Trobades 200 fosses comunes d'Estat Islàmic a l'Iraq

Eren dones, nens i gent gran a més de soldats regulars de l’Exèrcit de l’Iraq fins que va arribar Estat Islàmic. Ells, els gihadistes, van estar allà —al nord-oest del país àrab— tres anys, del 2014 al 2017. Castigaven tot aquell que no pensés exactament i completament de la mateixa manera que ells; els que ho feien pagaven amb la vida.

Nacions Unides, aquest dimarts, ha publicat un informe en què explica que, en els últims mesos, ha trobat unes 200 fosses comunes fetes pels gihadistes. Dins, diversos milers de cadàvers dels que abans habitaven l’Iraq. Fins que van arribar ells.

Els cossos, acabats de trobar en un país amb poca infraestructura, encara no han sigut identificats. “Els crims d’EI a l’Iraq han deixat d’aparèixer en els titulars, però el trauma de les famílies continua. Hi ha milers de dones, homes i nens sense identificar —ha explicat l’alta comissionada de l’ONU per als Drets Humans i expresidenta de Xile, Michelle Bachelet—. Aquestes fosses contenen les restes dels assassinats per no conformar-se amb la ideologia i regles recargolades de l’Estat Islàmic i inclouen minories ètniques i religioses”.

Les fosses comunes han sigut trobades a les províncies de Nineveh, Kirkuk, Salah al Din, Anbar i Mossul —aquesta última la que va ser, en el seu temps, la capital d’EI juntament amb Raqqa, a Síria—.

Però en podrien ser, segons l’informe, moltes més: “Les proves aconseguides de les fosses seran primordials per a la investigació, processament i condemna dels responsables”, diu el text.

Centenars de persones arreu del món estan detingudes per pertànyer a aquest grup; tant a Síria i l’Iraq com a l’estranger. Des de fa més d’un any, una investigació de Nacions Unides busca determinar si el grup, durant la seva època daurada entre 2014 i 2017, va cometre crims de guerra, crims contra la humanitat o genocidi. Diversos experts de l’ONU consideren que sí.

Tocat però no enfonsat

Estat Islàmic encara no està mort. Lluny queden els seus dies de glòria, quan controlaven un territori més gran que Bèlgica i tenien en el seu poder ciutats de milions d’habitants, com ara Mossul i Raqqa.

Quan es gravaven i dinamitaven temples mil·lenaris, treien milions de sota de les pedres amb l’extracció de petroli i captaven, sota una propaganda idíl·lica i bel·licista, joves de tot el món perquè anessin al Pròxim Orient a lluitar pel “Califat” i el seu líder, Abu Bakr al-Bagdadi.

Tot això —aquest somni fantasmal— va acabar, però la seva lluita continua. En l’actualitat, Estat Islàmic té una forta presència en un petit tros de territori a la frontera entre Síria i l’Iraq; una zona de pur desert on, segons els EUA, uns 2.000 gihadistes s’amaguen, embosquen els seus enemics i segresten civils: a l’octubre, assegura l’Observatori Sirià pels Drets Humans, es van emportar 130 famílies d’un camp de refugiats pròxim. Avions nord-americans bombardegen l’àrea diàriament i els combats per terra segueixen. La dificultat del terreny impossibilita la destrucció total del grup gihadista.

Allà, se suposa, hi ha Al-Bagdadi, ferit però no mort. Fa uns mesos, a través d’un missatge d’àudio compartit a internet, Al-Bagdadi va demanar als seus seguidors que s’amaguessin, que s’infiltressin en les societats de l’Iraq i Síria. Que esperessin i recuperessin forces per, en un futur, tornar a atacar.

Als dos països, cada setmana hi ha enfrontaments i escaramusses entre militants d’EI i soldats regulars. Estat Islàmic va ser derrotat, però la seva ideologia perviu.