El número dos de Le Pen deixa el Front Nacional

La refundació del Front Nacional es farà enmig d’una greu crisi. Florian Philippot, vicepresident del partit i mà dreta de Marine Le Pen en els últims sis anys, va anunciar ahir la seva dimissió.

Le Pen havia donat a Philippot un ultimàtum perquè renunciés a la presidència dels Patriotes, una associació política que, a més de fer-li la competència, no veia compatible amb l’exercici de la vicepresidència de l’FN. La negativa del seu número dos va portar Le Pen a buidar de contingut el seu lloc en el partit i Philippot va trigar només unes hores a fer el cop de porta.

«M’han dit que era vicepresident de res. No m’agrada fer el ridícul, mai m’ha agradat no fer res, així que per descomptat deixo l’FN», anunciava a France 2.

La ruptura s’ha escenificat ara però va començar a gestar-se arran del fracàs electoral de les presidencials del maig. L’FN va aconseguir passar a la segona volta i obtenir un resultat històric (10,6 milions de vots) però es va quedar lluny del seu objectiu malgrat els vents populistes que bufaven a favor seu. 

Responsables del fracàs

Notícies relacionades

Marine Le Pen s'embarca en la refundació del Front Nacional

Le Pen pare demana la dimissió de la seva filla Marine com a líder del Front Nacional a França

Des d’aleshores, eren cada vegada més les veus que demanaven el cap de Philippot. Alt funcionari, enarca (format en l’elitista ENA) i autèntic cervell de la formació des que va passar a formar part del seu organigrama el 2011, Philippot va ser l’artífex de l’estratègia de desdiabolització per donar un vernís de respectabilitat al partit racista, xenòfob i antisemita fundat per Jean Marie Le Pen el 1972. Però l’anomenada línia Philippot –sobiranista, escorat cap als aspectes econòmics i socials i partidari de la sortida de l’euro– va ser considerada responsable del fracàs. Al mateix temps, el lideratge de Marine Le Pen va trontollar.

Amb la marxa del seu vicepresident, la líder ultradretana comença un gir per recuperar l’ADN del partit. Avala també el corrent més conservador, que té l’objectiu de recuperar la identitat francesa, que considera amenaçada per la immigració i el gihadisme.