Macron vol reforçar la seguretat europea davant l'unilateralisme de Trump

Emmanuel Macron reajusta la seva política exterior. Un any després d’haver llançat una ambiciosa reforma de la Unió Europea i intentat sense èxit mantenir els Estats Units en l’Acord del Clima de París o en el pacte nuclear amb l’Iran, els plans del president francès ensopeguen amb una realitat adversa.

D’una banda,la vitalitat dels partits nacionalistes antieuropeusa Hongria, Àustria, la República Txeca o Itàlia, afegida a la debilitat de la cancellera alemanya, Angela Merkel, llasta qualsevol proposta de refundació de la UE. De l’altra, l’unilateralismedel president nord-americà, Donald Trump, priva els 27 d’un soci fiable.

Aquesta doble crisi –l’europea i la del sistema multilateral– obliga, segons Macron, a repensar l’organització col·lectiva de la UE i les seves estratègies. «A treure les conseqüències del final de la guerra freda»,va dir aquest dilluns als 250 ambaixadors francesos reunits en l’Elisi per exposar-los les línies de la diplomàcia gal·la en els pròxims mesos.

Durant un llarg discurs sense grans sorpreses, el president francès ha defensat revisitar l’arquitectura europea de seguretat i defensa perquè no reposi únicament en els Estats Units. Macron presentarà en els pròxims mesos aquesta iniciativa als seus socis europeus.

Segons ha avançat, es tractarà de reforçar l’article 42-7 del Tractat europeu sobre defensa mútua. «Europa ja no pot basar la seva seguretat només en els Estats Units. Hem de garantir la nostra seguretat i la nostra sobirania», ha alertat. Al seu judici, el soci amb qui Europa havia construït l’ordre multilateral de postguerra «sembla haver donat l’esquena a aquesta història comuna».

La seva intervenció ha sigut també un tret de sortida per a les eleccions al Parlament Europeu del pròxim maig, que auguren un combat entre els populismes que progressen al caliu de la crisi política derivada de la gestió del flux migratori i la visió d’una Europa que protegeix.

«Els extrems han progressat i els nacionalismes s’han despertat. ¿És un motiu per abandonar? Per descomptat que no. Al contrari. Cal redoblar esforços», ha insistit.

En aquest context, ha considerat que Europa ha de ser el model de«la refundació humanista de la mundialització», que, malgrat els seus efectes positius, ha augmentat les desigualtats socials i generat un exèrcit de perdedors. 

«L’unilateralisme dels Estats Units pot fer emergir models alternatius poc respectuosos amb els nostres valors i pot veure’s com un símptoma de la crisi de la globalització capitalista contemporània i del model liberal que l’acompanya», va dir. El malestar social que sorgeix dels efectes perversos de la globalització obliga a reinventar la mundialització contemporània, reorganitzar el multilateralisme iconstruir noves aliances.

Lluita contra el terrorisme

Entre els escassos anuncis que ha fet el president francès figura una reforma del G7 per evitar que es repeteixin les divisions de l’última cimera celebrada el juny al Canadà, en la qual Donald Trump es va negar a firmar la declaració final pels seus desacords comercials amb el primer ministre canadenc, Justin Trudeau. França assumeix la presidència del G7 el 2019. També ha proposat celebrar una cimera euromediterrània a Marsella l’estiu del 2019.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

D’altra banda, ha validat els objectius de la diplomàcia francesa exposats fa un any. És a dir, el principal eix de l’acció exterior seguirà sent la seguretat i la lluita contra el terrorisme islamista.

França mantindrà les seves operacions militars en elSaheli continuarà recolzant el combat contra l’Estat Islàmic aSíria, tot i que Macron també ha dit que el manteniment de Bashar al-Assad en el poder seria un «error funest» perquè ha sigut el responsable principal de l’èxode de refugiats i d’haver massacrat el seu propi poble. Un altre focus d’inestabilitat europeu és Líbia, un terreny fèrtil per al tràfic de drogues, armes i persones.