Trump abandona els seus aliats a Síria

La decisió no va ser per a res premeditada. Donald Trump i Recep Tayyip Erdogan parlaven per telèfon el passat 14 de desembre i el president nord-americà tenia previst demanar al seu homòleg turc que no complís les seves amenaces, que, en contra del que havia dit, no ataqués els kurds de Síria, els aliats de Washington al país àrab.

Però Trump té poc temps i molt menyspreu per a les recomanacions dels seus assessors, segons s’extreu de la filtració parcial de la conversa que va fer un membre del seu equip. Erdogan ho va aprofitar:

Erdogan: “Has dit en moltes ocasions que els EUA són a Síria per derrotar l’Estat Islàmic, i el grup ha sigut derrotat en un 99% del seu territori. ¿Per què seguiu allà?".

Trump: “Senyor Bolton [dirigint-se al seu assessor de seguretat, que participava en la conversa telefònica], si el que diu el president Erdogan és cert, ¿per què seguim allà?".

Bolton: “És cert, però tot el nostre equip de seguretat està d’acord que la victòria sobre l’Estat Islàmic ha de ser una cosa duradora. No només consisteix a arrabassar-li tot el territori”.

Bolton ho va intentar, però no va poder convèncer el seu cap. Trump havia pres la decisió: els Estats Units es retiraven de Síria. Els seus 2.000 soldats i els seus avions de combat –una peça clau en la lluita contra l’Estat Islàmic– tornaven a casa.

Traïció

La seva aliança, la dels Estats Units amb les YPG, les milícies kurdosíries del nord-est del país àrab, ha durat quatre anys i ha servit, entre altres coses, per garantir una autonomia ‘de facto’ als kurds de Síria i arraconar Estat Islàmic.

Ara, els gihadistes estan atrapats en una zona de pocs quilòmetres al sud-est sirià, a la localitat d’Abu Kemal. Allà, els combats entre membres de les YPG i l’Estat Islàmic encara segueixen. El grup gihadista ha sigut delmat, però segueix amb vida. El seu líder, de fet, segueix a Abu Kemal, amagat.

Així, els kurds veuen l’abandonament de Trump com una traïció a tots aquests anys de camaraderia. Han perdut els seus protectors: “Els Estats Units sempre els han considerat una variable d’ajustament. El que van veure com els seus millors interessos va valer més que el recolzament als kurds", explica Didier Billion, especialista de l’Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques a París.

Altres experts fins i tot consideren que la marxa dels avions nord-americans de Síria pot significar, en un no massa llarg període de temps, un ressorgiment territorial de l’Estat Islàmic. En l’actualitat, el grup compta encara amb alguns milers de gihadistes al país àrab, a Abu Kemal i també en altres regions, on s’oculten encèl·lules dorments. Amb el vent a favor, podrien aixecar les armes de nou.

Celebracions

Hi ha, però, qui victoreja la decisió poc meditada de Trump. El president rus, Vladímir Putin, i el sirià, Bashar al-Assad –que espera reprendre el control de tot Síria–, per descomptat, van celebrar les paraules del mandatari dels Estats Units. Però, sens dubte, qui més satisfet deu estar és qui les va provocar: Recep Tayyip Erdogan.

Notícies relacionades

El secretari de Defensa dimiteix per les seves desavinences amb Trump

Síria, capital Moscou

Turquia, en l’actualitat, controla tres zones al nord de Síria –Azaz, Jarabulus i Afrin, arrabassades a les YPG, a les quals Ankara considera terroristes pels seus vincles amb la guerrilla del PKK–, i el president turc en vol més. Ha amenaçat en moltes ocasions, però fins ara, el seu fre havia sigut sempre la presència de militars i bases nord-americanes. En 100 dies, segons Trump, aquests hauran marxat: Erdogan tindrà via lliure.

I hi ha més coses: en la seva conversa telefònica, Trump va demanar al dirigent turc que fos Ankara qui acabés definitivament amb Estat Islàmic. Erdogan va acceptar. Les YPG, enemigues de Turquia, tremolen.