Anar al contingut

drama humanitari

Morir de càncer esperant un permís per sortir de Gaza

Cada any milers de malalts sol·liciten autorització a Tel-Aviv per rebre cures mèdiques a Jerusalem Est, Cisjordània, Jordània o Israel

Només el 60% de les peticions s'han aprovat entre gener i juny i el 2017 almenys 56 persones van morir al no poder sortir del territori

Ana Alba

Morir de càncer esperant un permís per sortir de Gaza

IBRAHEEM ABU MUSTAFA

La sala d’espera d’oncologia de l’Hospital al-Rintisi de Gaza està atapeïda. S’hi respira una profunda tristesa. Pacients d’edats diverses tenen visites mèdiques, proves o rebran la seva dosi de quimioteràpia.

A Alaa Tala Harara, de 25 anys, li van detectar un càncer de tiroide l’abril del 2017. “Esperava el meu tercer fill, estava de sis mesos i no em van poder operar. Vaig donar a llum al juliol i després em van treure els tumors i em van donar quimioteràpia mig any. No vaig poder criar el meu fill”, relata Alaa.

L’octubre del 2017 va sol·licitar per primera vegada un permís a Israel per sortir de Gaza i tractar-se a un hospital de Jerusalem Est o Cisjordània. Vuit mesos després, l’Administració israeliana li va trucar per entrevistar-la.  Vaig estar deu hores a l’oficina. Em van fer moltes preguntes sobre el meu marit, que és funcionari. Poc després em van denegar el permís”, explica Alaa.

Ara intenta anar-se’n a Egipte. La seva última revisió indica que el càncer se li ha estès pel coll, els pulmons i el pàncrees. Necessita que li facin un PET TAC, una prova que a Gaza no pot fer-se. Tampoc hi ha radioteràpia per als pacients. Israel restringeix l’entrada de diversos tipus d’equips.

A Alaa Tala Harara, el càncer se li va estendre de les tiroides al coll, pulmons i pàncrees mentre espera un permís per anar a Egipte

Uns 1.500 malalts de càncer a l’any

Cada any es diagnostica càncer a unes 1.500 persones a Gaza. La falta de mitjans fa que les xifres de supervivència dels malalts siguin molt més baixes que a Israel.
Milers d’habitants de Gaza sol·liciten permís cada any a les autoritats israelianes per sortir de Gaza pel pas fronterer d’Erez i tractar-se a hospitals de Jerusalem Est, Cisjordània, Jordània o Israel. D’altres opten per Egipte i creuen pel pas de Rafah, si és obert. Entre el 2014 i el 2017, va mantenir-se tancat la major part del temps.

Abans de demanar els permisos, les autoritats sanitàries palestines han referit cada cas a un hospital i els pacients ja disposen de cita mèdica. L’Autoritat Nacional Palestina (ANP) assumeix les despeses de la majoria dels malalts. D’altres reben ajuda d’oenagés o els paguen de la seva butxaca.

Entre gener i juny del 2018, 12.711 habitants de Gaza van sol·licitar permís per raons mèdiques a Israel per entrar al seu territori (no es pot arribar a Cisjordània, Jerusalem Est ni Jordània sense passar per Israel). El 60% es van aprovar, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Molts pacients reben llum verda mesos després que hagin passat les cites mèdiques. Per a alguns l’autorització arriba massa tard. El 2017, 56 persones van morir a Gaza esperant un permís, segons van denunciar oenagés com Amnistia Internacional i Metges pels Drets Humans (PHR).

“Càstig col·lectiu”

A la majoria de persones els deneguen els permisos sense explicacions. A d’altres les rebutgen per tenir un familiar del moviment islamista de Hamàs, que controla Gaza. Les oenagés consideren que aquesta política és “un càstig col·lectiu”.

Les organitzacions israelianes i palestines PHR, Adalah, Gisha i Al Mezan van presentar una petició al Tribunal Suprem israelià per denunciar aquesta pràctica i la justícia els va donar la raó. Gràcies al veredicte hi ha set dones malaltes que podran sortir de Gaza.

Als pacients els afecta el bloqueig d’Israel, la política restrictiva d’Egipte i la divisió entre Hamàs i Al-Fatah, el moviment del president palestí, Mahmud Abbàs. El 2017, l’ANP va tallar el subministrament de medicaments durant mesos per pressionar Hamàs, però només va aconseguir perjudicar els malalts. El mes passat, l’Hospital Al-Rantisi va suspendre els tractaments de quimioteràpia per falta de fàrmacs, però es van reprendre perquè l’ANP va enviar una remesa.