El doble joc de Rússia en la crisi de Catalunya

«¿Per què l’OTAN no bombardeja Madrid durant 78 dies?»

Aquesta cita entre cometes, per desconcertant que sembli, forma part del titular d’una notícia difosa a la pàgina web de RT, la cadena televisiva russa que va impulsar la campanya del no durant el referèndum sobre la pertinença de la Gran Bretanya a la Unió Europea durant l’any passat, i que va difondre notícies falses que, durant les eleccions presidencials nord-americanes, van afavorir la campanya de Donald Trump a la Casa Blanca.

En aquesta ocasió, aquest mitjà de comunicació, finançat exclusivament a partir de l’erari públic rus, donava veu a un exdiplomàtic britànic, William Mallinson, que establia paral·lelismes entre el cas català i la guerra de Kosovo, l’enclavament de majoria albanesa sotmès per Sèrbia que va motivar una campanya d’atacs aeris contra Belgrad durant unes quantes setmanes fins que Belgrad va accedir a retirar-se del territori. El titular era, en realitat, un extracte d’aquella entrevista.

Com l'anell al dit

I és que les declaracions de Mallinson encaixaven com l’anell al dit en la narrativa que Rússia defensa en els fòrums internacionals des que van arrencar les tensions amb Occident, i amb la UE en particular, arran de la guerra d’Ucraïna. La crisi catalana –va venir a dir l’interlocutor– «està provocada» per «l’enorme dimensió de la Unió Europea i per la globalització», fet que provoca una «lenta destrucció de l’Estat nació» i que «les parts més petites s’irritin». És a dir, tota una professió de fe euroescèptica i contrària al fenomen de la globalització des d’un mitjà de comunicació amb un patrocinador, el Kremlin, que veu els Vint-i-vuit una amenaça existencial per a la continuïtat del règim de Putin. 

Aquesta comparació entre l’enclavament balcànic i Catalunya va aparèixer dijous passat per primera vegada en el discurs oficial del Kremlin, que fins al moment es limitava a repetir el mantra del suport a la integritat territorial d’Espanya i a la gestió del tema com un «assumpte intern» espanyol. Des de Sotxi, i durant una intervenció en el fòrum Valdai, que agrupa pensadors i líders d’opinió internacionals afins a Moscou, el president rus, Vladímir Putin, va acusar Occident de «doble vara de mesurar» a l’hora d’afrontar conflictes que enfronten un Estat amb una minoria nacional. 

«Resulta que per a alguns dels nostres col·legues hi ha lluitadors bons per la llibertat i hi ha separatistes que no poden ni defensar els seus interessos amb l’ajuda de mecanismes democràtics», va dir, en al·lusió a la independència unilateral de Kosovo. Tornant a reiterar que la crisi catalana era un assumpte intern –una manera de no tirar pedres sobre la seva pròpia teulada, ja que la Federació Russa acull un bon nombre de minories ètniques i religioses–, el líder del Kremlin va pronunciar potser unes paraules que ben segur couran a Madrid, quan va desitjar que no es produïssin «nous presos polítics», probablement en referència a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

A les xarxes socials

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Paraules presidencials al marge, el que molts experts i mitjans de comunicació no posen en dubte és l’empenta que rep la causa del secessionisme català des de l’aparell propagandístic del Kremlin a les xarxes socials, encara que el seu abast estigui encara per determinar. Edgar Rinkevich, ministre d’Afers Exteriors de Letònia, un país veí de Rússia i acostumat a afrontar episodis recurrents de guerra híbrida al ciberespai llançats des de l’altre costat de la frontera, va comparar el conflicte català amb un «caramel» que ha caigut a terra i ha quedat a disposició de Rússia per fomentar la discòrdia al si dels Vint-i-vuit.

A 'The Washington Times', Molly McKnew, experta en temes de propaganda i guerra informativa, va donar total credibilitat a la tesi llançada per alguns mitjans d’ingerència russa en el conflicte català des del ciberespai. «Moscou sembla que està utilitzant un mètode que ha anat perfeccionant al llarg dels últims anys», va dir. «És la seva tesi recurrent: les minories estan en desavantatge, Occident no té res a oferir, i la democràcia no funciona».