Un vencedor amb càlcul
La imatge d’home tranquil del dirigent popular amaga la millor de les seves virtuts. Té una extraordinària capacitat de llegir els escenaris i anticipar els moviments per sortir-ne victoriós.
Caminaven Alfonso Fernández Mañueco i José Luis Martínez Almeida pel carrer de Santa Clara de Zamora un dimecres de Setmana Santa... i de Champions. El primer deia: "Cal veure el malament que juguem". I l’altre li replicava: "Sí, però, almenys guanyeu". Alcalde i president parlaven del Reial Madrid, tot i que bé podrien fer-ho de governança. A Castella i Lleó, com el conjunt blanc, el PP gairebé sempre guanya. I no importa si juguen millor o pitjor, perquè al final, en els últims minuts, les urnes es decanten a favor seu.
Mañueco va néixer fa 60 anys a Salamanca, com el seu admirat Vicente del Bosque. D’ell es diu, igual que de l’entrenador, que és un home tranquil, que mai perd la compostura, que mai aixeca la veu, que és pacient. Tot és cert. Són qualitats que forgen el caràcter d’un alcalde convertit en líder amb una carrera que en política va camí de complir 30 anys sense gairebé desgast. Una longevitat professional aconseguida gràcies a la principal de les seves virtuts: saber llegir a la perfecció els escenaris i anticipar les respostes adequades.
El guanyador de les autonòmiques d’ahir està curat d’espants, com l’entrenador del Reial Madrid, el també de Salamanca Álvaro Arbeloa. Va exercir com a regidor de l’Ajuntament de Salamanca abans de ser alcalde i com a conseller de la Junta abans que president. Però la seva vocació pel servei als altres va arrencar molt abans, durant la seva època universitària, quan va decidir a fundar l’Associació d’Estudiants Independents.
A tal cap, tal barret
És un polític clarament resilient. Es va afiliar a Noves Generacions d’Aliança Popular el 1983, quan el felipisme comptava vots per milions. I és que a tal cap, tal baret. Mañueco va veure des de petit com el seu pare, Marcelo Fernández Nieto, dedicava la seva vida sencera a l’ofici de dirigir. Va ser també alcalde de Salamanca entre 1969 i 1971, i posteriorment governador civil a Zamora durant l’últim període del franquisme.
Marit de Fina, el seu amor de joventut, i pare de dues filles, el dirigent del PP, el menor de vuit germans, reconeix que la família és la seva única passió confessa. En els últims 30 anys, ha governat en solitari amb majoria absoluta, en minoria buscant acords puntuals, en coalició amb Cs primer i amb Vox després. Mañueco, com el Reial Madrid, gairebé sempre guanya. Fins i tot quan perd. I el seu secret no ho és tant: com el seu equip de l’ànima, ell sempre lluita fins al final. "I això és tot".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Transport ferroviari Així està la situació de les línies de Rodalies Renfe a Catalunya: l’R3 reobre dies abans de les obres als túnels del Garraf
- Castella i Lleó frena l’eufòria de Vox i ressuscita el bipartidisme
- Un vencedor amb càlcul
- Els partits regionalistes resisteixen i Sumar i Podem desapareixen
- Mañueco guanya però torna a dependre d’un Vox que toca sostre, i el PSOE puja
