La UE s'acomoda a l'extrema dreta

La Unió Europea (UE) s’està acomodant a la participació de l’extrema dreta en els governs dels estats membres. La coalició governamental del Partit Popular austríac (ÖVP) amb l’ultradretà Partit de la Llibertat (FPÖ) ha rebut aquesta setmana la benedicció del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i del president permanent de la Unió Europea, Donald Tusk, membres també del Partit Popular Europeu (PPE). Tots dos van felicitar «calorosament» el nou canceller austríac, Sebastian Kurz, sense cap advertència, ni exhortació a respectar els valors fonamentals de la Unió Europea, malgrat que el seu soci ultradretà controlarà carteres clau, com Interior, Defensa i Afers Exteriors, entre altres.

A Juncker i Tusk no sembla preocupar-los que hagi tornat al Govern un partit fundat per antics oficials nazis, ni que el nou vicecanceller i líder de l’FPÖ, Heinz-Christian Strache, estigués vinculat en la seva joventut a organitzacions nazis, amb pràctiques paramilitars incloses i dues detencions per part de la policia federal alemanya per participar en activitats nazis, com ha documentat el diari Süddeutsche Zeitung. Només el comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, el socialista Pierre Moscovici, ha expressat la seva preocupació.

El criteri que Juncker i Tusk semblen haver considerat determinant per acollir amb els braços oberts el retorn de la ultradreta austríaca al Govern és la seva renúncia formal a plantejar un referèndum sobre la Unió Europea, una possibilitat que havia evocat Strache en el passat però que havia abandonat perquè penalitzava electoralment el partit. «És un Govern proeuropeu, això és tot», va dir Juncker, silenciant que el pacte governamental austríac rebutja una integració europea més gran.

Els plantejaments autoritaris, antiimmigració i xenòfobs de l’FPÖ no han entrat en l’equació. Aquest criteri portaria a convertir en acceptable el Front Nacional francès si Marine Le Pen renunciés a qüestionar la pertinença a la Unió Europea.

Des de l’entorn del Partit Popular Europeu (PPE) es defensa l’aliança amb l’extrema dreta com a «positiva per a Europa», perquè servirà per «domesticar» els partits ultres amb la seva participació en tasques de govern i a «suavitzar» el seu euroescepticisme. El model de l’aliança austríaca podria utilitzar-se en altres països, començant per Itàlia, on se celebraran eleccions a la primavera, assenyala Federico Ottavio Reho, del Centre per a Estudis Europeus Wilfred Martens, vinculat al PPE. Precisament, Silvio Berlusconi ultima l’aliança del seu partit conservador Força Itàlia amb l’ultra Lliga Nord de Matteo Salvini i els Germans d’Itàlia de Georgia Meloni.

Banalització

La filòsofa alemanya Hannah Arendt, autora de Los orígenes del totalitarismo, va encunyar el 1963 el concepte «la banalitat del mal» per referir-se a l’acceptació i normalització del mal en la vida quotidiana. Malgrat l’experiència històrica, a l’Europa del segle XXI s’està produint una banalització de l’extrema dreta i la seva acceptació com la nova normalitat política. «Hi ha una tendència a l’autoritarisme en la gestió de l’Estat per mantenir el lliure mercat», apunta Eric Corijn, professor de la Universitat Lliure de Brussel·les (VUB).

Enfront de les massives protestes a Àustria i les sancions diplomàtiques el 2000 quan l’FPÖ va entrar per primera vegada al Govern, el seu retorn al poder s’ha produït enmig de la benedicció europea i la indiferència general. ¿Què ha canviat? Primer, la Comissió Europea. En la del 2000, presidida per Romano Prodi, predominava l’esquerra, mentre que l’actual de Juncker i les dues anteriors han estat dominades pels conservadors del mateix partit que s’alia amb els ultres. A més a més, l’extrema dreta, malgrat la seva retòrica social, és neoliberal, i és per això que recolza la política econòmica oficial de la Unió Europea, a diferència de les noves forces d’esquerra.

Derives autoritàries

Notícies relacionades

Conservadors i ultradreta segellen el nou Govern d'Àustria amb protestes al carrer

Escòcia nomena Swinney nou ministre principal

Els partits tradicionals han contribuït a normalitzar l’extrema dreta a l’assumir els seus plantejaments, recorda Jérôme Jamin, professor de la Universitat de Lieja (ULG). Alguns exemples són: ampliació dels poders policials, nacionalisme polític i econòmic, antiimmigració i retallada de llibertats (lleis antiterroristes, llei mordassa a Espanya).

L’ampliació de la Unió Europea ha debilitat la fermesa en la defensa dels principis democràtics a l’incorporar estats amb derives autoritàries (Hongria i Polònia), populistes (República Txeca) i problemàtics (Bulgària i Romania). Així mateix, Àustria ha deixat de ser un cas aïllat i la dependència política dels governs dels partits d’extrema dreta s’ha multiplicat al llarg d’aquests anys (Itàlia, Eslovàquia, Finlàndia, Dinamarca, Bulgària, Croàcia). En altres casos, la normalització s’ha produït amb la integració dins dels partits conservadors d’antigues formacions ultres, com va fer Força Itàlia amb Alleanza Nazionale-MSI el 2009.