Trump debuta a l'ONU amb Corea del Nord com a principal desafiament

---

No va ser més que un aperitiu, però, per a sorpresa de molta gent, el Donald Trump que va intervenir ahir per primera vegada en les reunions de les Nacions Unides s’assembla poc a aquell altre que va dir l’any passat que l’ONU «no és amiga de la democràcia» i «no és amiga de la llibertat». El president dels Estats Units va irrompre als seus passadissos amb una agenda de canvi, però també amb un sorprenent esperit de cooperació, com demostra el seu suport a la reforma del funcionament de la institució impulsada pel secretari general, António Guterres. «Crec que el missatge principal és: Fem gran les Nacions Unides», va dir parafrasejant l’eslògan de la seva campanya. «Té un impressionant potencial i crec que serem capaços de fer-ho», va afegir.

L’empresari novaiorquès s’estrenarà avui davant l’Assemblea General, que estarà marcada per alguns dels assumptes més urgents que afronta el món, com el desafiament militar de Corea del Nord, el contenciós nuclear amb l’Iran, la neteja ètnica dels musulmans birmans o la sortida nord-americana del pacte global contra el canvi climàtic. Tot sembla indicar que Trump mirarà d’explicar la doctrina de l’«Amèrica, primer» de la qual tant es vanta, una idea que té a priori difícil encaix amb el multilateralisme i la cooperació internacional. En el transcurs de les últimes setmanes, la Casa Blanca ha descobert que aquella mateixa institució descrita pel republicà com «un club perquè la gent s’ajunti, parli i s’ho passi bé» pot servir també als interessos dels Estats Units. Així ho testifiquen les dues rondes de draconianes sancions imposades a Corea del Nord pel Consell de Seguretat.

Sobirania i rendició de comptes

La seva al·locució girarà al voltant dels conceptes de «sobirania i rendició de comptes com a pilars essencials per a la pau i l’estabilitat», segons va avançar divendres l’assessor de seguretat nacional de Trump, H. R. McMaster. «Amèrica respecta la sobirania d’altres països i espera que altres nacions facin el mateix. També insta tots els governs a retre comptes davant els seus ciutadans», va assegurar el general. 

McMaster va assenyalar Síria i Veneçuela com a països on es menysprea la voluntat popular i va denunciar els «poders revisionistes que amenacen la sobirania» al Pròxim Orient, Europa i l’Extrem Orient, en al·lusió a l’Iran, Rússia i Corea del Nord.

Pyongyang estarà «en el centre» del debat, segons l’ambaixadora nord-americana davant l’ONU, Nikki Haley, la dona que s’ha convertit en la cara de la seva diplomàcia, en detriment del secretari d’Estat, Rex Tillerson. Washington insisteix que s’està esgotant el temps per buscar una solució negociada a les contínues provocacions nord-coreanes i no descarta l’ús de la força, malgrat el rebuig xinès i rus a contemplar esa possibilitat. Trump dinarà dijous amb els líders del Japó i Corea del Sud, els dos països més amenaçats pels assajos nuclears i balístics del règim de Kim Jong-un. Però no hi ha cap reunió prevista perquè nord-americans i nord-coreans s’asseguin a dialogar, l’única via aparent per evitar un catastròfic enfrontament militar.

Relacions amb l'Iran

Tampoc hi ha plans perquè Trump es reuneixi amb el president iranià, Hassan Rouhani. Però sí que ho faran els seus cancellers. Serà una cita important perquè Israel torna a desplegar la seva artilleria diplomàtica per empènyer els Estats Units a «trencar o renegociar l’acord», segons va dir la setmana passada Benjamin Netanyahu, abans de reunir-se ahir amb el seu col·lega nord-americà a Nova York. 

Segons els inspectors de l’ONU, Teheran està complint amb la seva part del pacte i fins ara Trump s’ha resistit a dinamitar-ho. Però la corda s’està tensant. Des de la seva Administració creixen les veus que acusen el règim dels aiatol·làs de violar l’esperit de l’acord amb la seva intervenció a Síria o el Iemen.

Notícies relacionades

Espanya expulsa l'ambaixador de Corea del Nord

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Al llarg dels últims dies s’ha especulat que Trump podria fer marxa enrere en la decisió de retirar els Estats Units de l’acord de París contra el canvi climàtic. És el que volen els seus aliats europeus i també el gruix de la comunitat internacional. Però la Casa Blanca s’ha afanyat a desmentir-ho. «En consonància amb l’anunci del president al mes de juny, ens retirarem de l’acord a menys que puguem renegociar-ne els termes de forma més favorable als interessos dels Estats Units», va assenyalar l’assessor econòmic, Gary Cohn.

Pel que fa a les guerres a Síria, el Iemen i l’Afganistan, o el conflicte entre israelians i palestins, no s’espera cap iniciativa per desencallar-los. L’atenció global s’ha desplaçat cap a Corea del Nord. I avui tothom estarà pendent de veure quina classe de Trump compareix davant del món, si l’estrambòtic 'showman' que aspirava a dinamitar el malparat ordre mundial o un dirigent que n’ha comprès mínimament les complexitats i està disposat a buscar aliances per recuperar part del respecte perdut.