Els immigrants i la cita entre Salvini i Orban escalfen l'ambient a Itàlia

“Em costa un segon portar a tots a unes eleccions (anticipades) i convertir-me en president del Govern”. Matteo Salvini, vicepresident de l’Executiu i ministre d’Interior, ha respost amb el seu habitual estil davant la investigació que li ha obert la Fiscalia per segrest de persona, arrest il·legal i abús de poder, per la retenció dels 177 immigrants que es trobaven a bord del barco militar italià Diciotti, ja desembarcats.

A Itàlia comença una setmana política calenta, no només per la qüestió migratòria i les investigacions judicials contra el ministre, sinó també perquè amb la tornada de les vacances els problemes temporalment apartats tornen sobre la taula. Començant per la trobada entre Salvini i Viktor Orban, president i ministre d’Interior d’Hongria, previst per a aquest dimarts a Milà.

Contrari al repartiment d’immigrants

El polític magiar, políticament proper a la Lliga de Salvini, s’oposa dràsticament a qualsevol repartiment d’immigrants entre països de la Unió, precisament quan el polític italià és el que reclama a la UE. Els parlamentaris dels indignats del Moviment 5 Estrelles (M5S), que donen suport a l’Executiu, han sol·licitat castigar Hongria retirant-li els fons europeus, que haurien de començar a arribar massivament a partir del proper any.

Luigi Di Maio, cap polític dels indignats i també vicepresident del Govern, s’ha afanyat a matisar que la trobada de Salvini és política i no institucional”, mentre que per dimarts s’han anunciat diverses manifestacions i assegudes de protesta davant la Delegació del Govern, on tindrà lloc la reunió amb Orban.

Un any a les fosques

Els 137 immigrants que quedaven al vaixell, després que per lliuraments descendissin 27 de menors i un grup d’adults, van desembarcar la nit de dissabte. Les operacions es van realitzar de nit perquè feia fins a un any que molts d’ells estaven tancats a Líbia i a les fosques. Pròximament seran repartits entre Irlanda, Albània (a canvi de recolzar la seva entrada a la UE) i uns 100 seran enviats a entitats catòliques.

Durant el bloqueig de la ‘Diciotti’, el papa Francesc va organitzar diverses reunions que apuntaven a acollir un centenar d’immigrants al Vaticà, tot i que al final es va decidir que se n’ocupessin els bisbes. “Tenim moltes estructures buides”, va fer saber la Conferència Episcopal (CEI). L’Estat pontifici ja allotja 13 famílies de Síria.

El Tribunal de Ministres

Al front judicial, la Fiscalia d’Agrigento (Sicília), que va obrir el primer sumari sobre el ‘Diciotti’, obligat a navegar durant 10 dies per aigües del Mediterrani, ha passat la investigació al tribunal de Palerm. Allà es formarà l’anomenat Tribunal de Ministres, compost per tres jutges, que estudiarà el sumari.

L’objectiu d’aquests tribunals és garantir als polítics amb càrrecs institucionals que no se’ls investiga per caprici, per la qual cosa no entren en el cas per si mateix, sinó que verifiquen que el sumari sigui correcte. Al final, aquesta cort comunicarà el seu veredicte a la Fiscalia d’Agrigento, la qual podrà o no prosseguir les investigacions i presentar les seves eventuals peticions de processament o arxiu. En cas de prosperar, el cas passaria al Parlament perquè autoritzés el procés. En la recent història italiana, només en dos casos s’ha arribat al processament de ministres. “El fiscal no m’atura, els italians estan amb mi”, va repetir Salvini

Amenaça de bloqueig

Notícies relacionades

Llarga vida a l’OTAN

Reconèixer Palestina

“Salvini no ha de dimitir, però que no ataqui els fiscals”, ha comentat el seu soci de Govern Luigi Di Maio, recordantl’amenaça de no aportar a la UE la quota de 20.000 milions anuals. “El Pressupost (2021-2027), que ha de ser aprovat per unanimitat, no tindrà el vot de Italia fins que no es resolgui la qüestió migratòria”, ha anunciat Salvini.

El diari econòmic ‘Il Sole-24 Ore’ ha il·lustrat que Itàlia no aporta 20.000 milions sinó 12.000, dels quals recupera gairebé 10.000 milions. A més, el pròxim Pressupost (2021-2027) es regularà amb els criteris de l’anterior (2014-2020), per la qual cosa Itàlia, igual com Espanya, Portugal i Grècia, anirà perdent part dels fons europeus, que passaran als països de l’Est.