La Xina promet obrir el seu mercat davant el proteccionisme de Trump

La Xina perseverarà en l’obertura del seu mercat i aplanarà el camí de les empreses estrangeres. Les promeses del president Xi Jinping persegueixen el canvi de la percepció global: la Xina no és només l’origen de manufactures sinó la destinació dels productes i serveis globals quan altres governs tanquen les seves portes. És també una declaració d’intencions durant la fragorosa guerra comercial que lliura amb els Estats Units.

“L’obertura del mercat xinès és el nostre sincer compromís”, ha recalcat avui Xi en l’obertura de la mastodòntica Fira Internacional de Xangai. L’esdeveniment exemplifica els ímprobes esforços de Pequín per presentar-se com un soci lleial. Gairebé 4.000 companyies de 172 països participaran durant els pròxims cinc dies en una fira que ha gaudit en la premsa nacional de la propaganda reservada als més magnes esdeveniments. S’hi ajunten des de la maquinària alemanya fins al cafè jamaicà. La intenció és que tingui periodicitat anual.

Reducció d’aranzels

La Xina va importar béns per un total d’1,84 bilions de dòlars el 2017, la qual cosa suposa un increment del 16% respecte a l’any anterior. Xi va anunciar aquest matí que comprarà 30 bilions de dòlars en productes i 10 bilions en serveis en els pròxims 15 anys. També abaixarà els aranzels i accelerarà l’obertura en sectors com l’educació, telecomunicacions i cultura. I castigarà amb més empenta els violadors de la propietat intel·lectual.

Xi, descrit per Washington en temps d’Obama com “el més roig d’entre els rojos”, no perdona una oportunitat d’endinsar-se en el seu nou rol. Dos anys enrere va disfrutar d’una tancada ovació dels potentats del Fòrum de Davos després de defensar el lliure mercat, la globalització, les fronteres obertes i la resta d’arsenal lèxic amb què els Estats Units han regit al món l’últim segle. Trump acabava de sepultar el Tractat de Col·laboració Transpacífica, aquella iniciativa personal d’Obama que l’actual Casa Blanca va desdenyar com una simple trituradora de llocs de treball.

Cooperació

No hi ha hagut al·lusions directes aquest matí a l’elefant a l’habitació durant els 35 minuts de discurs presidencial. No n’hi havia necessitat. El seu desig que tots els governs garanteixin el lliure comerç és la resposta al ranci proteccionisme que defensa Washington. “Necessitem cooperació, no confrontació; necessitem guanyar tots i no només una part. Aquesta mentalitat que el guanyador s’ho emporta tot és un camí sense sortida”, va seguir.

L’economia xinesa va registrar el passat trimestre el creixement més baix en una dècada i els mitjans nacionals s’han afanyat a insuflar moral a una població temorosa de la baralla amb la primera potència mundial. Trump ha gravat ja la meitat de les exportacions xineses i ha promès gravar-les totes si no arriba a un acord amb Pequín. Xi i Trump es reuniran a finals de mes en la cimera del G-20, però el clima aconsella l’escepticisme.

Embats proteccionistes

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

La Xina, Corea del Sud, el Japó, la Unió Europea, el Canadà i Mèxic, per fer la llista curta, han patit els embats proteccionistes de Trump. Molts governs menyspreen la seva política hostil però secunden les seves denúncies sobre les restriccions del mercat xinès. Tots els països limiten l’entrada d’agents estrangers als seus sectors sensibles, però la interpretació xinesa d’aquest concepte és substancialment més extensa. Molts lamenten que les alabables intencions xineses grinyolen amb la gran intervenció governamental de la seva economia o amb les campanyes per consumir productes locals.

Cap dels 17 primers ministres i presidents a Xangai arriben des del món occidental. Washington ni tan sols ha enviat una representació simbòlica per secundar les seves 136 companyies, entre les quals hi ha gegants com ara Google, Dell, Ford oi General Electric.