Kim Jong-un viatja a Pequín per preparar la seva segona cimera amb Trump

Es van defugir durant més d’un lustre i aquesta setmana Xi Jinping allotjarà Kim Jong-un durant el seu aniversari. La quarta visita del líder nord-coreà a Pequín en menys d’un any serveix per reforçar la sintonia en l’eix Pequín-Pyongyang, per preparar la cimera entre Corea del Nord i els Estats Units i per allargar l’ombra de Xi sobre el procés de desnuclearització de la península.

Kim va sortir dilluns de Pyongyang en el seu tren presidencial i va arribar dimarts al matí a la capital. El seu rastre, com en les anteriors ocasions, va poder seguir-se per les extremes mesures de seguretat. Dotzenes de cotxes oficials i funcionaris xinesos van bloquejar durant hores les carreteres pròximes a l’estació ferroviària de la ciutat fronterera de Dandong i els veïns amb vista a aquesta van ser desallotjats. Serà una visita de tres dies, ha informat l’agència oficial nord-coreana en un signe de normalització. La litúrgia ordenava que els mitjans oficials dels dos països només revelessin la presència de Kim a Pequín quan ja estava de tornada. Amb el dictador hi viatja la seva dona, Ri Sol-ju, i l’elit d’assessors que formen Kim Yong-chol, Ri Su-yong, Pak Thae-song i Ri Yong-ho.

L’ordre del dia estarà monopolitzat per la segona cimera entre Kim i Donald Trump. Estava planejada per a finals de l’any passat però l’estancament del procés de desnuclearització va aconsellar retardar-la per a principis d’aquest. Els dos governs estarien ja acordant els detalls per celebrar-la a Hanoi, segons la premsa sud-coreana. Kim pretén presentar-se al Vietnam amb el visible recolzament de la Xina per desmentir el seu aïllament i falta d’opcions que ha suggerit durant Trump durant mesos.

El tirà va reiterar en el recent discurs d’Any Nou la seva aposta per la pau i voluntat de reunir-se amb Trump però va aclarir que disposa de vies alternatives per defensar la seva sobirania si el procés descarrila. No va ser necessari que cités la Xina. També és probable que parlin del relaxament de les sancions econòmiques que reclama Pyongyang des que la diplomàcia callés els míssils. La Xina i Rússia recolzen la immediata política de premis mentre Washington espera gestos més decidits.

La visita de Kim segueix el patró conegut de nou padrinatge xinès: ja va estar a Pequín després d’iniciar-se el desglaç en la península, en la prèvia de Singapur i dies després per informar del resultat. Els analistes van assenyalar com a guanyadors d’aquella cimera Corea del Nord i la Xina. Trump va oferir a Kim una foto que havien somiat els seus avantpassats i que li confereix un estatus de líder internacional. A canvi va rebre les etèries promeses que es desempallegarà en un futur indeterminat d’un arsenal que ningú fora del país sap en què consisteix.

Final d’exercicis militars

L’única concreció que va sortir de Singapur és el final dels exercicis militars conjunts entre els EUA i Corea del Sud que Pyongyang havia exigit durant dècades perquè els entén com a assajos d’invasió. Trump també es va plantejar la retirada de les 28.500 tropes a Corea del Sud. Aquest aprimament militar nord-americà a la zona és una fenomenal notícia per a la Xina.

Notícies relacionades

Els EUA confien que Corea del Nord compleixi la desnuclearització

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La recuperació de la vella afinitat Pequín-Pyongyang és un efecte col·lateral dels vents de pau a la península i les promeses de desnuclearització. Les visites de Kim corregeixen el rumb de dos països que Mao havia definit com a "tan pròxims com els llavis a les dents".

La Xina va enviar un milió de soldats a la guerra de Corea (1950-1953) per socórrer els germans comunistes i en va perdre 100.000, un fill del Gran Timoner entre ells. La cursa armamentística empresa per Corea de Nord i els seus creixents excessos la van separar de Pequín, que durant anys va intentar empènyer-la a la taula de negociació. Xi va tardar sis anys a concedir audiència a Kim quan els usos diplomàtics xinesos contemplaven estrenar-se amb Corea del Nord. Les filtracions de Wikileaks van apuntar a la desconfiança i el menyspreu mutus. Les fotografies que escupen les agències nacionals des de Pequín suggereixen que entre tots dos ha germinat una fèrria amistat.