La veritable bomba de temps és l'economia veneçolana

L’escàs fum que va deixar una explosió amb la qual, segons Nicolás Maduro, van intentar matar-lo durant una desfilada de la Guàrdia Nacional, es va dissipar aviat en l’aire de l’avinguda de Bolívar. Les volutes perdien consistència quan el president, sense proposar-s’ho, reconeixia que l’única bomba de temps de detonacions impredictibles és la mateixa Veneçuela. L’opositor Henrique Capriles prefereix parlar d’una perillosa implosió. Un any després d’haver-se instal·lat l’Assemblea Constituent per tal de salvar la pau, ja se sap que el 2018 tancarà amb una caiguda del 15% del PIB.

L’era Maduro, si es compta el seu primer i accidentat Govern, suma, d’aquesta manera, una retracció de la seva economia gairebé del 50%, d’acord amb els càlculs de l’oposició. El salari mínim és d’1,4 dòlars (1,2 euros). El Fons Monetari Internacional (FMI) ha pronosticat per al 2018 una inflació de 1.000.000%.  Veneçuela té un deute de 170.000 milions de dòlars  (146.777 milions d’euros) que és impagable i reserves internacionals per uns 9.000 milions (7.770 milions d’euros), les més baixes de les últimes dues dècades. La seva economia depèn en un 95% de les exportacions petrolieres. El procés de desindustrialització ha sigut tan profund que ha d’importar fins i tot la llet i la farina.

Segons abans que s’escoltés l’espetec a prop de la llotja i conclogués la transmissió per totes les televisions, públiques i privades, Maduro recordava als veneçolans que, enmig d’aquella precarietat, el Govern no podia continuar sostenint els subsidis a la gasolina. “Faig una crida a la Veneçuela honesta i treballadora”, deia. Una setmana abans havia fet un altre reconeixement semblant. “Aquí la gasolina no val res. Però dir això és mentida, sí val molt: la paga l’Estat. Hem d’anar a un ús racional, just”, asseverava.

Preus irrisoris

Els veneçolans no aconsegueixen pasta de dents ni paper sanitari però paguen per un litre de gasolina de 95 octans sis bolívars en un país on un dòlar es cotitza al mercat negre a 3.651.126 bolívars.  El subsidi no beneficia tothom per igual. D’acord amb el portal Prodavinci, un 27% d’aquesta gasolina arriba a la població submergida en la pobresa, un altre 26% als sectors de més ingressos i al voltant del 45% en mans delscontrabandistes que la revenen, principalment a Colòmbia.

I el que se li va ocórrer per aquestes hores al president per redreçar un problema impossible, parla més de com s’entrellacen els disbarats polítics i econòmics. D’ara endavant, va dir Maduro, el subministrament es regularà a través de l’anomenat carnet de la pàtria, una targeta electrònica que dona accés als bons i caixes de menjar que reparteix el Govern. “Totes les persones que tinguin un cotxe, una moto, el transport públic de passatgers, el transport públic de càrrega, tot el que tingui un vehicle automotor ha d’acudir divendres tres, dissabte quatre i diumenge cinc d’agost als llocs que s’anunciaran per al gran cens nacional automotor. Per a una nova política nacional energètica, vinculada al carnet de la pàtria, el que no tingui el carnet de la pàtria l’hi traurem”, afegia el dirigent.

Esperant els nous bitllets       

“Ha arribat l’hora de la recuperació econòmica i nece...”, anunciava Maduro durant els festejos de la Guàrdia Nacional quan un soroll estrany el va aturar. La petició als veneçolans va quedar en l’aire. Un parell de dies abans, havia autoritzat que es flexibilitzi el control de canvi, entre altres coses perquè és inútil: la vida econòmica es regeix en bona part pels dictats del dòlar, el preu del qual fixa el mercat negre. El que s’espera, amb aquesta mesura, és baixar el valor del bitllet nord-americà i frenar l’especulació.

Notícies relacionades

Colòmbia rebutja tenir relació amb l'atac amb drons a Maduro

Londres limita els visats i exigirà més anys per tenir la nacionalitat

La mesura és complementària amb la posada en circulació el 20 d’agost del nou con monetari. El bolívar “sobirà” tindrà cinc zeros menys i queda ancorat al petro, la criptomoneda que promou l’Estat de manera oficial i que és recolzada pels 5.342 milions de barrils del camp 1 del Bloc Ayacucho de la Faixa Petrolífera de l’Orinoco. “S’han acabat les màfies, li cremem els bitllets a les mans, demano el teu recolzament. ¿Quin és el dilema? ¿Seguir com estem amb el model de guerra econòmica, amb l’agonia permanent? Anem al gran canvi. Serà difícil, però tenim la visió correcta”.

Veneçuela vol veure la llum al final d’un túnel de postergacions, però fins i tot per a això pateix, davant de la falta de subministrament elèctric. Dimarts passat, el 80% de Caracas es va quedar sense energia. Una profusa marxa camperola va recórrer 400 quilòmetres per arribar a una Caracas on no només faltava la llum, sinó també l’aigua. Els líders de la processó van exigir al Govern que posi fi als desallotjaments i les mesures repressives davant dels qui protesten. En una ciutat submergida en altres penombres, Maduro va tenir una arrencada d’autocrítica durant el 4t congrés del governant Partit Socialista Unit de Veneçuela: “Els models productius que fins ara hem assajat han fracassat ila responsabilitat és nostra, és meva”.