Putin, Erdogan i Rohaní no arriben a cap acord sobre Idlib

La reunió prometia ser definitiva. D’allà, s’esperava, sortiria una resolució que o pararia l’ofensiva del règim de Bashar al-Assad sobre Idlib o la secundaria amb certes garanties. Ni una cosa ni l’altra: els presidents de Rússia, Turquia i Iran, Vladímir Putin, Recep Tayyip Erdogan i Hassan Rouhani, reunits aquest divendres a Teheran, s’han promès col·laboració mútua i trobar-se de nou a Rússia. Poc més.

«Necessitem més cooperació, però el cert és que no hauríem tingut tant d’èxit a Síria si no fos per la nostra col·laboració. Gràcies, senyors presidents», ha dit Putin a Rohaní i Erdogan. A partir d’aquest punt, els polítics, en les seves declaracions, trufades de paraules boniques, han començat a fer peticions més o menys velades als seus companys.

«Creiem en la democràcia per al poble sirià, i a aquesta no s’hi arriba amb la guerra i les invasions estrangeres», ha dit Rohaní. Turquia controla, amb els seus propis soldats, tres províncies sirianes al nord del país. Assad cataloga la seva presència allà com a «invasió i ocupació».

Erdogan, el més directe

Erdogan, el més directeDels tres polítics en la reunió, el que ha parlat més clar ha sigut el president turc. «Per combatre els terroristes que hi ha a Idlib s’ha de ser pacient i quirúrgic —ha dit Erdogan a Putin i Rohaní. Per això, us demano, companys, que ens ajudeu. Deixeu-nos resoldre el problema d’Idlib a nosaltres. Eliminarem els grups terroristes de les zones clau d’Idlib i les hi donarem a l’oposició moderada». La zona està dominada, en més d’un 60% del seu territori, per Hayat Tahrir al Sham (HTS), una milícia el nom anterior de la qual era Jabhat al-Nusra: Al-Qaida a Síria.

Després que tots deixessin anar els seus discursos, Rohaní, l’amfitrió, ha demanat als altres que, abans de tancar, si algú volia afegir alguna cosa més, aquest era el seu moment. Erdogan ha donat la sorpresa: «Senyors, el punt tres de la nostra resolució és massa diplomàtic. Proposo que li col·loquem també ‘alto el foc’.Així quedaria molt millor».

Rohaní ha fet cara de sorpresa; Putin, d’enuig. «¿I qui ens assegura que ells [HTS] deixaran les armes? Rebem atacs constants seus en les nostres bases», ha contestat el president rus. Al final, el punt tres de la resolució ha quedat tan diplomàtic com abans.

Temor de l’ofensiva

Temor de l’ofensivaEls civils d’Idlib i Turquia, mentrestant, temen l’ofensiva. A la regió, en l’actualitat, hi viuen uns 2,5 milions de persones; més de la meitat dels quals són refugiats que han arribat allà fugint de les altres ofensives d’Assad. En cas de començar l’atac, es tem una altra nova onada de refugiats.

Notícies relacionades

Els civils d'Idlib es parapeten davant la imminent ofensiva militar d'Assad

L'aviació de Rússia s'uneix a l'ofensiva militar contra Idleb

«L’ofensiva significaria una crisi humanitària terrible. Arribaran milions de refugiats a les nostres fronteres i Turquia ja està per sobre de la seva capacitat», ha dit Erdogan, que, de la reunió, això sí, ha aconseguit que Rússia accepti per escrit que no tota l’oposició siriana és terrorista.

«Tots els meus companys a Idlib diuen que no es retiraran, que lluitaran fins al final —explica Abu Hamza, un jove refugiat sirià que viu a Istanbul i que, durant anys, va col·laborar amb una milícia de l’ELS a Idlib. No poden fer cap altra cosa. Ara ja no hi ha lloc on anar. Els que són allà no tenen opció: o moren lluitant o, si Assad entra, moren torturats a les presons», explica Abu Hamza.