Andrea Nahles, una dona per ressuscitar l'SPD

Reduïda al no-res. Després del devastador pas de la segona guerra mundial, Alemanya es va aixecar en les mans de les‘Trümmerfrauen’,dones que van reconstruir el país amb la runa dels edificis bombardejats. Com aquests paisatges de pols i runa, la socialdemocràcia alemanya necessita renéixer de les seves cendres. Per a això, la cúpula de l’SPD ha recolzat araAndrea Nahles com a candidata per succeir Schulz i dirigir una nova etapa de necessària recuperació que la convertiria en la primera dona que presideix el partit socialdemòcrata més antic d’Europa.

L’SPD viu una profunda crisi que amenaça de relegar el partit a la marginalitat. El fracàs de Martin Schulz ha sigut el fracàs d’una formació desorientada i fragmentada. Tot i que pugui ser un altre miratge, part de l’SPD mira ara amb optimisme la probable arribada a la presidència de Nahles, que si guanya en el congrés del pròxim 22 d’abril compaginarà el càrrec amb el lideratge que ja ostenta entre les files parlamentàries.

Llicenciada en filosofia i filologia germànica, Nahles va començar militant en les joventuts socialdemòcrates (Jusos), que va presidir entre el 1995 i el 1999. La jove promesa de l’SPD apuntava alt i el lideratge entre els joves li va servir com a trampolí per arribar el 1997 al comitè executiu del partit i el 2005, amb només 35 anys, a secretària general de la formació, és a dir, la número dos del partit.

Passional i treballadora, Nahles va tocar el poder el 2013, quan va ser nomenada ministra d’Ocupació i Afers socials en el tercer gabinet de la cancellera Angela Merkel. La seva legislatura va servir per aprovar el 2015 la introducció d’un salari mínim de 8,50 euros per hora.

Partidària de la Gran Coalició

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Les joventuts que al seu dia va dirigir mantenen ara una posició diametralment oposada sobre el pacte de govern amb els conservadors que va ajudar a negociar. Molt més enèrgica que un apagat Schulz, Nahles va ser la veu més ferma a favor de la Gran Coalició al congrés de Bonn del passat 21 de gener.

La premsa compara la de l’SPD amb la mateixa que va amenaçar la Unió Demòcrata Cristiana (CDU)de Helmut Kohl  a finals del 1999. Després de l’escàndol generat per haver rebut donacions il·legals, el partit conservador va ser rescatat per una altra ‘Trümmerfrau’, una llavors desconeguda Angela Merkel. Malgrat que el paral·lelisme peca d’optimisme, els socialdemòcrates somien amb algú que pugui tornar a aixecar un partit en declivi que des de l’era de Gerhard Schröder ha vist fracassar fins a set lideratges diferents. Nahles no vol ser el vuitè.