Borrell afirma que la crisi migratòria té Europa «oberta en canal»

El ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, ha considerat aquest dilluns que la crisi migratòria té Europa “oberta en canal” i que, “segurament”, és “més greu” que la de l’euro.

El ministre s’ha pronunciat així a l’inaugurar el curs ‘Quo vadis Europa? VI Cap a una nova primavera a Europa?’ que se celebra aquests dies a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de Santander i en el qual s’analitzarà la situació del projecte europeu.

Borrell, que tradicionalment ha dirigit aquest curs que s’imparteix des de fa anys a la UIMP, ha destacat que ara que és ministre no té la “llibertat d’expressió” que tenia abans i ha de ser “prudent” en els seus judicis.

Crisi existencial

Segons la seva opinió, Europa es troba “"en una certa crisi existencial” amb reptes com el ‘brexit’, la “divisió” entre l’est i l’oest i el paper de Rússia, que “té moltes ganes de recuperar l’espai perdut”. En aquest context, Borrell ha parlat del problema migratori, que té “oberta en canal” Europa i “del qual es parla tots els dies”.

“A veure què passa en la cimera de Salzburg del dia 20”, ha comentat, abans de lamentar que “fa poc no hi va haver acord per repartir 170 immigrants aparcats en un barco guardacostes italià”.

Sota el seu punt de vista, la crisi migratòria “és segurament més greu” que la de l’euro, perquè aquesta última “s’arreglava amb diners” i amb acords institucionals.

Migració de masses

El problema de la immigració, no obstant, “toca la naturalesa identitària de la societat”. “L’estructura mental de les societats europees no està preparada per rebre una migració de masses”, ha afirmat el ministre.

Segons el seu parer, la societat actual europea s’enfronta a uns problemes “relativament petits”, però que “es magnifiquen” per “la imatge mediàtica” d’una Europa “assetjada” i “envoltada”.

Borrell ha considerat que “s’ha oblidat” l’arribada a “poblets” del sud de França de centenars de milers de refugiats i ferits després de la guerra civil espanyola. “I això sí que és ‘mass migration’”, ha remarcat.

Crítiques als eurofòbics

Amb aquesta situació, el ministre creu que “cal fer un esforç molt gran perquè el projecte europeu no naufragui” i ha contraposat comportaments com el de l’Executiu d’Itàlia, que, segons el seu parer, està demostrant una actitud “eurofòbica” i “refractària”.

Segons ha afegit, Europa no és un projecte que desperti avui unanimitat entre les forces polítiques que governen en molts països. A més, segons el seu parer, “d’alguna manera s’està creant a Europa una divisió existencial entre l’est i l’oest”.

Malgrat tot, ha destacat que, segons l’últim Eurobaròmetre de maig, el suport popular a la UE és el més alt des de 1983, dues terceres parts dels enquestats pensen que Europa ha sigut bona i el suport a l’euro està “en màxims històrics”. “A mi mateix m’ha sorprès. És sorprenent, si un sent parlar dirigents d’alguns països no pensa que el sentir majoritari és aquest”, ha apuntat.

Menys sobirania formal

El ministre ha defensat, a més, que en ocasions tenir “menys sobirania formal” pot ser positiu i s’ha preguntat què hauria passat amb la moneda de molts països europeus si no existís l’euro quan en l’actualitat “el president dels Estats Units pot enfonsar” una divisa “amb uns quants tuits”.

Notícies relacionades

Els immigrants i la cita entre Salvini i Orban escalfen l'ambient a Itàlia

Israel inicia l’ofensiva terrestre per prendre el control de Ciutat de Gaza

“De vegades, tenir menys sobirania formal et dona més sobirania real. Podem fer més coses que no podríem fer si tinguéssim la nostra moneda”, ha subratllat, abans de posar d’exemple l’abandonament de la guerra de l’Iraq, que hauria provocat un càstig dels mercats a la divisa dels països si no hi hagués hagut l’euro.

Borrell també ha incidit en el paper de Rússia, un país que vol “estar de tornada” i “tornar a ser una gran potència”. “Té moltes ganes de recuperar el temps i l’espai perduts”, ha conclòs.