La pressió dels estudiants obre una finestra al control d'armes als EUA

Florida ha sigut durant anys un dels santuaris per als partidaris de les armes, una mena de laboratori per a l’Associació Nacional del Rifle. Els seus ciutadans no necessiten cap permís per comprar armes ni les han de registrar. Poden anar armats sempre que el rifle o la pistola no quedi a la vista. Tenen dret a disparar a matar quan se sentin subjectivament amenaçats. I poden comprar tantes armes d’una tacada com ho desitgin perquè la llei no imposa cap límit. Aquests paràmetres han convertit aquest estat assolellat en una versió moderna del Llunyà Oest, però també en el nou camp de batalla per posar límit a la barra lliure d’armes. La massacre que va tenir lloc a l’institut de Parkland i la pressió dels estudiants que la van sobreviure ha obert una petita finestra per reformar les lleis, tant a Florida com a Washington.

La primera ocasió la van perdre de forma inapel·lable al Parlament de Tallahassee, on la majoria republicana va rebutjar una moció per votar un projecte de llei que pretenia prohibir les armes d’assalt i els carregadors d’alta capacitat. A les grades de l’hemicicle contenien l’emoció diversos adolescents que van sobreviure a la matança del dia de Sant Valentí, però la seva presència i les seves llàgrimes no van servir de res. La moció va ser rebutjada per 71 vots contra 36 i, tot seguit, ses senyories es van posar a debatre sobre el porno, com si fos més important la seva interpretació de la moral pública que la vida d’uns nens assassinats a sang freda. La decepció al Parlament va tenir el seu contrapunt en les paraules del governador Rick Scott, un dels peons del lobby de les armes, a l’ull de l’huracà des que Nikolas Cruz va massacrar 14 estudiants i tres professors amb un rifle d’assalt. Scott es va mostrar obert a estudiar qualsevol classe de mesures per reformar la tinença d’armes. «Totes són sobre la taula», va assegurar el republicà.

La derrota en el primer assalt no ha fet efecte en els estudiants, que ahir dimecres es van reunir amb desenes de legisladors, amb el governador i el president Donald Trump. I ho van fer mentre una dotzena d’instituts al sud de l’estat portaven a terme una aturada de 17 minuts per honrar les víctimes del tiroteig i reclamar mesures. «¿Quanta gent ha de morir perquè actuïn?», va dir Delaney Tarr, una de les supervivents, als passadissos del Parlament de Tallahassee. «Sabem el que volem: volem una reforma de les armes, volem mesures de sentit comú, polítiques per abordar els problemes mentals, volem canvi».

Suports financers

Notícies relacionades

Els Clooney donen més de 400.000 euros per a la manifestació pel control de les armes

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

A fora de l’edifici s’hi van concentrar diversos milers de persones i les veus dels estudiants i els activistes que els recolzen van ressonar des dels micròfons, seguides en directe per les cadenes de notícies. El moviment estudiantil contra les armes ja té nom, #NeverAgain (Mai més), i ha rebut els primers suports financers perquè la seva causa pugui arribar a tenir recorregut. 

L’actor George Clooney i la seva dona han aportat 500.000 dòlars per finançar l’anomenada Marxa per les nostres vides, prevista per al 24 de març vinent a Washington. També Oprah Winfrey i el director Steven Spielberg han anunciat el seu recolzament econòmic.