Anar al contingut

TROBALLA EN UN PULMÓ AMBIENTAL D'AMÈRICA

Així és l'enorme ciutat maia amagada entre la selva a Guatemala

Imatges obtingudes amb una revolucionària tecnologia làser revelen l'existència d'una megalòpolis de 60.000 edificis i una complexa xarxa de carreteres i canals de drenatge desconeguts fins ara

El Periódico / Barcelona

Així és l'enorme ciutat maia amagada entre la selva a Guatemala

periodico

Un grup d'arqueòlegs han descobert prop de 60.000 edificis maies -incloent-hi tombes, palaus i piràmides- que han estat amagats durant segles sota la selva guatemalenca, al departament de Petén. La troballa ha sigut possible gràcies a una revolucionària tecnologia làser, capaç d'emetre raigs que penetren el mantell forestal, fet que ha revelat el relleu que s'amaga a sota.

Palaus i piràmides han estat amagats durant segles sota la selva guatemalenca. / EFE / Fundació Patrimonial Cultural i Natural Maia (PACUNAM)

L'innovador làser ha penetrat en el mantell frondós de la selva tropical guatemalenca de la Reserva de la Biosfera Maia, un dels pulmons ambientals d'Amèrica -que inclou més de dos milions d'hectàrees- per exhibir part del misticisme d'aquesta cultura precolombina que "movia muntanyes" al seu aire.

Imatge de la zona del mantell frondós on ha sigut trobada també una muralla d'uns 14 quilòmetres a prop de la ciutadella de Tikal, un dels vestigis arqueològics més importants d'assentaments maies. / EFE / PACUNAM

Aquesta tecnologia revolucionària, coneguda com a LiDar, és una teledetecció òptica que utilitza la llum del làser per obtenir una mostra de la superfície de la Terra amb mesuraments exactes. El làser ha perforat més de 2.000 quilòmetres quadrats d'aquest dens bosc tropical, per treure a la llum una megalòpolis que un grup d'experts van trobar a prop dels vestigis de Tikal, un dels espais arqueològics més importants d'aquesta civilització que va habitar l'àrea en les èpoques preclàssica (1000 aC - 3000 aC) i clàssica (300-900 dC).

Una altra de les imatges cedides per Pacunam generada per teledetecció òptica en una zona del mantell frondós de la Reserva de la Biosfera Maia, a Guatemala. / EFE / PACUNAM

Civilització complexa i interconnectada

La troballa ha revelat que a aquesta gran ciutat, composta per més de 60.000 estructures individuals, se li va unir al seu dia una complexa xarxa de carreteres i canals de drenatge que demostra que els maies eren una civilització "més complexa i interconnectada" del que es coneixia fins ara.

Els edificis descoberts formaven part d'una dotzena de ciutats maies. / EFE / PACUNAM

Cases, palaus, centres cerimonials, carreteres elevades, piràmides, grans places, moderns sistemes de reg i fortificacions de defensa componen aquests vestigis, un dels descobriments més importants de la història recent no tan sols pel que mostren, sinó pel que encara oculten.

Mapa dels antics edificis maies amb extenses zones de cultiu al seu voltant. /EFE / PACUNAM

"Vistes com un tot, terrasses i camps de cultius amb canals de reg, abeuradors, llocs fortificats i grans calçades revelen modificacions en el paisatge natural fetes pels maies en una escala prèviament inimaginable", afirma Francisco Estrada-Belli, un dels descobridors.

Comparable a l'antiga Grècia

Aquestes revelacions, ocultes durant segles en els exuberants boscos de la selva del nord de Guatemala, permeten assegurar que aquesta era una civilització amb un desenvolupament modern i audaç inimaginable, comparable a l'antiga Grècia.

Mapa generat per teledetecció òptica amb un làser de tecnologia LiDar, que utilitza la llum del làser per obtenir una mostra de la superfície de la Terra amb mesuraments exactes. / EFE / PACUNAM

Tan precisos són aquests càlculs, que el grup d'arqueòlegs han assegurat que en aquesta àrea de les terres baixes maies, composta pel Zotz, La Corona-Achiotal, Holmul, Naachtum, Uaxactun, Xultun-San Bartolo, Tikal, El Perú-Waka i El Tintal, hi van habitar almenys 10 milions de persones.

I es creu que ells van transformar el medi ambient a gran escala per fer-lo més productiu per a la seva agricultura, amb camps de cultius extensos que constituïen al voltant del 95% de la terra disponible.

Recol·lectors de blat de moro i cacau

Els antics maies, grans recol·lectors de blat de moro i cacau, mai van usar la roda ni animals de càrrega. No obstant, "era una civilització que literalment movia muntanyes", afirmar Marcello Canuto, arqueòleg de la Universitat de Tulane i un dels exploradors d'aquesta investigació.

Imatge generada per teledetecció òptica amb un làser de tecnologia LiDar en una zona del mantell frondós de la Reserva de la Biosfera Maia. / EFE / PACUNAM

El làser ha tret a la llum centenars d'estructures desconegudes, una xarxa de carreteres que connectava centres urbans, planters i sistemes complexos de reg per alimentar els centenars de treballadors que construïen aquelles grans ciutats que ara han sigut descobertes.

0 Comentaris
cargando