Terratrèmol polític per la 'bomba' de Trump a l'FBI

L’arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units va ser un terratrèmol polític i ahir va donar una de les seves sacsejades més fortes. En una controvertida decisió, Trump va desclassificar un polèmic document que acusa l’FBI i el Departament de Justícia de polititzar el Russiagate, la investigació que mira de dilucidar si ell o el seu equip es van confabular amb Moscou mentre el Kremlin interferia en les eleccions nord-americanes. És una bomba llançada directament contra els seus serveis d’intel·ligència, Justícia i la investigació especial que dirigeix el fiscal especial Robert Mueller. I situa els EUA en una crisi institucional i al límit d’una constitucional.

    

No ha servit de res que els serveis d’intel·ligència advertissin Trump de no desclassificar el memoràndum i que el director de l’FBI al qual ell va elegir després de cessar fulminantment James Comey, Christopher Wray, mostrés una «profunda preocupació» per les omissions i imprecisions del document. El president, amb els seus aliats republicans al Congrés i als mitjans ultraconservadors, vol provar que la investigació és «una caça de bruixes» política, en què s’haurien conjurat els demòcrates i el que es coneix com l’«Estat profund».

    

Aquesta teoria conspiratòria l’ha sumit fins i tot des d’abans d’arribar a la Casa Blanca en una campanya de descrèdit dels serveis d’intel·ligència. Una vegada ja al Despatx Oval, a l’acomiadar Comey el maig de l’any passat, va fer la primera declaració oberta de guerra (que va aclarir el camí perquè potencialment sigui investigat per obstrucció de la justícia). I ara la desclassificació anticipa una nova fase, potser més demolidora, de l’enfrontament. I és que en les paraules de Trump bateguen amenaces per ara velades de seguir fent rodar caps entre els vinculats a la investigació. «És terrible, una desgràcia, el que està passant en aquest país», va dir Trump a l’anunciar la seva decisió de desclassificar el document. «Molta gent hauria d’estar avergonyida, o alguna cosa més».

EL DOCUMENT

El memoràndum va ser preparat pels ajudants del republicà que presideix el Comitè d’Intel·ligència de la Cambra de Representants, Devin Nunes, que va col·laborar amb la campanya del magnat. Ha sigut el comitè el que l’ha fet públic immediatament després de la desclassificació. I entre les seves principals acusacions hi ha que l’FBI i Justícia van manipular informació per aconseguir que un jutge aprovés una ordre per espiar Carter Page, un altre assessor de campanya de Trump.

    

Segons el document, per aconseguir l’ordre judicial es va usar material de l’anomenat dossier rus, un document també polèmic preparat per l’exespia britànic Christopher Steele i finançat per la campanya de Hillary Clinton i el Partit Demòcrata. El que no es diu en aquestes tres pàgines i mitja és que, encara que parts del dossier Steele no han sigut verificades (incloent-hi les que es referien a activitats sexuals de Trump), n’hi ha altres a les quals els serveis d’intel·ligència sí que van donar credibilitat. Podrien ser les que van usar davant el jutge.

    

Els detalls sobre el memoràndum de Nunes no són irrellevants però empal·lideixen al costat del que batega darrere de la seva desclassificació. I és que per a molts està convertint-se en alguna cosa més que un ressò de la massacre del dissabte a la nit, una sèrie d’acomiadaments que Richard Nixon va realitzar per mirar de frenar la investigació del cas Watergate.

    

Dimarts, en el seu discurs sobre l’estat de la Unió, Trump va advocar per cessar «empleats federals que minen la confiança pública o fallen al poble americà». Ahir, el seu portaveu, Sarah Huckabee Sanders, va emetre un comunicat assegurant que el document «planteja serioses preocupacions sobre la integritat de les decisions preses als més alts nivells del Departament de Justícia i l’FBI». I el mateix Nunes també va llançar un comunicat avisant que han descobert «greus violacions de la confiança ciutadana» i dient que «el poble americà té dret a saber quan els càrrecs en institucions crucials abusen de la seva autoritat amb propòsits polítics».

    

En totes les declaracions es palpa una preparació del terreny per justificar més cessaments. Els periodistes van preguntar ahir al president si manté la confiança en Rod Rosenstein, el número dos del Departament de Justícia, i va respondre crípticament: «Això ho hauran d’esbrinar vostès». Rosenstein va ser qui, després que el fiscal general (ministre de Justícia) Jeff Sessions s’inhibís de qualsevol investigació sobre Rússia després d’haver mentit, va nomenar Mueller fiscal especial.

Notícies relacionades

Els EUA desenvoluparan noves armes nuclears per primera vegada des del final de la guerra freda

Trump distorsiona el somni americà

    

Els demòcrates al Congrés van firmar una carta advertint al president que l’acomiadament de Rosenstein o Mueller (a qui Trump ja va intentar cessar a l’estiu) portaria el país a una «crisi constitucional» no vista des de la massacre de Nixon. Rosenstein és dels pocs alts càrrecs citats en el memoràndum que es mantenen en el seu càrrec. Comey va relatar en el seu testimoni davant el Congrés que abans de ser cessat Trump li havia demanat que «deixés passar» la investigació dels contactes russos de Michael Flynn, el seu exassessor de seguretat nacional.