Marine Le Pen s'embarca en la refundació del Front Nacional

El vent favorable del populisme a Europa i als Estats Units no va ser suficient perquè Marine Le Pen aconseguís el seu objectiu d’arribar a l’Elisi en les eleccions presidencials del mes de maig passat. El debat fallit amb Emmanuel Macron entre les dues voltes de l’escrutini, la desbandada de molts francesos davant la idea d’abandonar l’euro i l’activació d’un front republicà, feble però eficaç, per impedir que el Front Nacional (FN) aconseguís el poder, van contribuir a la derrota. El vell partit ultradretà fundat per Jean-Marie Le Pen es va sumir en una profunda crisi d’identitat i, com en tot fracàs, van sorgir les divisions i les veus que reclamaven caps. El lideratge de Marine Le Pen va trontollar.

Ahir, després d’una llarga pausa estival, Marine Le Pen va trencar un silenci de setmanes per fer la seva rentrée política i llançar-se a la refundació del Front Nacional. Va anunciar una gira per les federacions, per entrevistar-se amb quadros i responsables del partit, consultar els militants i preparar el congrés del març del 2018 que decidirà el nou nom de la formació, que es dotarà igualment d’un nou organigrama.

Ho va fer durant un discurs ofensiu pronunciat en un poble marinista, Brachay (Alt Marne), davant un grup d’uns 500 simpatitzants poc entusiastes. Le Pen va començar els seus 45 minuts d’intervenció amb dures crítiques a la gestió governamental pels estralls causats pel cicló Irma al seu pas pels territoris francesos del Carib.

Atacs a esquerra i dreta 

Per intentar reconquistar la seva pròpia militància va recórrer als temes clàssics del partit (islamisme, immigració i eurofòbia) i va atacar l’oposició que li fa més por: la dreta gaullista, que al novembre elegirà com a líder molt probablement un deixeble de Nicolas Sarkozy, i l’Esquerra Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon «dominada per islamotrotskistes contestataris i agitadors que extreuen les seves aspiracions de les pitjors dictadures, la Cuba d’ahir i la Veneçuela d’avui».

Els seus dards van apuntar també al macronisme, «el triomf de la classe dominant que té com a únic vernís moral els drets humans i com a única finalitat els diners». Com a alternativa a un president que impulsa «una França nòmada» on l’home és reduït a «un mer objecte», l’FN defensarà una França «duradora» i es convertirà en «una base d’estabilitat política i ideològica».

Recuperar credibilitat

Però en el seu discurs de rentrée, el repte de Le Pen era sobretot intern. Amb una formació seriosament perjudicada i consumida pels dubtes sobre la capacitat de la seva líder per recuperar el seu electorat, Le Pen ha de recuperar la credibilitat del seu programa econòmic i social, punts febles de la recent campanya. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Le Pen no va dir si entre els canvis hi figura el de línia política del partit, un tema espinós en què serà clau el paper reservat a Florian Philippot, a qui molts consideren responsable del fracàs electoral.

Figures pròximes a la presidenta donen per fet que Le Pen trencarà amb el seu número dos perquè la líder ultradretana no ha paït que Philippot hagi creat la seva pròpia associació de ‘patriotes’. Una al·lusió a penes velada en el discurs dona pistes de per on poden anar les coses. «En els grans combats, les carreres personals no compten», va dir Le Pen