Netanyahu obre les portes del Parlament a la dreta més racista

A l’actual  Govern d’Israel se’l defineix sovint com “el més dretà” o “el més extremista” de la història del país. Però si l’home que l’encapçala, Benjamin Netanyahu, guanya les eleccions del pròxim 9 d’abril, el següent Executiu desbancarà el d’ara en els dos aspectes. En la seva obsessió per no perdre cap vot dretà que pugui mantenir-lo en el poder, Netanyahu no ha tingut objeccions en fer tot el que estigui al seu abast per facilitar l’entrada a la Knesset (el parlament israelià) de la formació que millor encarna al racisme, la xenofòbia, l’homofòbia i la violència: Otzma Yehudit (Poder Jueu).

Els membres d’aquest partit són seguidors del rabí Meir Kahana, antic líder del Kach, que va aconseguir colar-se a la Knesset en els comicis de 1984 i que va ser boicotejat pels altres partits per la seva ideologia. Considerava que els àrabs i tots els no jueus d’Israel eren enemics de l’Estat, que calia deportar els palestins i substituir el Govern per una estructura teocràtica. El 1988 van prohibir que Kach es presentés a les eleccions i posteriorment va ser designat“organització terrorista” per Israel, els EUA, la UE i el Canadà.

Influència de les enquestes

Els kahanistes es presentaran als comicis d’abril en coalició amb la Llar Jueva, ultradretana i nacional-religiosa, el partit majoritari delscolons de Cisjordània, i el seu nou soci, la Unió Nacional, del mateix corrent. El pacte el va planificar Netanyahu després de veure que, segons les enquestes, la Llar Jueva traspassaria el llindar del 3,25% necessari per entrar a la Knesset amb dificultats o no arribaria. 

Els últims sondejos, difosos aquest dijous pels canals 12 i 13, atorguen al partit que encapçala Netanyahu, el Likud, majoritari en la dreta israeliana, 30 i 26 escons –ara en té 30–, insuficients per arribar a la majoria necessària de 61. la majoria necessària de 61Bibi, com se’l coneix popularment, necessitarà el recolzament de diverses forces, si guanya les eleccions, per formar una coalició de govern. 

El primer ministre va oferir a la Llar Jueva i a Unió Nacional les carteres d’Educació i Vivenda en el seu futur gabinet si acceptaven pactar amb Poder Jueu. Els dos han comprat el pla de Netanyahu, ansiós per tancar el pacte abans de la data límit per presentar candidatures als comicis, que era aquest dijous. L’acord ha provocat ja una baixa a la Llar Jueva. La número tres de la llista, Yifat Erlich, ha abandonat el partit perquè s’oposava a aliar-se amb Poder Jueu.

Aliança de centre

El nerviosisme de Netanyahu es va accentuar quan dimarts van començar a sonar campanes de festeig entre el líder del partit Yesh Atid (Hi ha Futur), Yair Lapid, i l’estrella d’aquesta campanya electoral, l’excap de l’Estat Major de l’Exèrcit israelià, Benny Gantz, fundador del partit Resiliència per a Israel. La premsa i els sondejos veuen aquest exgeneral com l’únic capaç d’arrabassar-li el tron a Bibi.

Els experts van una mica descol·locats amb la jugada in extremis de Gantz i Lapid, que es presentaran a la contesa electoral sota la coalició de centre Blau i Blanc, els colors de la bandera israeliana. Alguns analistes diuen que Gantz i els seus aliats podrien derrotar Netanyahu, una gesta que fins fa molt poc es considerava impossible. Les últimes enquestes fan pensar que el canvi és possible perquè atorguen a Blau i Blanc 36 escons.

Per vèncer en aquesta àrdua batalla, Gantz s’ha envoltat d’exgenerals. Primer va incorporar l’exministre de Defensa Moshe Yaalon i el seu partit, Telem, i a última hora ha fitxat el seu predecessor al capdavant de l’Exèrcit israelià, Gabi Ashkenazi. Lapid, exministre de Finances de Netanyahu, és l’única primera espasa sense galons de la llista blanc-i-blava, en la qual no figuren dones fins al setè lloc. 

Els sondejos auguren el pitjor dels panorames al Partit Laborista, al qual només atribueixen 9 escons. Les que anaven a ser les eleccions més insípides en anys s’han convertit en una carrera emocionant. Netanyahu està tan preocupat que va cancel·lar la trobada que havia de mantenir aquest dijous a Moscou amb el president rus, Vladímir Putin. 

Dures crítiques de la premsa

Els dos mandataris anaven a parlar per primera vegada cara a cara després que les seves relacions es veiessin seriosament afectades per la demolició d’un avió rus, el setembre passat, a Síria, després d’un atac israelià que va provocar el tret de les defenses sirianes. Moscou va culpar Israel del greu incident, que va costar la vida als 15 militars russos que viatjaven en l’aparell.

Netanyahu va prioritzar el seu interès electoral per sobre de la reconciliació amb el Kremlin. La seva última maniobra, que probablement permetrà el desembarcament dels kahanistes a la Knesset, li ha costat dures crítiques de la premsa israeliana. “Una dinastia de racisme i provocació és en camí cap al Parlament”, afirma el Yedioth Aharonoth, el diari de pagament més llegit d’Israel. A The Times of Israel, David Horovitz carrega contra el “menyspreable intent de Netanyahu d’incorporar els racistes al corrent polític principal d’Israel”. 

Notícies relacionades

¿Nacionalisme disfressat o al descobert?

La falta d'electricitat i combustible asfixia els hospitals de Gaza

Haaretz, d’esquerres, assenyala que “l’abraçada de Netanyahu, d’inspiració Trump, a la dreta racista és repulsiva” i adverteix que pot arribar a fer molt més per mantenir-se en el poder. “Netanyahu, mestre de maquinacions polítiques, és ara un animal polític acorralat que lluita, no només per la seva carrera sinó també per la seva llibertat, atesa la seva imminent imputació pel Fiscal General”, exposa el rotatiu.

La justícia investiga Netanyahu per la seva possible implicació en tres casos de corrupció. S’espera que el fiscal anunciï si imputa o no el primer ministre abans de les eleccions.