Anar al contingut

CONTROVÈRSIA A ITÀLIA

L'alcalde anti-Salvini

Lucano ha ressuscitat Riace, un poble en decadència gràcies a un model d'integració de migrants

La gestió del dirigent desperta l'elogi internacional, però està sota sospita per a la justícia local

Rossend Domènech

L'alcalde anti-Salvini

MARIO LAPORTA

A tot el món es coneix com el model Riace, gràcies a l’alcalde  d’aquesta localitat italianaDomenico Lucano, conegut com a Mimmo i reelegit dues vegades com a independent. És un pèrit químic de 60 anys que acusen d’afavorir la immigració clandestina i d’abús de poder.

La magistratura l’ha condemnat a arrest domiciliar i després li ha ordenat que s’allunyi del poble. En un document de 20 pàgines, el vicepresident i ministre de l’Interior, Matteo Salvini, ha instat que tots els "estrangers"  se’n vagin del poble en 60 dies. En un post del ministre havia inclòs el vídeo d’un mafiós, extinent d’alcalde de Riace.

El poble ha sigut eliminat del programa per a refugiats i un sumari intenta aclarir, a l’ensangonada terra de la Ndrangheta, la màfia de Calàbria, si l’alcalde ha comès irregularitats en l’administració dels fons per a refugiats. No per embutxacar-se’ls, sinó perquè el banc de dades conté errors i alguns dels 200 migrants podrien haver sigut contractats irregularment. Una inspecció del Govern va demolir el model, mentre que la segona el va elogiar.

El 2016 la revista Fortune va col·locar Lucano entre els 50 líders més importants del món. El 2017 la ciutat alemanya de Dresden li va donar un premi. Los Angeles Times li ha dedicat una pàgina sencera. Riace forma part de la xarxa mundial de municipis solidaris. Wim Wenders va realitzar un curtmetratge, El vuelo,  inspirant-se en ell. La City Mayors Foundations el va classificar com el tercer millor alcalde del món (2010).

Resurrecció

Tot va començar una matinada del 1998, en una platja calabresa, on va aparèixer un vaixell carregat amb uns 500 kurds que fugien del seu país. L’actual controvèrsia migratòria encara no existia. Els aproximadament 2.000 habitants ancians del poble –perquè els joves havien emigrat a Alemanya per treballar– es van quedar atònits, així com els kurds. L’alcalde i els habitants veterans van prendre la decisió de telefonar als seus fills per saber si els podien cedir les cases abandonades. Amb el seu vistiplau, van obrir les portes. Al principi, els kurds es tancaven per dos i tres dies, mentre els veïns els deixaven menjar i aigua en els llindars, fins que es va anar normalitzant la situació.

En la seva versió actual,  el model Riace havia reverdit gràcies als fons públics i europeus, hipoteques i ajuts privats. Per aquesta localitat han passat 6.000 immigrants. S’han obert tallers de teixidors i de vidre, s’han ressuscitat oficis abandonats, restaurat cases, reobert l’escola, organitzat la recollida d’escombraries del poble amb l’ajuda de dos ases. "El poble ha ressuscitat", diuen els habitants, els mateixos que quan la magistratura va ordenar l’arrest domiciliar de l’alcalde van sortir al carrer. Hi van arribar de tot Itàlia i al final van ser 6.000 persones. Riace no s’arresta, deien les pancartes, en una mobilització inèdita a Calàbria.

Temes: Itàlia