Apocalipsi 'brexit'

El brexit va camí de desembocar en la crisi nacional més gran al Regne Unit des de la segona guerra mundial. El Govern demana al país que es prepari per a una sortida de la Unió Europea (UE) sense acord. Escassetat d’aliments i fàrmacs; perill de recessió econòmica;recessió econòmica; una sanitat pública incapaç d’atendre els malalts per falta de personal; fuga de talents, de fons i d’estudiants a les universitats. Alguns danys són ja irreparables.

Desproveïment

Alguns plans de contingència del Govern poden suposar un enorme fracàs. El delsferris inexistents és un d’ells. El Ministeri de Transports va anunciar contractes per valor de 120 milions d’euros per posar en marxa una flota extra de ferris que transportarien mercaderies entre la Gran Bretanya i el continent europeu, per alleujar la congestió al port de Dover. Però l’única empresa britànica afavorida amb un contracte (la resta són europees), Seaborne Freigh, no té cap barco, ni ha operat un ferri en la seva vida.

La firma ha acceptat obrir una nova ruta per al 29 de març, entre el port belga d’Ostende i el britànic de Ramsgate. Aquest últim no té capacitat per a ferris, i l’alcalde d’Ostende exigeix proves de la rendibilitat de la nova línia i la solvència de la navilieraque aparentment no té capital. L’inexplicable contracte i els termes de l’acord van ser copiats del portal a internet d’una cadena de menjar ràpid. Desgraciadament se’ls va colar un paràgraf on hi diu: "Accepto pagar per cada menjar que ordeni". Aquesta secció, assenyalen des del Govern, "es va posar per error".

Les cadenes nacionals de supermercats han començat a fer provisió de menjar empaquetat i enllaunat. Però el director executiu de Marks and Spencer, Steve Rowe, aclareix que en el seu negoci "el 70% són productes frescos, i tot el que suposi un retard contribuirà a augmentar els costos i el desaprofitament".  No hi ha magatzems, ni disponibles, ni amb prou capacitat, per acumular les reserves necessàries en cas de crisi. Els dipòsits de productes congelats i refrigerats ja es troben reservats per als pròxims sis mesos. "Cap quantitat emmagatzemada mitigarà el risc", afirma Mike Coupe al capdavant dels supermercats Sainsbury’s. "Simplement no tenim la capacitat, ni la té el país, d’emmagatzemar, per a poc més d’uns dies, probablement", ha conclòs.

Caiguda de les inversions

Els diners estan posant rumb a llocs més segurs. Des delreferèndum del 2016 el sector dels serveis financers al Regne Unit ha traslladat 900.000 milions en actius a Europa, segons l’estudi de la consultora EY. La firma basa la xifra, que estima "conservadora", en les declaracions de 222 dels serveis financers més grans del país.

Entitats com Credit Suisse han aconsellat els seus clients que considerin treure fora del Regne Unit els seus béns davant de la falta de claredat del brexit,segons va publicar el Financial Times. Des que Theresa May aconseguís ajornar la votació en la Cambra dels Comuns al desembre, s’ha incrementat el desplaçament d’inversions a Suïssa o les illes del Canal, amb la diversificació de carteres fora del país. "Com més ens acostem al 29 de març sense un acord, més transferències hi haurà de béns, més personal serà traslladat [a altres capitals] o serà contractat localment", assenyala Omar Alí, al capdavant d’EY al Regne Unit.

Dublín, Frankfurt, París i Luxemburg són els beneficiaris de la major part de les recol·locacions, per part de bancs, asseguradors i grups d’inversió. El fenomen es reflecteix en el sector immobiliari. La vivenda viu un autèntic boom a la ciutat alemanya, on el valor de les adquisicions l’any passat va assolir una xifra rècord, amb un increment del 36%. Almenys 25 bancs basats al Regne Unit han triat la ciutat alemanya per traslladar les seves operacions i personal. En canvi, els preus de les propietats de luxe alsbarris més selectes de Londres, un mercat dominat pelsestrangers acabalats, registra ara els descomptes més grans des del 2009. El cop està sent encara més gran per a les propietats comercials i en especial els edificisd’oficines, un declivi que es va accentuar el 2017 i va continuar l’últim any.

