L'ONU qualifica de "genocidi" la matança de rohingyes

L’ONU ha establert que hi ha elements de "genocidi intencional" en l’operació militar efectuada fa un any a l’estat birmà de Rakhine (oest) contra la minoria rohingya, i que els responsables de les Forces Armades han de ser investigats i jutjats per un tribunal internacional, a més de criticar la líder de facto de Birmània, Aung San Suu Kyi, per la seva passivitat.

"Els crims comesos a l’estat de Rakhine, i la manera com van ser perpetrats són similars en la seva naturalesa, gravetat i abast a aquells que han permès establir un genocidi intencional en altres contextos", assenyala en un informe la Missió Internacional d’Investigació de l’ONU.

La retòrica de l’odi

Els factors que apunten a aquesta intencionalitat inclouen, segons el parer de la Missió de Nacions Unides, el "context opressiu més ampli i la retòrica de l’odi" contra la minoria musulmana rohingya, així com "declaracions específiques" de comandaments i autors directes.

El màxim responsable de les Forces Armades, el general Min Aung Hlaing, va dir durant la fase més intensa de l’ofensiva militar contra els rohingyes fa un any a Rakhine que el problema d’aquesta minoria ètnica s’havia convertit "en una feina sense fi" i que el seu Govern tenia molt interès a "resoldre’l".

Polítiques excloents

També assenyala la Missió com a elements que poden equivaler a un genocidi intencional les polítiques excloents contra els rohingyes per, entre altres coses, "alterar la composició demogràfica de l’estat de Rakhine"; el nivell d’organització de l’operació militar l’agost de l’any passat, que apunta a "un pla per a la destrucció" i l’"abast extrem de la brutalitat de la violència".

El 25 d’agost del 2017 es va produir un atac d’insurgents de l’Exèrcit de Salvació Rohingya d’Arakan (ARSA) contra assentaments policials i militars a la zona que va causar més d’un centenar de morts (la majoria guerrillers), i que va desfermar una nova campanya militar en aquesta regió, d’on han fugit uns 725.000 rohingyes l’últim any a la veïna Bangla Desh.

"Hi ha prou informació per investigar i processar alts funcionaris en la cadena de comandament de les Forces Armades o Tatmadaw, de manera que un tribunal competent pugui determinar la seva responsabilitat quant al crim de genocidi en relació amb l’estat de Rakhine", va assenyalar la Missió.

La llista de genocides

Els experts, que també han establert crims de guerra i contra la humanitat a Rakhine i els estats de Kachin i Shan –també objecte d’estudi– han elaborat una llista de presumptes autors de les atrocitats comeses contra els rohingya.

Apunten a Min Aung Hlaing, i al seu número dos, Soe Win; al comandant de l’Oficina d’Operacions Especials-3, tinent general Aung Kyaw Zaw; al responsable del Comandament Militar de la Regió Occidental, el general Maung Maung Soe; al general de brigada de la 33a Divisió d’Infanteria Lleugera, Aung Aung, i al seu homòleg de la 99a Divisió d’Infanteria, Than Oo. La Missió ha entregat una llista més llarga a l’Alt Comissariat de l’ONU per als Drets Humans perquè la custodiï.

Crítiques a la líder birmana

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Els experts critiquen, a més, la líder de facto birmana, la Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, a l’afirmar que "no va utilitzar el seu càrrec", "ni la seva autoritat moral per frenar o prevenir els esdeveniments a l’estat de Rakhine".

Per tot això, els experts insten el Consell de Seguretat de l’ONU a referir el cas a la Cort Penal Internacional (CPI) o a crear un tribunal internacional penal ad hoc per jutjar els crims comesos per les Forces Armades.