d’¡Hola!, viuen la resta de les revistes del grup, tot i que sigui una marca espanyola," va arribar a comentar, amb un indissimulat orgull.