Marxa de sanitaris europeus

Mentre el ministre de Sanitat britànic, Matt Hancock, es dedica a comprar 5.000 gegantines cambres frigorífiques per emmagatzemar fàrmacs i preveu contractar un avió dedicat al transport de material mèdic, en cas de problemes de subministrament després d’una sortida de la UE sense acord, a Amsterdam estan de celebració. En aquesta ciutat hi va tenir lloc dies enrere la cerimònia de lliurament de claus del nou edifici que allotjarà temporalment l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès), fins que estigui acabada la seu definitiva. La mudança des de Londres dels 900 empleats està en marxa. L’EMA té un pressupost de 340 milions d’euros i atrau cada any uns 36.000 tècnics, científics i visitants de les farmacèutiques. Els britànics han perdut aquesta joia a causa del brexit.

L’avió del ministre transportarà material mèdic, com isòtops per al tractament del càncer, des d’Holanda, precisament, Bèlgica i França. També ha firmat dos contractes milionaris amb sengles companyies per al’emmagatzemament de fàrmacs i en busca una tercera. La provisió de medicines ja ha provocat una pujada dels preus. 

El brexit també ha fet efecte en els serveis sanitaris.  El nombre de treballadors de la Unió Europea que van sol·licitar una plaça en la sanitat pública (NHS en anglès) en els 12 mesos posteriors al referèndum va caure un 17,6% i el nombre dels que van marxar va augmentar un 15,3%. Només a Anglaterra hi ha 41.000 llocs vacants d’infermeria. Més del 5% dels seus professionals procedeixen de la UE. L’hostilitat, el "ves-te’n a casa teva" que han sentit alguns de boca dels pacients, la incertesa i el deteriorament de les condicions econòmiques expliquen el que està passant. "Anem camí d’una catàstrofe. Estem perdent el nostre bé més preuat: el personal", ha declarat Donna Kinnair, de la Reial Escola d’Infermeria.

Fuga de talents

Algunes de les millors universitats del món són al Regne Unit. Actualment, 130.000 alumnes procedents de la Unió Europea hi estudien. Però quan es completi la sortida de la UE, i segons la nova normativa de migració proposada pel Govern, aquests estudiants necessitaran visats i ajuts dels mateixos centres educatius. Una cosa “poc realista i irrealitzable”, segons el grup Russell, que reuneix algunes de les universitats més excel·lents.  El brexit s’ha convertit en "una de les amenaces més grans” per al món de l’ensenyament superior. Un cop, "acadèmic, cultural i científic”, del qual les universitats tardaran "dècades a recuperar-se”, assenyalen els responsables de 150 d’aquestes institucions en una carta dirigida als diputats.

Notícies relacionades

A la recerca d'un pla b per al 'brexit'

May adverteix d'una "catàstrofe democràtica" si no hi ha pacte per al 'brexit'

La preocupació és doble. D’una banda, temen que les noves restriccions impliquin la reducció d’alumnes europeus. Aquesta caiguda vindria a sumar-se a la ja registrada entre els matriculats en els cursos de postgrau, que van descendir un 5% i, més greu encara, al 9% de baixada per segon any consecutiu entre els postgraus dedicats a projectes de recerca. "Els valuosos intercanvis d’estudiants, personal i coneixement es veuran danyats seriosament", assenyalen els signants de la carta.

Les universitats britàniques tenen por de perdre el seu actual poder investigador, quan vegin suprimits els fons procedents d’organismes, com l’European Research Council o el programa Marie Sklodowska-Curie, que projectaven facilitar al Regne Unit 1.300 milions d’euros per als pròxims dos anys i ara poden volatilitzar-se. "Estan en perill vincles vitals per a la investigació, des dels nous tractaments per al càncer a tecnologies combatent el canvi climàtic" indica la missiva.