Anar al contingut

Vents d'ultradreta a Europa

Espanya s'afegeix a Itàlia, França i Alemanya, entre d'altres, en la irrupció parlamentària de l'extrema dreta

Montse Martínez

Vents d'ultradreta a Europa

MAX ROSSI

Espanya ha estat mirant de reüll durant diversos anys com el corc de la ultradreta anava minant, l’un rere l’altre, els seus conveïns europeus. Celebrant, també, la capacitat de mantenir-se immune al contagi. Fins a la inesperada i brutal irrupció de Vox al Parlament andalús, amb 12 escons. La ultradreta ja ha arribat a Espanya –qui sap si per quedar-s’hi–, que passa a engrossir el llistat de països que viuen el ressorgiment ultra a Europa.

Un líder xenòfob antieuropeu ocupa ni més ni menys que el ministeri de l’Interior i la vicepresidència italiana. Matteo Salvini, cap de la Lliga Nord, ha fet de la lluita contra la immigració la raó de ser de la seva gestió fins a aconseguir una llei que limita al màxim els drets de les persones que demanen asil. La seva presència al Govern es deu al pacte postelectoral assolit entre la seva formació –17,35% del vot– i el Moviment 5 Estrelles (M5S) –32,38%–, guanyador de les eleccions del març.

A França, fins l’any passat, l’ultra Front Nacional (FN) era una formació amb una llarga vida però molt residual.  Fins l’any passat, quan el partit liderat per Marine Le Pen es va col·locar com a segona força política, per darrere d’Emmanuel Macron, en la primera volta de les presidencials franceses.  En les posteriors eleccions a l’Assemblea Nacional, la força ultra va obtenir vuit escons.

Alemanya va veure irrompre els ultradretans al seu Parlament per primera vegada en les eleccions del 2017 de la mà d’Alternativa per a Alemanya (AfD), que va obtenir 12,6% dels vots.  Guerra a l’islam i deportació per als sensepapers són les consignes que van aconseguir atrapar uns votants alarmats per l’arribada d’1,3 milions de refugiats a Alemanya en els últims dos anys. La formació ultra ha fet bandera de les seves recriminacions a la cancellera Angela Merkel a compte de la seva gestió migratòria.

Tanques a Europa

El partit nacionalista i populista de dretes Fidesz governa Hongria amb majoria absoluta des del 2010. El primer ministre, Viktor Orbán, ha imposat restriccions a la llibertat de premsa i a la protecció de dades. En la seva particular croada contra la immigració, Orbán s’arroga haver ordenat protegir les seves fronteres amb tanques.

En la mateixa línia de rebuig de l’immigrant i vulneració de drets fonamentals, el Partit Llei i Justícia, nacionalista i conservador, governa Polònia amb majoria absoluta des del 2015. Manté un dur enfrontament amb la Unió Europea, que li recrimina pretendre una reforma del poder judicial supeditat al control polític.

Una dècada al Parlament

Holanda, el Partit per la Llibertat (PVV) del populista Geert Wilders està representat al Parlament des de fa una dècada, on ha aconseguit mantenir-se amb el setge sistemàtica a l’islam. Les diferents formacions polítiques holandeses descarten cooperar amb Wilders.

El Partit de la Llibertat (FPÖ) ja estava en auge a Àustria abans de començar la crisi dels refugiats. En les eleccions presidencials del 2016, el candidat del FPÖ, Norbert Hofer, va perdre per escàs marge la contesa amb l’exlíder verd Alexander van der Bellen. La ultradreta, doncs, va estar a punt d’assolir la presidència del país.

Suècia, amb el 17,6% dels vots, els xenòfobs Demòcrates Suecs (DS) van obtenir el millor resultat de la seva història el setembre passat. Continuen sent la tercera força més votada, però amb gairebé cinc punts més de recolzament que en els comicis del 2014, quan van obtenir el 12%. Fins i tot, fa relativament poc temps, comptava amb reconeguts nazis entre els seus membres.

Temes: Extrema dreta