La popularitat de Putin assoleix el seu mínim en cinc anys

Feia cinc anys, és a dir, des del període immediatament anterior a l’annexió de Crimea, que el percentatge d’electors russos disposats a votar per Vladímir Putin en unes eleccions presidencials no queia per sota del 60%. A finals de novembre, el centre d’estudis Levada, l’únic institut desmoscòpic independent a Rússia, va difondre la notícia que únicament un 56% dels votants russos votaria avui per Vladímir Putin en uns comicis, segons la seva última enquesta.

La xifra és un 10% inferior a la registrada fa exactament un any i, sens dubte, contrasta amb els resultats de les eleccions presidencials celebrades fa uns mesos, en els quals, d’acord amb les dades oficials, Putin va obtenir gairebé un 77% dels vots emesos.

I no es tracta d’un fet puntual. Al setembre, un altre sondeig d’opinió realitzat per la mateixa organització revelava que tan sols un 39% dels russos confiava en Putin, nou punts menys que el juny d’aquest any i 20 en comparació amb els xifres obtingudes fa 12 mesos. Un 41% dels ciutadans consideraven que el país es dirigia en la direcció errònia –l’abril d’aquest any tan sols un 26% estava d’acord amb aquesta valoració–, mentre per primera vegada en molt temps es constatava que l’Exèrcit gaudia de més credibilitat com a institució que la presidència del país: un 66% contra un 58%.

Onada de dades negatives

Davant d’aquesta onada de dades negatives, el Kremlin ha optat per minimitzar el seu impacte i per considerar que es tracta d’un fenomen passatger, motivat pel recent i impopular increment en l’edat de jubilació. “Les autoritats federals no creuen que el descens de la popularitat es tracti de res excepcional”, constata Tatiana Stanovaya, directora del centre d’anàlisi R.Politik a les pàgines de ‘The Moscow Times’. 

Les derrotes sofertes en recents eleccions regionals pels candidats oficialistes són valorades com un problema de “rotació de personal” i uns governadors sortints “acostumats a les victòries automàtiques garantides pel recolzament presidencial”, continua Stanovaya.

L’absència d’alternatives al lideratge de Putin dona tranquil·litat als membres de l’establishment, que esperen que en última instància el nivell d’aprovació del cap de l’Estat remunti una vegada assumit l’impacte de la reforma del sistema de pensions.“L’estat d’ànim en l’administració presidencial es resumeix en el fet que no hi ha cap catàstrofe, res per caure en el pànic; tothom està convençut que no hi ha cap altra possibilitat a Putin, per la qual cosa els seus índexs d’acceptació no poden caure de forma important”, resumeix l’acadèmica.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Molts analistes consideren, això sí, que la legitimitat del sistema creat per Putin a Rússia en els últims 18 anys descansa precisament en la necessitat de mantenir unes elevades taxes de popularitat, molt superiors al que s’estila a qualsevol país occidental. La insistent propaganda des dels mitjans de comunicació estatals, en especial la televisió, les dificultats de fer arribar a tota la ciutadania una narrativa que qüestioni al putinisme i les reticències dels ciutadans a expressar lliurement la seva opinió converteix en molt més rellevants que a Occident qualsevol descens en l’acceptació del denominat ‘piervoye litsó’ (traducció literal, la ‘primera persona’, el cap de l’Estat) de Rússia.