Riace, un referent mundial d'acollida de refugiats i immigrants

Riace, una localitat situada a 300 metres sobre el nivell del mar, que ocupa 16 quilòmetres quadrats i que està ubicada a la punta sud de la península italiana, s’ha convertit en els últims anys en el símbol de l’acollida a Itàlia. Ja el 1998, Domenico Lucano, l’alcalde professor de química, va suggerir allotjar uns 200 refugiats kurds que en aquell moment havien desembarcat a les costes de Calàbria. Allà va començar la seva fama de poble d’integració.

Després va arribar el Programa Nacional d’Asil (SPRAR), creat pel Ministeri de l’Interior italià i finançat per la Unió Europea per a l’acollida de sol·licitants d’asil, a què Riace es va unir. Moltes altres localitats i zones van seguir el seu exemple: 653 ajuntaments, 19 províncies i 28 unions de municipalitats de tota la península italiana, la majoria de la Pulla, Calàbria, Sicília, l’Emília Romanya i el Piemont. Un dels primers va ser precisament el piemontès Chiesanuova, que es va adherir a la iniciativa dels SPRAR fa avui 17 anys.  

Gran referent 

Notícies relacionades

Arrestat l'alcalde de Riace, símbol d'acollida, acusat d'immigració il·legal

Jerusalem i Teheran continuen amb els bombardejos recíprocs

Però Riace va continuar sent el gran referent. Lucano va arribar fins i tot a crear un sistema de vals perquè els refugiats els utilitzessin com a paper moneda. Als vals va estampar les imatges de Che Guevara, de Gandhi o de Martin Luther King. També va estudiar projectes per a la integració laboral dels immigrants.   

L’èxit del seu projecte, no obstant, ha acabat per convertir-lo en un personatge incòmode. “Riace era un poble que estava desapareixent. La gent d’aquí va aprendre a donar la benvinguda, a rebre”, va dir Lucano, quan Salvini es va embrancar contra ell per haver-se convertit en una de les veus més crítiques contra les polítiques d’intolerància del ministre d’Interior italià.  "¿Salvini diu que soc un zero? En aquests anys ho he compartit tot amb tots els zeros del món”, va afegir l’alcalde, que en la seva família té un besavi que va emigrar a l’Argentina.